L’agulla de la bruíxola es mou en totes direccions. On s’aturarà? No passis pena. Trobaràs els fondals quan aquesta claror de gasa s’acabi. Ella: desesperada es perd per la pantalla de la vida. Un forat negre la vol engolir: una separació?, un assassinat?, un denou? Malavejaràs fins que tenguis alè. Els cànyoms de l’amor no es poden rentar amb blancol. Una ampolla negra es transforma en una trunyella, la trunyella en formiga, la formiga en núvol. La fórmula verbal i l’enigma visual s’encontren. El terror i la bellesa es donen la mà. ¿Com no vols entendre que aquesta dona dins la cambra duu uns records que ballen i boten en totes direccions? És una figura humana de carn i os. La dona estemordida no sap de quin món és. Ja ho val! diu la veu del Cor. Ja ho val ! repeteixen les Amigues. Ja ho val! crida Tothom com si no sabessin que el resultat pot ser espaordidor. Incorreguda i dolguda, així es troba. Sense eima per moure un dit. Li posava peixos dins sa naturalesa. La malmenava. Li pegava. L’arrossegava. La feia malbé. No facis capades. Tateix no et mira ningú. Cabòries i daltabaixos t’enrevolten. No passis pena. La bruíxola s’ha aturat en el punt de l’afecte. No has de passar gens de pena.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
l’agulla de la bruixola