Aplaudiments

Deixa un comentari

En l’acte d’ahir d’Òmnium el primer aplaudiment espontani i ben fort va sonar quan Isidor Marí va reclamar seny a Esquerra i CiU i que deixen de barallar-se entre ells. No ho va dir així però se li va entendre a la perfecció. I la gent va aplaudir mentre els dirigents d’un partit i un altre s’ho miraven i aplaudien també. Em vaig divertir una estona mirant a la fila dels polítics qui aplaudia què i quan. El meu vell amic Josep Maria Balcells, diputat pel PSC, va tenir poques oportunitats de picar de mans mentre veia com al seu costat tothom aplaudia. Sort que és calmat i seré…

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 9 de maig de 2007 per vicent

Molt més que una manifestació …i molt menys que una televisió

Deixa un comentari

Ahir al centre de València desenes de milers de persones vam desfilar en una manifestació que era més que una manifestació. Feia molts anys que no veia la contundència i la confiança que ahir expressàvem al carrer. Va ser una autèntica explosió reivindicativa que en alguns moments recordava la famosa manifestació del febrer de l’any passat a Barcelona (la visió del carrer Colom ple de gom a gom de manifestants impressionava fins i tot a la dreta més escèptica).
Ara cal que tot això es tranforme en política. Durant molts anys el nacionalisme cultural i social i el nacionalisme polític no han sabut caminar del bracet i sembla que va arribant l’hora. Al PSOE no se’l va veure ni en pintura malgrat que hi havia al carrer moltíssima més gent de la que s’ha vist en anys a València en qualsevol classe de manifestació. L’oposició valenciana al carrer i més enllà del carrer ja és nacionalista i això tard o d’hora donarà fruits.

PD. Acabe de veure el TN migdia de diumenge. Quan portaven més de vint minuts han posat dues imatges esquifides del concert d’anit mentre el presentador ho explicava i ni una de la manifestació. Ni una. Sort que era a favor de TV3, marededeusenyor.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 6 de maig de 2007 per vicent

Com es fa la informació internacional. El cas d’Escòcia.

Deixa un comentari

Avui és un dia d’aquells de manual per a explicar de quina manera ens arriba la informació internacional.

Les eleccions escoceses van fent el seu escrutini molt lent. A Escòcia hi ha dues llistes que es voten. La de la circumscripció pròpia i la que en diuen regional. Per a entendre com van les eleccions, per tant, no val l’esquema d’ací quan tens un vint per cent del resultat total que et dóna una tendència. A Escòcia el vint, el trenta o el cinquanta no volen dir gran cosa ja que en una circumscripció guanyar per un vot és suficient i prou per endur-se el seient. El que cal mirar és la diferència. És a dir veure si en circumscripcions "clares", aquelles que durant anys han estat d’un partit, hi ha "swing" -canvi.

Lògicament, per tant, els resultats signifiquen poca cosa en termes absoluts fins a la fi de l’escrutini i la columna interessant és la de +/- que reflecteix quants escons "que no són seus" guanya un partit.

A primera hora del matí els resultats eren clarament favorables en nombre total als laboristes però la columna +/- ja indicava una derrota considerable i un avanç enorme dels independentistes de l’SNP. Per quin motiu la columna era favorable als laboristes? Perque els primers escons recomptats ho ha estat en districtes tradicionalment laboristes. En el moment que redacte això van 32 a 29 pel que fa al total però la xifra important és que els laboristes ja han perdut 7 escons que eren "seus" i l’SNP n’ha guanyat 14 que no eren "seus". Si els laboristes tenien 50 escons fins ara això vol dir que poden aspirar a aonseguir-ne 43, a no ser que donen la sorpresa guanyant algun districte que no era seu fins ara, cosa que sembla difícil tal i com van les coses. L’SNP, en canvi, en tenia 25 i ara com a mínim sembla que 25+14, és a dir 39. Només sabem fins ara el resultat final de 81 dels 129 escons.

No cal ser cap geni de la informació, a la vista dels resultats i llegint la lletra menuda de quins escons ha perdut el laborisme, per a preveure que l’SNP treurà un resultat excel·lent i que els laboristes s’enfonsen. Ara mateix és molt previssible fins i tot que l’SNP siga el partit més votat. I, si no hi ha sorpreses que mai no es poden descartar amb un sistema com l’escocès, d’ací a unes hores ho veurem això reflectit en escons. I tanmateix…

Tanmateix l’agència EFE ha tret un teletip que diu que "Los laboristas del primer ministro británico, Tony Blair, han conseguido evitar un desastre electoral en los comicios autonómicos en Escocia y Gales y en los locales de Inglaterra, pero afrontan el avance de los nacionalistas escoceses. A falta de los resultados definitivos, la izquierda se perfila como la fuerza más votada en las elecciones autonómicas, aunque el Partido Nacionalista Escocés (SNP) de Alex Salmond, le sigue a muy corta distancia." Caram! I què passa aleshores? Que la majoria dels diaris es limiten a copiar l’EFE. I així ens trobem amb portades com aquesta que ensenye d’El País on diuen que "els laboristes resisteixen l’avanç nacionalista" i que segurament s’hauran de menjar d’ací unes hores. Per cert: l’SNP també és "izquierda", fins i tot per als mitjans anglesos, però no per a EFE.

Aquest és part del problema de la informació internacional: la fan en base a agències que, de vegades, no saben ni de què parlen -com passa en aquest cas- i tots copien a darrera repetint l’error fins a l’infinit.

(En aquest cas val a dir que la cosa és divertida perquè els diaris espanyol -i alguns nostres també, val a dir- estan animadíssims ara mateix perquè "els nacionalistes" no han aconseguit guanyar. Literalment: qui riu l’últim riu millor).

PD. 19’56. Acaba el recompte. L’SNP ha guanyat espectacularment amb 47 escons, dels quals 20 són nous, és a dir que quasi doblen els seus resultats d’una elecció a una altra. Els laboristes a la fi "només" n’han perdut 4 (han recuperat escons que no es pensava que pogueren guanyar) però això no evita el fet que són segons, per darrere dels independentistes. Per primer vegada en la història escocesa els laboristes perden en unes eleccions que no són locals. El País ara diu que "Los nacionalistas se imponen a los laboristas de Blair en las elecciones de Escocia" però insinua un frau electoral degut al caos en el recompte, que ha estat brutal i intolerable. S’obliden de dir que, si hi ha hagut caos, el responsable és l’actual govern escocès o britànic …laborista en tots dos casos.

En el recompte tampoc no expliquen, per cert, que els dos diputats d’Els Verds són independentistes també i que la independent Margo McDonald també és independentista i fins i tot considera moderat l’SNP. Per tant hi ha 50 diputats declaradament independentistes sobre el total de 129. No està gens malament…

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 4 de maig de 2007 per vicent

Dues miniatures històriques

Deixa un comentari

1) L’ocupació de Bétera el 1707, dies després de la Batalla d’Almansa.

“Bétera, que también la saquearon rigurosamente con algunas desgracias que allí sucedieron, pues los del lugar, viendo la desvergüenza y desacato de los soldados, que quisieron hacer violencia a algunas mugeres que estaban returadas en la iglesia, a palos mataron a tres o quatro, por lo que quedo la iglesia poluta y entredicha, y assí fue necesario reconciliarla. El retor sumió el Santisimo sacramento; havían desnudado a dicho cura de todo de forma que sólo pudo cubrirse con un pedazo de manta, y de esta manera se fue del lugar a pie. A muchísimos después de haverles saqueado quanto tenian en sus casas también los desnudaron, dexándolos con la sola camisa y calzoncillos de lienzo y no sé si alguno desnudo; en fin, desampararon el lugar todos por algunos días hasta que amaynó la tormenta.”

(Extret del llibre “De Rebus Monasterii Porta-Coeli”, escrit pels frares del monestir. Tret del llibre de Joan Bell-lloc “El 25 d?abril al Camp de Túria (1707-2007)”, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.)

—-

2) Jordi Evarist Moreno, o Evarist Jordi Moreno. Un polític perdut en la memòria…

Nasqué a Bétera el 1907 i va morir a França, en l’exili. Secretari de l’Agrupació Socialista Valenciana durant la república. S’exilia l’any 1940 després de passar uns mesos en la clandestinitat. De 1951 a 1961 dirigeix a París la revista “El socialista español” i col·labora en la premsa francesa. A la Fundación Pablo Iglesias de Madrid hi ha guardat el seu arxiu personal.

Aquesta entrada s'ha publicat en Bétera el 1 de maig de 2007 per vicent