Entristit per la bomba d’ETA. Entristit per les reaccions dels polítics bascos i espanyols. Només se m’acut rellegir els vells poemes d’Apollinaire:
“Pitié pour nous
Qui combattons tojours aux frontières
de l’illimité et de l’avenir
Pitié pour nos erreurs pitié pour nos péchés
Voici que vient l’été la saison violente
Et ma jeunesse est morte ainsi que le printemps”
(La Jolie Rousse)
Llisc en el butlletí del Bloc de Bétera que es reclama un acte públic de memòria per dos veïns del poble, els germans Josep Maria i Francesc Ten Campos, assassinats pels nazis al camp de concentració de Gusen.
Evidentment em sume a qualsevol proposta d’homenatge però he de dir també que resulta sorprenent que fins ara no s’haja sabut de forma pública, done per suposat que la seua família ho sabia, que aquests dos veïns van ser en un camp de concentració nazi i hi van morir. La por ha durat massa anys. És una prova evident.