LA NATURA PARLA
TOCAT PER LA CLAROR D’UN SOL SOBTAT.
No obris els canteranos. No pugis a les golfes. No manyuquegis els guardarobes. No cerquis dins els rebosts. Puja sobre la pluja i esbrinaràs els secrets dels calendaris, les roses místiques seques embolicades amb un mocador de randa, els quinqués abandonats amb les bolles de vidre color d’ambre, la corona de casament al fons d’un calaix, aquell feix de cartes d’amor que puden a violer, l’innombrable deixant de les tristeses. Reunió d’oronelles damunt el pati: mires com ballen un vols alimentaris amb el vigor dels atletes. Un acord profund entre les teranyines plenes de rosada i aquest pantaix que em deixa fet un eccehome. No creguis ni una paraula del que et diran: prometen blat i et donen zitzània, prometen pau i et donen carnisseries. Si no anam vius s’ho carregaran tot. Núvols flamejant t’ombrejaran el nom de cada cosa i els crits dels paons t’indicaran els camins de l’escapada. El cel és així: color de rata traginera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!