PETIT FRESC DE L?ILLA D?ACROLLAM
1- Miquel Gomila Ferrer, 72 anys, pagès jubilat, viudo, que habita a Palma a casa de la seva filla Roser, arriba al pis exaltat: Que no heu vist quina animalada d?anunci! Tot el Palacio Avenida de dalt a baix amb na Catalineta dels tassons, na Rosita bruixa, com li ha dit na Maria Antònia Munar princesa i en Matas del palauet. Tots tres fets uns gegants que fan por. Em recorden aquells cartells grans com a finques de pisos dels líders comunistes que vaig veure amb ta mare a Praga. Em sembla que a això li deien Culto a la Personalidad. I per afegitó fan propaganda del brutot on deuen sortir fent mítings. Què és el brutot, mon pare? Res, mumare, el padrí al bluetooth li diu brutot: Ben brutots són els de dretes que ho encimenten tot!, amolla en Pere que és artista i es dedica a fer grafittis damunt els cartells electorals. No passis pena, padrí, un vespre d?aquests els posarem guapos. Rasputín, Andratx i Pont del Tren / Parc de les Estacions damunt cada un amb esprai vermell. No ho trobes xulo?
2- Un grup del Bloc fan propaganda electoral a la Soledat. Maruja Palazón, 50 anys, perruquera, quan Aina Colom, estudiant, de 22, li dóna uns pasquins, li demana: ¿Pero de qué sois? ¿Del Antich? Aina li diu: No, estam a l?esquerra del Psoe. I la Maruja xalesta respon: Soy de Madrid y hace dos años que curro aquí. Soy de derechas y mi familia fascista, pero en las últimas elecciones voté Zapatero. Aina s?anima i li passa una foto de Biel Barceló. Éste es vuestro líder, pues me gusta porque es joven. ¡Estoy harta de carcamales! I parteix a l?escapada.
3- Maria Teresa Boter, 60 anys, burgesa botifarrona, li diu a la seva amiga Margalida Roig, 55 anys, dona d?hoteler. Estic espantada amb aquestes eleccions. Ja està bé que la fiscalia anticorrupció amb aquests Carrau i Horrach es carreguin Hidalgos, Massots i tots els dolents. Emperò les persones decents, les que pagam imposts, les que anam a missa, les que som riques, tenim dret a comandar: el pepé és l?única salvació en aquest món de gent que encara vol la repartidora per a tothom. Estic espantada perquè he llegit notícies que no donen al pepé la majoria absoluta. No passis pena, li diu Margalida, els resultats són sempre a l?enrevés de les enquestes. Guanyarem!
4- Mumare era puta i em va deixar amb mon pare, diu Rosa Febrer, cambrera del bar Boc de 19 anys, al seu amic Jordi Estarellas de 21, camioner. Mon pare era anarquista i tothom li feia el feix damunt. Jo, com ell, anarquista. Jordi intenta dir-li que l?abstenció afavoreix les dretes. M?és igual. Les cambreres talli qui talli el bacallà ens morirem pobres. Només et pots fer ric si robes. O si requalifiques i si vens dos pics el mateix solar o si emblanquines euros, li respon Jordi.
5- Jo votaré na Catalineta Cirer, diu Malena Rotger, 39 anys, mestressa de casa, al seu home, Andreu Ferragut, 42, tècnic de Sa Nostra. Me?n ben redefot si s?ha carregat Palma com tu dius. Ha fet aparcaments a voler que són una meravella i ha ajudat a construir l?hospital de Son Espases que serà nou de trinca. I fa col·lecció de tassons i copes que han fet servir famosos. Com jo! Som dues ànimes bessones. Na Katrina i tu col·leccionau brutor. Quin oi!, diu Andreu. Jo votaré n?Aina Calvo, un cap que funciona, una valenta dona que estima Palma.
6- Macià Samsó, 30 anys, mestre d?escola, li diu a la seva al·lota, Joana Galmés, 23 anys, infermera: Aquestes dretes són com a caçadors que no respecten cap veda. A carregar-se territori si dóna euros, a fer autopistes si dóna euros, a deixar de cantó els vells i els tocats si dóna euros, a sucar els immigrants si dóna euros, a fer malbé la cultura o el que sigui si dóna euros. No respecten res si dóna euros. Si guanya el pepé partiré. No sé si la gent veu que encara hi som a temps per salvar les illes i per salvar-nos. Joana li contesta: Tranquil, tens raó. Si guanyen partirem plegats.
7- Siò Ensenyat, biòleg, 32 anys, li diu a Clara Tomàs, 28, cuinera: Has vist que a la Universitat hi ha una rectora regeneradora i progressista? Això és bon senyal. Has vist que a Eivissa un jutge i un fiscal diuen al Grupo Matutes que s?han enriquit il·lícitament amb escombraries? Això és bon senyal. Has vist que la Junta Electoral prohibeix a Matas la jugada operística amb Calatrava? Això és bon senyal. Has vist que 60 justos ?artistes, poetes i gent de mal viure? s?han muntat Cimentiments, que és un manifest del món cultural contra els buldòzers que es mengen el territori i l?encimenten a les totes? Això és bon senyal. Has vist el manifest d?un grup de ciutadans que ens diuen que encara hi som a temps? Això és bon senyal. I Clara li contesta: Dia vint-i-set t?ho diré.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha moltes maneres d’anar a missa, si vol li puc contar la de n’Aràlia, que a més a més resa una part de rosari cada dia a santa Maria Magdalena perquè el nostre poble trobi la dignitat perduda (aquesta santa sembla que havia trobat la creu).
Ella va estar a punt de morir, com no sé si sap; va sortir de la clínica la segona setmana de març. Durant aquella llarga estada, va conèixer unes monges tancades, i no s’ho podia creure perquè com vostè no pot ignorar ella havia trescat tota l’Índia i tot el Tíbet a la recerca d’eremites i sants homes que la volguessin ensenyar. A viure, se suposa. Va néixer una intensa, apassionada reciprocitat entre totes dues (n’A i la monja malalta. Les altres només venien a estones i només varen quedar un vespre perquè n’A ja se’n cuidava). Un dia sor Ema va demanar el viàtic i n’A també el va voler, perquè si la seva amiga se n’anava al cel, ella a l’infern què hi havia de fotre. Amb sor Ema també hi hauria anada a l’infern, però com que això era impossible amb aquella santa (divertidíssima, a més) a n’A no li va tocar un altre remei que posar-se en mans d’un capellà de la nueva Mallorca tirat de clergyman i mocasins, que tot i ser mallorquí aplicava la fórmula en foraster.
‘Ah no, per aquí no hi pas sor Emeta. Li digui que nosaltres dues, que sempre hem xerrat en mallorquí, no ens en volem anar d’aquest món xerrant en foraster’. El capellà ho va haver d’admetre, i els aplicà una traducció barroera d’un dels precs més bells de la litúrgia cristiana. No sé si vostè sap de què va, però segons n’A, invoques l’Esperit Sant (una llum) perquè et guiï fins al cel.
La confessió no li fou mitigada amb cap fórmula com les que apliquen ara, i n’Aràlia, tota empegueïda perquè al capdavall coquetejava amb sor Ema per agradar-li, va haver de dir els pecats de tota la seva vida fort, vull dir que fossin audibles. Li donaren l’absolució, però de penitència li varen posar que cada diumenge havia d’anar a missa si se posava bé, i si quedava malalteta a casa amb una ampolla d’oxigen, la missa de La 2 també val (ja hi tornam a ser a resar en forastero, n’A que n’havia après de les monges i té totes les oracions a una plagueteta!). I si es morien cap problema, anaven al cel cap-dret perquè els havia deixades com dues ninetes acabades de batejar, els garantí el sacerdot.
El papa Benet els va concedir indulgència plenària, que n’A no sap què és ni jo tampoc, però que aquell home pareixia que feia un ou de dos vermells, perquè sembla que havia hagut d’anar a Roma a cercar aqueixes indulgències.
Ah, sor Ema se va morir dos dies després de sortir d’alta, i de llavors ençà n’A només plora com una magdalena, però la priora quan ve a veure-la li diu que no ha de plorar, que és ara que està bé sor Emeta, i que és ara que mirarà per nosaltres. I com que aquelles santes dones a la clínica només posaven monedes a la tele per saber quants n’havia escabetxats en Bush a l’Iraq aquell dia, n’A va veure que les monges eren dels nostres; a més n’A ja s’ho ensumava a la clínica, perquè quan deia ‘els meus no guanyen mai’ les monges li contestaven ‘els nostres tampoc’. I quan n’A deia ‘jo vot un partit petit’, elles deien ‘nosaltres també’. És d’aquesta manera que he sabut que a Mallorca hi ha dos convents de monges de clausura que resen de dia i de nit perquè guanyi el Bloc. I a això li ho jur. Que caigui mort ara mateix damunt la tecla si mentesc! N’hi ha dues que són negretes, la més jove té 47 anys. I resen en català, li ho faig saber.
M’ha dit n’A que li digui que vostè coneix el capellà que cada dia diu missa a un dels dos convents de les seves amigues, un mossèn també dels nostres. Com a pista, m’ha dit que li digui que remena papers per devora la capella del Santíssim.
Unos 150 universitarios, escritores y artistas firman un manifiesto contra el PP
Unos 150 destacados miembros del mundo universitario, artístico, escritores y ciudadanos se han adherido a un ´Manifiesto ciudadano´ que, ante las elecciones, pide que no se olvide "la destrucción acelerada de Balears" cuyo responsable es, según afirman, el PP.
"No pedimos el voto para ningún partido concreto, sabemos que lo que pasa tiene unos responsables", afirma el manifiesto que se pronuncia "en contra de lo que ha hecho y de lo que quiere hacer el PP" en Balears y de la "hipocresía de los que le dan apoyo: políticos, intelectuales y, en general, todos los que aparentan que no han notado que las cosas pueden hacerse de otra manera", añade el texto.
"Hemos vivido la destrucción acelerada de las Illes Balears por los intereses económicos de unos pocos, hemos contemplado la banalización de nuestra cultura, el olvido de nuestra lengua catalana, nos hemos sentido fuertemente agredidos y creemos urgente votar a favor de los que quieren parar" esta situación.
"No somos ingenuos y hemos visto muchos desastres", resume el manifiesto firmado, entre muchos por Catalina Cantarellas, Pep Grimalt, Isabel Moll, Margalida Pons, Jaume Guiscafré, Rosa Calafat o Magdalena Brotons desde el ámbito universitario; los artistas Maria del Mar Bonet, Pere Alemany, Dolors Sampol, Pedro Oliver, Guillem Llabrés, Lourdes Sampol, Carles Gispert, Susana Muñiz, Pep Maür Serra o Tony Catany, y Biel Mesquida, Sebastià Perelló, David Curto, Toni Sbert, Miquel Bezares, Jaume Pons o Magdalena Ferragut como escritores.
A continuación, se enumeran los "desastres" que, en su opinión, se han producido a lo largo de la legislatura y entre los que destacan la conversión de "las playas en urbanizaciones".
Denuncias
También acusan al PP de "destruir montañas y costas, llenar las afueras de las ciudades de casas o casetas casi siempre ilegales, alejar y ensuciar la mar con puertos deportivos desproporcionados, olvidar a los mayores y discapacitados, crear unos medios de comunicación convertidos en instrumentos de propaganda y haber hecho de Palma un lugar hostil, inabitable y anacrónico".
"Un voto para la defensa lo es contra la agresión. ¡No lo olvidéis!", concluye el documento hecho público ayer.