estic drogat i antibioticathe parlat amb Manuel António Pina que acaba d’arribar d’Oportoel IX Festival de Poesia de la Mediterrània ha començatNOU!NOUS ENCESES DE MOTS SALVÍFICS I a Eivissa ha guanyat l’esquerra, quin guster! US HI ESPER DIVENDRES A LES NOU (NOU!) DEL VESPRE AL TEATRE PRICIPAL DE PALMA!!!
Estic damunt el IX Festival de Poesia de la Mediterrània: un gust per un cantó i una nirviada per l’altre. Emperò tot està a punt: els poetes, el llibre del festival, els cartells, l’escenografia, el Teatre principal de Palma, l’energia vivificadora de dir poesia en veu alta per fer més habitable el Món. Vet aquí
ERA SEGUR!EL PP HA PERDUT LA MAJORIA ABSOLUTA!I ara?La clau: MAMEl futur: Pactes de centre-esquerra.Veure els tres poders (Rosita Estaràs vora Juan Flaquer donant resultats amb rialles forçades, Katrina Cirer batlessa de Palma desculpant-se i Jaume Màtigues, president del Govern de les Illes Balears, agraint els vots), tots baixant de la cúpula va ser un
Van lents en l’escrutini.Emperò el PP perd la majoria absoluta.No em desferr dels mitjans de comunicació: tevé, ràdio, telèfon.Guanyarem!
L’amiga, la cantant, la lluitadora, la deva, la musa, la meravella, la diva, la vindicadora, la poeta, la regina, la sàvia, la veu més bella, Maria del Mar Bonet, celebra els quaranta anys dedicats a la cançó al Palau de la Música. Estic amb ella des del Monestir de La Real. Partesc a l’escapada. Llonovoy,
Me digueres,amor, anirem a les fronteres.I et vaig creure. He copiat a la plagueta,més de cent vegades, el teu nom.I no me’n record.Passen dos nois pel carrer, el braç d’un a l’espatllade l’altre.I he trobat l’empremta dels teus dits a una rosa seca.Barna-maig -74
PETIT FRESC DE L?ILLA D?ACROLLAM 1- Miquel Gomila Ferrer, 72 anys, pagès jubilat, viudo, que habita a Palma a casa de la seva filla Roser, arriba al pis exaltat: Que no heu vist quina animalada d?anunci! Tot el Palacio Avenida de dalt a baix amb na Catalineta dels tassons, na Rosita bruixa, com li ha
Magdalena Ferragut, Ângel Terron, Sebastià Perelló, Jaume Pons, Biel Mesquida, Miquel Bezares, Emili Sánchez, Miquel Cardell, Antoni Rigo, Accidents Polipoètics, Toni Sbert, Curto són alguns dels poetes que el dia 24 de maig a les vuit i mitja del capvespre al monastir de la Real diran els seus poemes dins l’exposició de Cimentiments (o no
ARBRES DE TEMPS Un llibre tancat damunt els rostolls tendres.Fumerol que puja cap al cel calitjós i fosc.El mur de roses blanques que es desfullen.Dents de lleó voleien entre les flors de card.La puput zebreja l’horabaixa com una veu.Els mots em corren lleugers per la llengua.Abeurat de llumor entreteixesc coses sens fi.La negror cau de
(Acab de signar aquest manifest.)MANIFEST CIUTADÀLa situació de les Illes Balears és crítica. A pocs dies de les properes eleccions, un grup de ciutadans de Balears volem fer palesa la nostra indignació per la realitat d?un territori cada vegada més malmès, un patrimoni artístic, arquitectònic i històric més fet malbé i una llengua i una
Si j’etais seul au monde, je me porterais à merveille; mais il y a les autres.Paul Morand
ESCOLTAR, LLEGIR, ENTENDRE I RECORDAR Sebastià Ferrer, t?afaites amb la precisió extremada dels maniàtics. Això ho penses davant aquell mirall tot envoltat de bombetes potents (una idea de la teva dona, Clara Alcover, que en lloc d?immobiliària hauria de ser actriu, segons predica tot el sant dia), que posen al descobert aquestes vermellors de la
El Monestir de la Real. Horabaixa dissabte. Un genter. Es mesclen les senyores i senyors vestit de noces i els sensibles i lluitadors que van a Cimentiments. Besades i tactes i contactes amb tot un genter que estima l’estimar. Aquestes orgies sensuals em donen vida. La sala dels ex-vots és un calidoscopi de quadres, escultures,
CIMENTIMENTS (o… no m’asfaltis el respecte!): UN EXVOT ABANS DEL VOT (una setmana de reflexió). Monestir de la Real, del 19 al 26 maig 2007 La corrupció, el consum voraç del territori per autopistes i adossats endossats, les promocions urbanístiques, milions de turistes, més hotels, aigua per a golfs i piscines, l’excés de fems, enderrocs
L’escriptor té un tema essencial: donar veu i fesomia al desconegut del món i al desconegut de nosaltres.