Ella està de costat, a la coberta d?un vaixell. Ens sobta el seu braç dret que estén la projecció d?una mà afilada al llarg de tota la barana, una mà encara més recta que la superfície on reposa. Al fons, després d?un mar indefinit, hi ha unes terres de costes muntanyoses, potser escarpades i difícils.
Els qui seguiu aquest bloc sabeu que m?agrada col·locar-hi fragments, descontextualitzar-los, fer-los viure una vida diferent. En aquest cas, però, es tracta d?una qüestió de justícia poètica. Les opinions que haveu deixat al bloc, que m?haveu comunicat de paraula o per teléfon, m?indiquen que en aquest cas tant Pep Sala com els lectors mereixen que
Un dels ?heterònims? més reeixits d?en Pessoa, l?escriptor italià Antonio Tabucchi, va definir la immensitat literària que ens va llegar el portuguès com ?un bagul ple de gent?. L?encert de la frase només té parangó amb la qualitat que conté aquesta història pessoana d?heterònims, poemes, dietaris irrepetibles, tot ben desat, o potser abandonat a l?oblit,
Fa temps que la novel·la negra intenta transcendir l?aclaparadora influència que els grans del gènere han tingut sobre tots els escriptors que s?esforcen per continuar aquest camí. Les propostes són molt diverses, tant en la novel·la negra com en la dita novel·la d?espies, sempre al caire de la multiplicitat d?una oferta editorial que no fa
?Si fos valent, guixaria amb els dits, a la sorra, sota l’aigua, bussejant contra els corrents del temps, a punt d’òfec, cada fonema de la teva illa; audaç, ardit o agosarat, per tenir més set de tu, em beuria, maror incessant dels mesos de naufragi, cada gra de sal que l’oneig em vessa als llavis