ERA SEGUR!
EL PP HA PERDUT LA MAJORIA ABSOLUTA!
I ara?
La clau: MAM
El futur: Pactes de centre-esquerra.
Veure els tres poders (Rosita Estaràs vora Juan Flaquer donant resultats amb rialles forçades, Katrina Cirer batlessa de Palma desculpant-se i Jaume Màtigues, president del Govern de les Illes Balears, agraint els vots), tots baixant de la cúpula va ser un espectacle entre patètic i devertit.
M’entusiasmarà que els diversos partits governin en precari. És l’única forma humana de govern. LES MAJORIES ABSOLUTES EM RECORDEN LA DICTADURA DE FRANCO.
L’abstènció? Que el procés democràtic va malament, malament i la gent s’ha fet passota. Amb raó.
El País Valencià: el triomf de la corrupció literalment i en tots els sentits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recorda que quan en Cañellas va expulsar (de manera vergonyant) MAM del Govern vostè la va trobar patètica? Vae Victis!, i més amb vostè, que només troba glamourosos els vencedors. No va ser oportú, sinó més tost inelegant i barroer. Va seleccionar el pitjor moment per fer-ne estellicons.
Llavors, Ella, va anar a la haima i va triar tres o quatre camells, dos bocs, mitja dotzena de cabres i aviram divers, i proveïment d’aigua farcint odres de cuiro de cabrit adobats pels millors calatravins de què disposam els tuaregs, i untuosos dàtils dins barrils, i es va posar tris-tras tris-trena a perfilar els baixos de les dunes amb gairebé simètriques passes d’unes lleus sandàlies de metacrilat amb aparença de sabatona de vidre d’una princesa que no es resigna a revertir en Ventafocs i que no defalleix fins que no afina la cúpula: aquella columna de la Sala de Juntes (o com es digui) del Gran e Generall Consell on la varen fotografiar, exhausta, la primera vegada que en va ser presidenta. Aquella foto, que va sortir a les portades de tots els diaris, és impagable. Si en Romeo hagués tingut una foto així de la seva estimada Julieta i l’hagués poguda mirar d’aquella guisa a tothora (com si haguessin acabat de fer l’amor) el seu dolor no hauria esmolat tanta pua i, abrasat de desig, no hauria sentit la necessitat imperiosa d’apagar aquella flama amb senet per haver-ne un tast, d’ella.
Jo vaig mirar aquella foto una bona estona, per l’endret i per l’inrevés, i no vaig poder evitar de pensar que una part gens menyspreable d’aquell baf libidinós que emetien els seus ulls, s’adreçava a vostè a tall de revenja.