EN ALEGRE MEMÒRIA
El camp tot verd entreteixit d’epasetes liles: agaf tota la llum que puc amb les ninetes badades a les totes: veig el cos bell i el percep com una totalitat: un cos fet de temps: un cos fet de silencis: et mir dormir al meu costat: bes el teus alens, et sent etern i fugaç: m’aferr al teu ple de carn gustosa: lluny l’exili, els abismes, les erínies: morrej el teu aire: em llanç als solcs plens d’ordi tendral i margalides grogues: rajaplomej: arrabàs les espasetes liles i pens, cop en sec, amb l’urna de vidre amb el cos mort del crucificat: transfigurat: des del balcó de cal padrí de Santa Maria del Camí veig la cera que crema i els encampironats: un em tira un confit: l’agaf al vol: dins la fosca del llit, entotsolat, somnii amb la dolcesa del cos aquell: respiració de l’absència: m’engolesc l’escrot teu mentre xucl la bonyerruda pedra blanca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!