100.000 Pasquins plens de textos llançats pel Camp Nou amb un equip literari català de primera!Lletres, al Camp és una alegria de no dir i una promoció massiva de la literatura catalana!Gràcies!
TOCAT PER LA CLAROR D’UN SOL SOBTAT.No obris els canteranos. No pugis a les golfes. No manyuquegis els guardarobes. No cerquis dins els rebosts. Puja sobre la pluja i esbrinaràs els secrets dels calendaris, les roses místiques seques embolicades amb un mocador de randa, els quinqués abandonats amb les bolles de vidre color d’ambre, la
Ho assegur. Repassava amb la vista cadascuna de les zones del jardí. Enfora explotaven cotxes-bomba, el rumor de la mortaldat s’estenia a traves del fil radiofònic, m’enganyava inventant una faula als esdeveniments. Tornava a passar la vista sobre les fulles de l’heura, les branques del llorer, les capçades dels caquiers, el verí dels baladres, l’explosió
L’agulla de la bruíxola es mou en totes direccions. On s’aturarà? No passis pena. Trobaràs els fondals quan aquesta claror de gasa s’acabi. Ella: desesperada es perd per la pantalla de la vida. Un forat negre la vol engolir: una separació?, un assassinat?, un denou? Malavejaràs fins que tenguis alè. Els cànyoms de l’amor no
LA CLAROR DE L?ABISME Diré el que em fuig. No diré res de mi.Gabriel Ferrater Per què, si ja anàveu a la universitat, n?Ernest encara tenia aquella mania amb les màquines de milió? Per què estava penjat amb els flippers com un quillo qualsevol? El miraves jugar, Tiana, amb una ràbia quasi infantil mentre s?encenien
IN MEMORIAM. Caminava a prop d’un camp en què l’ordi creixia amb una verdor tendral tota constel·lada d’espasetes liles i algunes clapes petites de margalides grogues. He pensat en ell. M’ensenyà tota la botànica que sé i tota la que he oblidat. He pensat en ell: Oriol de Bolós i Capdevila, el meu catedràtic de
NU DAVANT LA FINESTRA L?habitació de l?hotel Set Pins era com un niu damunt la mar. La idea de fer aquesta escapada a Mallorca va ser teva, patrícia Odette Rocabertí: «Gerard, avui he trobat per internet un hotelet superguai, com diria la teva filla Ester. Un hotelet sur-mer d?aquells que t?agraden tant: bons llits, bons
EM SENT TOTA SOLA QUAN ESTIC AMB ELL Estimava amb deliri la saviesa dels bàrbars. Sentia vertígens. L?olor ofegadora de la primavera amarava l?aire boirós. La cambra del meu petit apartament enfilat damunt la plaça de la Reina era un calidoscopi d?ocells. El bellombra gegantí una casa d?ales. La piuladissa m?havia arrabassat del meu conte.
ITINERARI D?UNA FERIDA Une lumière empruntée rôde pendant la nuit autour de la terre…Eternellement tournée vers les rayons éclatants du soleil…La terre enracinée dans l’eau…Parménides La maquineta d?afaitar duia una pila dins el mànec que feia tremolar les tres fulles d?acer esmoladíssimes que recorrien la teva barba negra i tancada, Francesc Rovira, per entremig de
CASTANYES I AGLANSPéindre le réel et dépasser le tangible Julià, tens dinou anys i avui horabaixa, la vigília de Tots Sants, has rebut un correu electrònic d?Isabel, amb la qual sorties des de feia vuit mesos, que et diu que no et vol veure pus mai més. Has quedat estorat. Mort. Allò devia ser una
CAMINOI «Les emocions i les delícies de l’aventura», aquest voldria que fos el tema del meu pròxim relat. Ho pensava quan avançava per un caminoi entre una paret seca mig esboldregada i un casetó mig esbucat amb els albons florits enrevoltant-me per totes parts. Dins el casetó hi ha grafitis pornogràfics: pixa i ous, pantafena
CHARLES ARRIBA, MALALT On ne peint bien que son propre coeur, en l?attribuant à un autre.Chateubriand ¿És una sorpresa l?arribada d?algú que fa molt de temps que esperes, que et dóna allargues per motius de treball, i més tard, et dóna més allargues per motius personals i que quan, entremig de la quotidianitat, sembla que
EN ALEGRE MEMÒRIAEl camp tot verd entreteixit d’epasetes liles: agaf tota la llum que puc amb les ninetes badades a les totes: veig el cos bell i el percep com una totalitat: un cos fet de temps: un cos fet de silencis: et mir dormir al meu costat: bes el teus alens, et sent etern
THIS LOVE AFFAIR Sentir Cos. El plec inversemblant que em confegeix a la terra de call vermell. Sentir Cos. El pler d’escriure un poema fet d’herballa tallada dins el passeig en punt. Sentir Cos. El crit inexistent del sebel·lí que aturaria en sec els atacs de la caducitat. Sentir Cos. El rar miracle de la
TALMENT LA FLAMA PUJA AMUNT Les quelques pages du conte me paraissaient inaptes à instituer un simulacre convenable. Voltaire oblige à reviser ce jugement. Ses textes courts procurent le même sentiment de plénitude que de grands romans.Pierre Bergounioux No m?hauria imaginat mai poder travessar els altíssims murs de Vil·la Eros, aquell xalet modernista on habità