Raül Romeva i Rueda

Dijous vàrem aprovar al Parlament Europeu un informe d?aquells que en general solen passar desapercebuts però que té una enorme transcendència. Es tracta de l?informe ?La dona en la política internacional? del qual n?era ponent l?Eurodiputada socialista portuguesa Ana Gomes. En tant que ponent a l?ombra pel meu grup vaig tenir l?oportunitat de seguir-lo de prop des que l?informe va començar el seu procés a la Comissió de Dones i Igualtat d?oportunitats (FEMM) i ja llavors vàrem constatar la importància del mateix, sobretot en veure (segueix…)

la gran mobilització dins les files del PP, i especialment de la delegació espanyola. Malauradament aquesta pressió conservadora es va fer sentir tant en Comissió com en la plenària. Així, per exemple, el PPE va aconseguir amb el suport d?ALDE que s?aprovessin algunes de les seves esmenes en què, entre d?altres aspectes, s?aigualien o fins i tot eliminaven conceptes om la paritat i la igualtat d?oportunitats a partir de polítiques actives de conciliació de vida familiar i professional per ambdós sexes. Tanmateix, tal i com es pot comprovar aquí, el text manté encara força dades i propostes del tot rellevants i que haurien de servir per marcar les polítiques nacionals i internacionals actuals, inclosa la les institucions europees, les Nacions Unides o els diferents governs, inclòs el de la Generalitat de Catalunya d?imminent conformació.

Val a dir, però, que si bé el govern de Rodríguez Zapatero ha estat considerat a escala internacional un exemple en aquest sentit, no es pot dir el mateix del govern de Maragall, la qual cosa sembla que no millorarà massa amb el govern Montilla.

Així, malgrat que és un fet que a Catalunya alguns partits posen més interès que d?altres en la promoció de la igualtat entre gèneres tant en el discurs com en la pràctica, cal fer una autocrítica global i, per la part que ens toca a alguns, especialment pel què fa al nou Govern d?Entesa Catalana de Progrés, ja que ni en el procés de negociació del mateix, ni tampoc en el que sembla que acabarà essent l?executiu final, s?ha respectat aquest principi, almenys en les primeres files. Aquesta crítica, d?altra banda, cal ampliar-la al Parlament de Catalunya en la seva globalitat, ja que entre els 7 integrants de la Mesa només hi ha una dona (Lídia Santos, del PSC).

En definitiva, que encara tenim molta feina per fer, començant per casa nostra.

Adjunto a continuació alguns dels considerants i dels articles més rellevants del text finalment adoptat:

Considerants (selecció):

D.  Considerando que la situación de las mujeres en la política internacional depende en primer lugar de la situación de las mujeres en el plano nacional y de las estrategias para el avance de la mujer que se pongan en marcha a escala nacional,

F.  Considerando que, de los 191 países que son actualmente miembros de las Naciones Unidas, sólo 47 son firmantes y 115 son partes de la Convención sobre los derechos políticos de las mujeres de 1952 y que, a resultas de ello, las mujeres no pueden ejercer plenamente sus derechos políticos y están excluidas de la participación en elecciones o del desempeño de cargos públicos en una serie de países,

J.  Considerando que, pese a la legislación comunitaria y nacional que se ha promulgado en los últimos 30 años, la brecha salarial de género que persiste en la UEUE alcanza un promedio del 15 % para empleos de valor equivalente,

M.  Considerando el papel fundamental que desempeñan los partidos políticos a la hora de impedir o de fomentar el aumento de la representación femenina en la política mediante diversos procedimientos; observando que cada vez hay más partidos políticos que afirman tener un equilibrio de género en el conjunto de su militancia y que al mismo tiempo ello apenas se refleja en los niveles superiores de los partidos políticos, yaya que a escala mundial sólo el 11 % de sus dirigentes son mujeres,

Articles (selecció):

3.  Congratula a los Jefes de Gobierno que han utilizado criterios objetivos y no discriminatorios para la selección de los miembros de sus gobiernos;

4.  Lamenta profundamente que, a pesar del gran número de declaraciones políticas y recomendaciones, de programas de acciones adoptados a escala mundial y de legislación específica aprobada a escala nacional, aún persista la desigualdad y la discriminación por motivos de género, así como la escasa representación de las mujeres en la política, en Europa y en todo el mundo; señala, en particular, que el porcentaje de diputadas al Parlamento Europeo oscila entre el 58 % y el 0 % según los Estados miembros (con una media ligeramente superior al 30 %) y que el porcentaje de mujeres que integran los Parlamentos nacionales de los Estados miembros oscila entre el 45 % y el 9 %;

5.  Llama la atención sobre el hecho de que la escasa participación de las mujeres en los centros de toma de decisión y de gobernanza suele estar vinculada a las dificultades de conciliación de la vida familiar y profesional, al reparto desigual de las responsabilidades familiares y a la discriminación en el empleo y en la formación profesional;

11.  Alienta al Secretario General de las Naciones Unidas a nombrar más mujeres en los puestos de representantes especiales y personales y de asesores personales y especiales del Secretario General de las Naciones Unidas; subraya que convendría que los Estados miembros de la organización propusieran nombres tanto de candidatas como de candidatos cuando el Secretario General de las Naciones Unidas examine las candidaturas para cubrir estos puestos de alto nivel;

12.  Alienta a las delegaciones del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas a incluir mujeres en todas las misiones de mantenimiento de la paz, de resolución de conflictos o de consolidación de la paz para garantizar que se respeta el enfoque de género, así como a mantener reuniones con las organizaciones de mujeres a escala local durante las visitas a las áreas de conflicto;

15.  Deplora que en la actualidad haya tan sólo una mujer en funciones de Representante Personal del Alto Representante de la Política Exterior y de Seguridad Común (PESC) de los 14 puestos de Representante, Representante Personal, Enviado Especial o Coordinador Especial⁽⁹⁾ ; insta al Alto Representante de la UEUE para la PESC a que nombre a más mujeres para cubrir los puestos de Representante Especial del Secretario General, Representante o Enviado Especial; insta al Alto Representante para la PESC a que pida a los Estados miembros que presenten nombres tanto de candidatas como de candidatos para cubrir tales puestos de alto nivel;

18.  Acoge con satisfacción el elevado número de comisarias en la Comisión del Presidente Barroso, pero lamenta que no se haya logrado la plena paridad a nivel de Comisarios, a fin de que sirva de ejemplo en Europa y en el mundo entero;

20.  Acoge con satisfacción la próxima creación del Instituto Europeo para la Igualdad de Género, que debería tomar la iniciativa de promover una mayor representación de las mujeres en la política internacional;

22.  Lamenta que sólo 7 de las 107 delegaciones y oficinas de la Comisión en terceros países cuenten con mujeres en el puesto de jefe de delegación, e insta a la Comisión a nombrar a más mujeres para ocupar cargos de alto nivel en las delegaciones exteriores;

40.  Insta a los partidos políticos de Europa a que promuevan una participación equilibrada de ambos sexos en sus listas de candidatos;

41.  Insta a los partidos políticos europeos a eliminar todas las barreras que, de forma directa o indirecta, resulten discriminatorias para la participación de las mujeres, con vistas a garantizar que estas últimas gozan del derecho a participar plenamente en todos los niveles de toma de decisiones en la totalidad de las estructuras de elaboración de las políticas internas y procesos de nombramiento, así como en la designación de los líderes de los partidos políticos, en pie de igualdad con los hombres;

Foto: Lady Astor, primera dona britànica a ocupar un escó de diputada a la Cambra dels Comuns (any 1919). Font: BBC

Em complau molt presentar-vos el nou lloc web de l’Intergrup del Parlament Europeu pels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transexuals (LGBT), del qual en sóc vicepresident, conjuntament amb Michael Cashman (PSE, UK, President), Sophie Int’l Veldt (ALDE, NL, vicepresident) i Alexander Stubbs (PPE, Fin, vicepresident). L’objectiu del lloc web és compartir les diferents iniciatives que en tant que Intergrup duem a terme de manera regular en favor dels drets de les persones LGBT, tant dins com fora de la UE, recollir propostes i iniciatives d’accions per dur a terme, així com servir d’espai de debat i d’encontre entre diferents xarxes a escala europea i internacional preocupades per aquestes qüestions.

Després d’abordar la discussió i votació sobre la Directiva de Serveis (antiga Directiva Bolkestein) al matí -veure nota de premsa-, els debats d’avui dimecres per la tarda es centren en temes que tenen a veure amb desarmament i política exterior, temes que acostumo a seguir de prop. Així, afrontem tres qüestions especialment importants: 1) armes químiques i biològiques i bombes de raïm, 2) els fets de Beit Hanun (Palestina) de la setmana passada i 3) l’Estratègia Europea de Seguretat en el marc de la Política Europea de Seguretat i Defensa. El primer tema ens porta a un debat amb resolució sobre (segueix…)

la Convenció que prohibeix les armes Biològiques i Tòxiques (BTWC) i la Convenció sobre Armes Inhumanes (bombes de raïm). En la meva intervenció en plenària he manifestat que:

Como tantos otros instrumentos que regulan las armas a escala mundial, la existencia y fortalecimiento de la Convención sobre Armas Tóxicas y Biológicas es una herramienta necesaria, aunque no suficiente, en la lucha contra la irracionalidad humana. Por ello, sólo hay una opción aceptable ante la 6a Conferencia de revisión que debe empezar el próximo 20 de noviembre: el fortalecimiento de dicho instrumento, especialmente en el sentido de desarrollar verdaderos mecanismos de verificación, así como la promoción de su universalidad.

Por otro lado, con relación a las bombas de racimo, no puedo sino secundar de manera firme la petición de que, al menos, la Convención sobre Armas Inhumanas (CCW) se dote de un VI Protocolo que prohíba sin ambigüedades la producción, el almacenamiento, la transferencia y el uso de este tipo de armas, o aún mejor, aunque aún mejor será que se estableciera un Tratado completo de prohibición de las bombas de racimo tal y como ocurre con las minas antipersona. Dado el carácter indiscriminado de las bombas de racimo, así como el gran impacto que tienen sobre la población civil, el uso de dichas armas no puede de ningún modo seguir siendo tolerado. El caso del Líbano, bajo investigación en estos momentos, es solo uno de tantos ejemplos que lo ponen de manifiesto.

Pel què fa al tema de Beit Hanun (la massacre de la setmana passada), adjunto aquí la proposta de resolució que hem presentat en tant que Grup Verds/ALE en espera de la proposta conjunta que s’està discutint en aquests moments. De manera especial vull cridar l’atenció sobre una de les peticions que fem en la Resolució de Verds/ALE (punt 10) que consisteix en demanar als Estats membres  que respectin de manera estricta el Codi de Conducta d’Exportacions d’Armes de la UE pel què fa a les exportacions a Israel, i en demanar també que inclogui la qüestió del subm,inistrament d’armes a Israel en l’ordre del dia de la propera reunió del Consell, amb l’objectiu d’analitzar la situació actual, totalment insatisfactoria.

Finalment, el tema de l’Estratègia de Seguretat en el marc de la PESD té a veure amb l’informe Von Wogau, en relació al qual he dit el següent en la meva intervenció en plenària:

La elaboración de la Estrategia Europea de Seguridad estuvo influenciada por tres grandes debates de dimensión internacional: las nuevas amenazas a las que debía hacer frente, y cómo hacerlo (especialmente a partir de los atentados del 11S); las dificultades de Naciones Unidas en tanto que foro multilateral, y universal, de prevención y gestión de controversias; y los compromisos que debe asumir la UE para convertirse en un actor de alcance planetario más activo, capaz y coherente.

Así, el resultado fue que la Estrategia Europea de Seguridad señala que, hoy por hoy, los mayores desafíos que debe afrontar la UE y sus ciudadanos son el terrorismo internacional, la proliferación de armas de destrucción masiva, los conflictos regionales, los Estados fallidos y la delincuencia organizada.

Comparto la importancia de dichos problemas, por supuesto, pero me temo que esta lista no pone suficiente énfasis en otros aspectos que me parecen tan importantes, sino más, que los mencionados: léase, por ejemplo, la pobreza, la ausencia de una justicia global, la criminalización colectiva de grupos o comunidades, la creciente militarización del planeta, el expolio de los recursos básicos de subsistencia de los países más pobres por parte de los ricos, la contaminación del medio ambiente, o la destrucción de ecosistemas sociales.

En este sentido, considero que no siempre se ofrece desde la UE la respuesta más acertada, ni política ni estructuralmente. Así, por ejemplo, hace tiempo que escuchamos voces a favor de crear un único ejército europeo. Sin embargo, dicho ejército se suele plantear como añadido o, si se quiere, como complementario, a los 25 ejércitos ya existentes, y no como sustitutivo, tal y como creo que debería.

Y es que, aunque al parecer estamos de acuerdo en que para hacer frente a los retos actuales ya no son necesarios ejércitos numerosos de carácter estatal, seguimos contando en la UE con 25 ejércitos nacionales, los cuales suman unos 2 millones de efectivos, cuya primera y principal misión es la defensa de las fronteras y los intereses de los Estados, y que cuestan conjuntamente más de 160.000 millones de euros anuales, cifras, por otro lado que a muchos nos gustaría ver dedicadas en igual medida a la prevención y gestión de conflictos.

En suma, los hechos y las decisiones de los gobiernos no parecen acompañar, de momento, el cambio de paradigma sobre la seguridad que estamos viviendo en los últimos tiempos, especialmente en el ámbito europeo

Foto: Bombes de raïm suposadament usades sobre l’Iraq per part dels EEUU. Font: BBC

El nostre company de Grup, Bernat Joan i Mari (ERC és membre d’ALE, un dels dos components que conforma el Grup Verds/ALE), ha estat el responsable de redactar l’informe relatiu al nou marc per a l’Estratègia del Multilingüisme. He tingut ocasió de poder intervenir en el plenari per donar-li suport (malgrat que el debat ha tingut lloc passades les 23.00), ja que considero que es tracta d’una eina fonamental per tal de promoure una major consciència en favor del multilingüisme en el si de la UE. En la meva intervenció he expressat el següent: (segueix…)

En el minuto que tengo de intervención quiero apoyar de forma clara y explícita el informe que ha presentado el colega Joan i Marí. Si la Unión Europea quiere ser consecuente con su eslogan ‘Unidos en la diversidad’ debe asumir como elemento bandera el multilingüismo más allá de las lenguas oficiales.

Así como la protección de la biodiversidad es, y debe ser, un valor central en las sociedades actuales, así también la protección de la diversidad lingüística debe entenderse como un elemento central del progreso, la promoción de la paz y el desarrollo.

Teniendo en cuenta que en las raíces de muchos de los conflictos armados actuales se encuentran la vulneración de los derechos culturales, lingüísticos e identitatarios, urge ver en la promoción del multilingüismo una herramienta de promoción del diálogo, del encuentro.

Y si ello es importante en el mundo en general, especialmente lo es en una Unión Europea que, siendo ya una Unión de valores, aspira a ser, algún día, una Unión Política.

Promover el multilingüismo en Europa, significa, por tanto riqueza y progreso. Tender hacia el monolingüismo, en cambio, nos hará más pobres.

Malauradament, com sabeu, el català encara no és una de les llengües que poden ser usades en plenària per part dels/de les eurodiputats/des, raó per la qual els/les catalano parlants hem d’usar alguna de les altres 20 llengües oficials. Tanmateix, tal i com hem insistit diverses vegades, aquest és un assumpte no tancat encara, i seguim reclamant aquest dret el qual, tard o d’hora, estic segur que s’assolirà (de moment, allò que ja s’ha aconseguit és que els/les ciutadans/es puguin dirigir-se al Parlament Europeu en Català, i ser contestats en aquesta llengua).

En aquest sentit, aquest informe del company Bernat Joan contribuirà sens dubte a fer veure que la defensa de les llengües, més enllà d’un element identitari (que ho és) és també un instrument en favor de l’entesa, el diàleg i la comunicació entre persones i pobles.

Finalment, vull reconèixer també la gran tasca que han fet en l’elaboració de l’informe tant l’European Bureau for Lesser-Used Languages (EBLUL)  així com el CIEMEN.

No obstant, no vull deixar de mencionar també la gran influència que ha tingut en la meva formació i sensibilització personal el projecte Linguapax de la UNESCO, del qual n’és el president d’honor una persona a qui respecto i admiro de fa temps, i de qui he après no poques coses en termes de multilinguisme, diàleg i promoció de la pau, en Fèlix Martí. per cert, que recomano vivament la lectura del seu darrer llibre Diplomàtic sense Estat.

Foto: Leonard Orban, rumanès, futur comissari europeu de multilingüisme.

Tal i com estava previst el plenari del Parlament Europeu hem votat avui, entre d
‘
altres assumptes, en relació a tres qüestions especialment rellevants pel medi ambient: Directiva sobre estratègia marina, Directiva sobre prohibició d
‘
usar mercuri en termòmetres i baròmetres, i Sistema de gestió del tràfec aeri (SESAR). Pel què fa a la Primera qüestió, l
‘
Informe Lienemann sobre la Directiva d
‘
Estratègia Marina (ja comentada en altres apunts d
‘
aquest bloc), (segueix…)

el vot positiu que la majoria de l
‘
Eurocambra li ha atorgat posa de manifest no només el suport del Parlament a la proposta de la Comissió, sinó que l
‘
enforteix, ja que estableix un marc mitjançant el qual els Estats membres han d
‘
assolir un bon estat ecològic dels mars i oceans europeus com a molt tard l
‘
any 2017 (la proposta original de la Comissió parlava de 2021). En concret hauran d
‘
adoptar, per tal d
‘
assolir aquest fi, mesures que:

a) protegeixin i conservin el medi marí o en permetin la seva recuperació o, en aquells casos en què sigui possible, reestableixin el seu funcionament, els processos i l’estructura de la biodiversitat marina i dels ecosistemes marins;

b) previnguin i eliminin de manera progressiva la contaminació del medi marí per tal de garantir que no es produeixin repercussions o riscos greus per a la biodiversitat marina, els ecosistemes marins, la salut humana o els legítims usos del mar;

c) mantinguin l’ús dels serveis i els bens marins, així com les altres activitats desenvolupades en el medi marí a nivells que siguin sostenibles i no comprometin els usos i activitats de les generacions venideres, ni la capacitat de reacció dels ecosistemes marins davant dels canvis provocats per la natura o per l’ésser humà.”

Per cert, que en relació a la denuncia que fa avui Oceana sobre que Espanya, França, Polònia i Portugal lideren l
‘
oposició a que es reguli l
‘
explotació dels fons marins (en concret denuncien que aquests països
‘
rebutgen les propostes destinades a evitar el col.lapse d
‘
espècies que viuen en profunditat i reclamen quotes de pesca que clarament posen en risc el futur de la pesca d
‘
aquestes espècies
‘
recordo que ara fa uns díes vaig presentar una pregunta a la Comissió sobre aquesta qüestió (veure Pregunta num E-4822/06).

Pel què fa als altres dos aspectes, el del mercuri i el del control del tràfec aeri, adjunto les notes de premsa que han elaborat els nostres ponents en l
‘
ombra per a cadascun dels dos temes, Carl Schlyter (dels verds suecs) pel primer, i Caroline Lucas (dels verds anglesos) pel segon:

Toxic substances (mercury): EP reneges on agreement, jeopardising mercury ban

Following today
‘
s vote by the European Parliament to exempt barometers from an EU ban on mercury in measuring devices, Swedish Green MEP and environment spokesman Carl Schlyter said:

“Today
‘
s decision of the EP to exempt barometers from an EU ban on mercury in measuring devices risks completely derailing this important legislative proposal on this highly toxic substance. It is a disgrace that a handful of small producers of new barometers should be able to hold public health to ransom by de facto blocking an agreement on the phase out mercury in fever thermometers and it is irresponsible of those MEPs who have pushed for this.

“The EP and Council had agreed on a text on the phase out of mercury from all measuring devices (with an exemption for antique barometers), however today
‘
s vote in the EP reneges on that agreement and casts serious doubt over the possibility of finalising this legislation prior to the REACH regulation. If we fail to agree on the phase-out of mercury in measuring devices prior to finalising REACH, it could be years before a proper ban on this toxic substance is adopted (1).

“Mercury-based measuring devices (e.g.  fever thermometers, devices for the measurement of blood pressure , barometers) have been estimated to account for the release of about 8 tons/year from a consumption of 33 tons/ year, with an additional 27 tons entering the waste stream from old equipment. Mercury is highly toxic and poses a global and chronic problem and it would be a major setback for the environment if the EU failed to introduce these restrictions.”

Editors notes:

(1) In order to ensure a first reading agreement on this proposal, in advance of REACH being finalised, the four biggest political groups in the EP and Council had agreed on a proposal to ban mercury in all fever thermometers and in all measuring devices for sale to the general public. Today’s EP vote overturns that agreement by granting an exemption to producers of barometers and thus jeopardises the prospects for ensuring a first reading agreement in advance of the final agreement on REACH. If there is no agreement prior to REACH, a mercury restriction would then have to be introduced under the REACH framework after it has come into force – this would likely delay any action on mercury for a number of years.

Aviation and climate change: New EU air control system must also play a role in limiting climatic impact of aviation

 Commenting on today
‘
s vote in the European Parliament on a new air traffic management system for Europe (SESAR),
UK
Green MEP and rapporteur for the EP on climate change and aviation, Caroline Lucas said:

“Aviation is the fastest growing source of climate change, with flights set to double by 2020. Equipping air traffic management systems to play a role in reducing the climate damage of airlines is an important concrete step in combating climate change and we welcome today
‘
s EP vote, which supported Green proposals to this end.

“Under the proposals adopted by the EP, the new EU air traffic management system (SESAR) would be given competences in the area of speed control to reduce fuel consumption and, consequently, emissions. In addition, SESAR would integrate cooperation with meteorological services to limit the overall climate impact of airlines: this would include using meteorological forecasts to help select flight paths (altitudes) that would limit the extent of vapour contrails (1).

“The rapidly growing climatic impact of aviation is undermining progress made in reducing emissions from other sectors and the EU needs to do all it can to address this. While introducing a separate emissions trading scheme (with rigorous caps) and a kerosene tax must be priorities, the EU should do all within its power combat the climate threat of aviation. Air traffic management clearly has an important role to play in this regard.”

Editors notes:

(1) The impact from aviation on climate change is far from confined to its growing CO2-emissions. Pollution of the highly sensitive stratosphere contributes considerably to the destruction of the ozone layer. The damage caused by H2O or vapour contrails (such as building artificial cirrus clouds) is affected by prevalent meteorological conditions.

Font foto: WWF-Adena

Divendres passat es feia públic que la Comissió Europea cedia la seva seu a empreses com McDonald’s, Pepsi i Coca-Cola, per a fer-hi un acte de propaganda. Aquestes empreses, a les quals el mateix comissari Kyprianou ha lloat en diverses ocasions, són en part responsables dels mals hàbits alimentaris actuals que condueixen a l’obessitat, malaltia contra la qual la mateixa Comissió insta a lluitar-hi. La paradoxal situació m’ha dut a presentar una pregunta escrita a la Comissió en els termes següents (segueix…):

"En la Unión Europea la obesidad afecta cada año a 400.000 nuevos niños y niñas. Según los expertos las causas principales de la obesidad son, entre otras, los malos hábitos alimenticios que provocan el auge del llamado ?fast-food?. Buena muestra de ello es el hecho de que ?Big Mac?, el menú emblemático de la más famosa de las cadenas mundiales de ?fast-food?, formado por una hamburguesa, media ración de patatas fritas y una Coca-Cola, aporta el 62% de la grasa recomendada que se debe consumir en un día.

Frente a estos datos, son cuando menos sorprendentes las alabanzas que el pasado día 9 de noviembre el comisario de Salud y Protección de los Consumidores, sr. Kyprianou, dirigió a empresas multinacionales como McDonald?s, Coca-Cola y Pepsi, las cuales son en buena parte responsables del aumento de los casos de obesidad infantil, según los expertos en nutrición.

¿Cree la Comisión que es compatible la lucha contra esta enfermedad con la propaganda y alianzas con estas empresas? ¿en que medida considera la Comisión que la practica de dichas empresas contribuye a la lucha contra la obesidad, sobretodo la infantil? ¿Cree la Comisión que con el solo hecho de que los productos de estas empresas contengan información en sus envoltorios sobre sus contenidos en grasas ya merecen ser reconocidas por su responsabilidad social como afirmó el Comisario Kyprianou? Ha pedido, o piensa pedir, la Comisión a estas empresas que eliminen el alto contenido en grasas de sus alimentos y productos?"

Per altra banda, la Comissió de Cultura (CULT) del Parlament Europeu ha votat aquesta tarda sobre la revisió de la Directiva Televisió sense Fronteres, de la qual n’és ponent de l’informe al Parlament Europeu la nostra companya de Grup, l’alemanya Heide Rühle. A continuació adjunto la nota de premsa en la qual hem posat de manifest les línees generals que, com a Grup, tenim la intenció de defensar, tant en Comissió, com en Plenària.

Révision de la Directive télévision sans frontières

La frontière entre les programmes et la publicité doit être clairement marquée 

Ce lundi 13 novembre 2006, la commission culture du Parlement européen se prononcera, en première lecture, sur la version révisée de la directive sur  les services des médias audiovisuels européens. Cette directive constitue la plus importante pierre angulaire législative de la politique médiatique de l’Union européenne. Les Verts au Parlement européen regrettent que dans cette proposition de directive il ne soit pas fait mention de l’importance du pluralisme des médias et qu’aucune mesure ne soit proposée pour empêcher leur concentration, ce que les Verts demandent. 

Le paysage médiatique européen est en pleine mutation: le développement des nouvelles technologies et les moyens de diffusions numériques croissants exigent une modification du cadre législatif actuel. Par conséquent, les Verts au Parlement européen s’expriment en faveur de l’élargissement du champ de la directive aux nouveaux services non linéaires comme la vidéo à la demande ou la télévision basée sur internet.

Les Verts/ALE ne veulent toutefois pas réglementer internet de la même façon que la télé radiodiffusion. Les contenus générés par les utilisateurs, comme les blogs ou les e-mails, ne seront pas concernés. Il s’agit donc pour la commission Culture du PE d’approuver un élargissement réaliste et approprié du champ d’application.

Les Verts/ALE s’opposent clairement à la proposition de la Commission et de la rapporteure sur l’introduction d’un cadre légal sur le placement de produit. Selon eux, Il est très important de séparer le contenu éditorial des programmes et la publicité et ce afin de respecter l’intégrité et la crédibilité des médias européens ainsi que des programmes eux-mêmes.

De plus, et toujours afin de respecter l’intégrité des programmes, ils sont contre l’introduction de la possibilité de coupures publicitaires pour tous types de programmes toutes les 35 minutes et encore moins pour les 30 minutes que propose la rapporteure. Ils proposent donc de garder la règle actuelle d’interruption par tranches de 45 minutes, sauf pour les programmes pour enfants et les journaux télévisés, qui eux seraient interrompus toutes les 30 minutes, sachant que ce genre de programme ne dure jamais plus.

D’autres demandes importantes pour les Verts/ALE touchent à l’introduction d’un droit européen pour les courts extraits, d’un droit de réponse pour tous les services de médias audiovisuels et le renforcement des droits des producteurs indépendant.

 Font foto: BBC

Nova sessió plenària a Estrasburg. A l’agenda hi ha diversos temes d’entre els quals destaquen la petició que s’elabori una Directiva sobre Estratègia Marina (en vaig parlar ja en aquest apunt), o la segona lectura de la Directiva de Serveis, un dels projectes legislatius més importants de la UE, i al voltant del qual hi ha hagut als darrers anys un gran debat: per una banda, l’argument a favor de la Directiva és que es busca eliminar entrebancs burocràtics per a l’establiment d’empreses de serveis, però (segueix…)

per l’altra hi ha qui pensem que, essent aquest un objectiu desitjable, existeixen grans riscos que la Directiva, tal i com està plantejada en aquests moments, obri la porta a un triple dumping: social, ambiental i normatiu. Així, en absència d’una Directiva Marc sobre Serveis d’Interès General, alguns/es som més partidaris de començar per un procés d’harmonització per dalt (trobareu aquí una explicació de la nostra postura i de les nostres propostes al respecte).

Per altra banda, el plenari votarem dijous un informe en el qual es demana una major participació de dones en els processos de decisió política, i el mateix dia es votarà un altre informe en el qual es demana a la Comissió que presenti el 2007 una proposta legislativa sobre successions.

Altres assumptes destacats de la sessió són la discussió d’un nou informe sobre la situació econòmica a l’Eurozona (dilluns), la Directiva que prohibeix la comercialització dels termòmetres de mercuri, així com l’informe sobre multilingüisme, dimarts, pregunta oral a la Comissió relativa a la iniciativa europea en el marc de la protecció civil, i debat sobre l’ús de bombes de fragmentació i sobre els bombardejos de la setmana passada a Palestina, dimecres, i un altre sobre política de Comunicació europea (dijous).

L’Eurocambra també s’haurà de pronunciar en relació a la nova Estratègia Europea de Seguretat (PESD), sobre el Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització, i sobre un mercat comunitari per al finançament dels crèdits hipotecaris. 

Foto: Eurodiputats/des de Verds/ALE a la manifestació a Estrasburg en favor dels serveis públics. Font: Verds/ALE

La premsa nacional guatemalenca (Prensa Libre) i internacional (BBC) es fan ressò de la decisió del Tribunal Cinquè de Guatemala d’emetre ordre de captura amb finalitat d’extradició, a petició de l’Audiència Nacional espanyola, per a quatre militars guatemalencs responsables de 30 anys de repressió, tortures, assassinats a aquell país centreamericà. Aquesta decisió ha estat clarament condicionada per l’adopció al Parlament Europeu, ara fa un parell de setmanes, d’una resolució d’urgència sobre extradicions a Guatemala (en parlava en aquest post ), ja que fins llavors les institucions judicials guatemalenques no havien mostrat cap voluntat de cooperar. En la meva intervenció ja vaig manifestar (segueix….)

la necessitat d’acabar amb la impunitat, i en la resolució que vàrem consensuar diversos grups (aquesta), i que finalment es va aprovar per gairebé unanimitat, es recollien moltes de les peticions que fèiem des de Verds/Ale en la nostra proposta de resolució . Ja el dia que vàrem aprovar la resolució va tenir un important impacte (veure per exemple aquesta nota de la BBC: Parlamento Europeo apoya extradición de Rios Montt ). 

A la notícia apareguda abans d’ahir a Prensa Libre es fan ressò de l’ordre de detenció decretada. Tanmateix es destaca que els ex-dictadors Rios Montt i Romeo Lucas van quedar exclosos, de moment, de l’ordre de detenció, el primer per falta de base de la petició espanyola, i el segon per què va morir el passat mes de maig a Veneçuela.

Ordenan la captura de cuatro militares
Juez también avala detención de Donaldo Alvarez y Pedro García, pero excluye a Ríos Montt y a Romeo Lucas
Por: Coralia Orantes

El Tribunal Quinto de Sentencia decidió no emitir la orden de captura con fines de extradición contra Efraín Ríos Montt, solicitada por la Audiencia Nacional Española, pero dio luz verde a la detención de cuatro militares, Donaldo Álvarez y Pedro García Arredondo.

Tampoco se incluyó al ex presidente Romeo Lucas García (1982-1983), quien falleció en mayo de este año en Venezuela.

Dieron luz verde para la extradición de los militares retirados Óscar Humberto Mejía Víctores, Ángel Aníbal Guevara, Benedicto Lucas García y Germán Chupina Barahona.

Los delitos imputados son terrorismo, homicidio y secuestro.

Los jueces Morelia Ríos, Isaías Figueroa y Bélgica Deras Román consideraron que la investigación española no aportó elementos suficientes sobre la participación de Ríos Montt en la quema de la Embajada de España y su responsabilidad por las muertes que se produjeron.

A pesar de ello, la orden de captura librada por el juez español Santiago Pedraz también incluye el delito de genocidio, por las masacres ocurridas en el conflicto armado, y enumera que durante el periodo del gobierno de Ríos Montt (1982) se documentó la mayoría de esos hechos.

?Durante el período de Ríos Montt se cometió el 69 por ciento de todas las ejecuciones, el 41 por ciento de las violaciones sexuales y el 45 por ciento de torturas de todos los casos registrados, señala el informe de la Comisión de Esclarecimiento Histórico?, se lee en el auto de aprehensión contra el dirigente eferregista.

Francisco Palomo, abogado de Ríos Montt, expresó satisfacción por la resolución, pues no existían pruebas contra su cliente.

La semana recién pasada, la Corte Suprema de Justicia (CSJ) recibió de la cancillería guatemalteca el expediente enviado por la justicia española, el cual remitió al tribunal.

Antes de la resolución, José Toledo, abogado defensor de Guevara, presentó dos recursos: un amparo contra la CSJ por haberle dado trámite a la petición española, y un conflicto de jurisdicción.

Después de la resolución, las órdenes de captura fueron enviadas a la Policía para que las haga efectivas.

?Debemos analizar la resolución, pero lo que vemos positivo es que se aceptó la jurisdicción universal, y en el resto pediremos que se subsanen los errores que se dice que se cometieron?, expresó Eduardo de León, de la Fundación Rigoberta Menchú.

También las dos recusaciones planteadas contra el Tribunal de Conflictos de Jurisdicción desde junio último fueron declaradas sin lugar ayer, por lo que ahora podrán entrar a conocer el recurso que no permitió escuchar a los sindicados en su primera declaración.

Satisfechos

?Nos sentimos satisfechos de la resolución emitida por el tribunal, pues no existen pruebas contra mi cliente?. – Francisco Palomo, abogado defensor de Efraín Ríos Montt.

Algunos detalles de la petición española

La justicia española solicitó la captura de ocho personas.

Del 26 junio al 4 de julio se había programado escuchar la primera declaración de seis militares y dos civiles vinculados en casos de genocidio.

En esa fecha las acciones fueron detenidas por los recursos planteados por la defensa.

El 7 de julio, el juez Santiago Pedraz gira orden de captura internacional contra los militares y ordena el embargo de sus cuentas.

El 27 de octubre, la Corte Suprema de Justicia (CSJ) recibió de la Cancillería la petición de orden de captura; éste la remitió el 31 de octubre al Tribunal Quinto de Sentencia.

6 de noviembre, el tribunal emite resolución.

Segueix essent una satisfacció a mitges, degut a l’absència de Rios Montt en el procés, però sigui com sigui suposa que s’estreny el cercle al voltant de l’ex-dictador.

Foto: Rios Montt. Font: BBC

La Tercera Trobada de Càrrecs Locals del Partit Verd Europeu començarà demà a Barcelona amb el lema ?Greening the streets? i amb la participació d?uns 200 membres dels Verds dels diferents països de la UE. La Trobada s?allargarà fins dissabte i el programa preveu que es tractin temes que van des de la gestió de polítiques europees en contextos urbans, la lluita de les ciutats contra el canvi climàtic, o qüestions concretes com mobilitat, energies renovables a la ciutat, immigració, o els serveis públics. Com a aperitiu, adjunto un article que apareix avui al diari francès Liberation, Qu’elle serait verte ma cité ! Police de proximité, économie solidaire, régies de quartier et laïcité… (segueix…)

Par Alain LIPIETZ, Noël MAMÈRE, Djamila SONZOGNI (QUOTIDIEN : mercredi 8 novembre 2006/Libération) (Note: Alain Lipietz député européen, Ile-de-France, Noël Mamère député-maire de Bègles et Djamila Sonzogni conseillère régionale d’Alsace, conseillère municipale de Mulhouse).

Fin du ramadan, début des vacances. La France s’installe devant sa télévision, qui nous promet, comme le frisson d’un film d’épouvante, le retour des émeutes de novembre. On comptabilise les bus brûlés. Ah ! ça y est, voilà la première victime de la racaille, la pauvre Mama Galledou… Cette délectation macabre a quelque chose d’obscène. On aurait plutôt attendu une célébration des progrès réalisés depuis un an. Mais quels progrès ? L’application à nos banlieues des lois coloniales de «l’état d’urgence», les rafles médiatisées comme un débarquement US en Somalie, n’ont strictement rien changé au quotidien de nos concitoyens vivant dans les cités à problèmes. A droite, le tout-répressif, à gauche, l’enlisement de la politique de la ville, semblent avoir épuisé l’imaginaire social. L’heure a sonné de la relève : une politique d’écologie urbaine et populaire. 

En Europe, les exemples sont nombreux et pas réservés aux bobos. A Malmö, grand port de la Suède (30 % d’immigrés, 110 nationalités), des quartiers populaires ont été rénovés en haute qualité environnementale, sous le contrôle de leurs habitants. Ça veut dire des espaces verts collectifs qu’on aime et qu’on fait respecter. Des murs, des toits végétaux, qui protègent autant du bruit que du froid et de la canicule (n’oublions pas qu’il y a aussi des personnes âgées dans les cités, premières victimes du changement climatique), avec de massives économies d’énergie, et donc d’effet de serre, comme de charges locatives. Ça veut dire des transports publics fréquents, efficaces, desservant les cités de relégation.

Immense chantier créateur d’emploi, la rénovation des cités de France (car il ne s’agit pas tant de raser pour faire du neuf que d’améliorer, avec les habitants) implique une nouvelle manière de financer, produire, et surtout maintenir propre et agréable le logement social. Car, si un espace pourri pourrit la vie de ses habitants, il est aussi le produit de rapports sociaux pourris.

Reverdir, dans les quartiers, les rapports entre les gens, ça veut dire quoi ? D’abord les associer à la décision sur la rénovation. Ce qui implique déjà le droit de vote, au moins local, pour tout citoyen par la résidence. Ce n’est pas ce que les jeunes demandent ? Parce qu’on ne leur en a pas montré jusqu’ici l’intérêt !

La démocratie urbaine n’est pas seulement voter, mais participer. La maintenance des quartiers populaires doit être l’oeuvre, la responsabilité, le souci et le plaisir de leurs habitants eux-mêmes. Pour cela, l’outil existe, quoique financièrement exsangue : la «régie de quartier». Association embauchant les chômeurs de la cité pour veiller au bien-être de la communauté : travaux d’entretien des espaces collectifs, aide aux familles et en particulier aux personnes âgées, médiation de nuit…C’est le regard sur eux-mêmes des désoeuvrés des cités qu’il s’agit du même coup de changer, comme le regard des autres sur les désoeuvrés et le regard de la communauté sur son propre territoire. A chaque cité, sa régie.

Comment financer ? Par un subventionnement massif qui, en fait, ne coûtera pas grand-chose : pas d’impôts ni de cotisations sociales à la charge de ces régies (elles paient déjà en aura de mieux-être leur écot à la communauté locale, et de toute façon les chômeurs qu’elles emploient n’auraient rien payé du tout), et même attribution aux régies, à titre de subvention, du RMI qu’auraient touché ces chômeurs. Car il faudra bien en finir avec la «faille du RMI»entre 18 et 25 ans… si on ne veut plus acculer les jeunes sans emploi aux pires expédients.

Pas d’angélisme. Les emplois dans les cités ont un rude concurrent : le trafic, où l’on gagne son Smic en trois jours… On ne relancera pas l’économie interne des cités sans casser les mafias de la drogue. Et, comme pour la prohibition de l’alcool, il n’y a qu’une solution : la dépénalisation (doublée d’une prophylaxie) des drogues douces, la distribution aux «accros», sous contrôle médical et social, des drogues dures ou de leur substitut.

Les petits et les vrais gangsters ne disparaîtront pas pour autant. Oui, la sécurité et la police sont aussi des exigences de l’écologie urbaine. Mais pas la police qui frappe, humilie, et s’enfuit. Une police de proximité, liée aux habitants, perçue, comme tous les services publics (transports en commun, agents de l’EDF, pompiers, médecins), comme au service de la communauté et protégée par elle tout autant qu’elle la protège.

Cela passe par une révolution culturelle dans la formation de tous les agents de service au public, service nationalisé, municipal ou associatif. Et sans doute par la fertilisation réciproque de ces trois formes de service au public. Encore faut-il faire reconnaître à l’Europe cette spécificité. Autre vaste programme…

Car, si pour s’en sortir la cité doit compter sur ses propres forces, elle doit pouvoir aussi compter sur la solidarité. L’éclosion, la pérennisation des régies de quartier exige une loi-cadre pour le tiers-secteur d’économie sociale et solidaire. L’argent, pour ces municipalités sans base fiscale, vient de plus haut : la région, la France, l’Europe. La «priorité» des zones d’éducation du même nom doit cesser d’être une amère plaisanterie. La révolution culturelle du service au public concerne toute la République.

Ce qui exige d’abord une lutte contre toutes les discriminations, facteur premier de la révolte urbaine, dont les acteurs sont pourtant pour plus de 95 % des jeunes Français, mais discriminés à travers leurs parents privés de droits, leur nom, leur peau, et même leur adresse. Les mécanismes systémiques de la discrimination, il faut les analyser, les rendre visibles, les combattre : demandes de logements anonymes, fin des emplois réservés et des discriminations légales, abolition de la double peine…

Ce qui pose aussi la question d’une «laïcité» ouverte et moderne. La laïcité (du mot grec qui veut dire «peuple») doit enfin cesser d’être un outil à concasser le peuple dans un moule unique (des chrétiens blancs déchristianisés), pour redevenir telle que la rêvait Jaurès : un engagement de la République au service de tout le peuple, indépendamment de ses religions (ou absence de…). La commission Stasi avait proposé d’ajouter quelques fêtes musulmanes et juives à nos fêtes catholiques nationales. Il n’en est resté que l’exclusion des filles portant le foulard de nos collèges, et même de leurs mères de la porte de nos écoles !

La laïcité, c’est d’abord la liberté religieuse. Cela passe aussi par la protection des individus, en particulier des jeunes filles, contre les pressions, les discriminations internes à chaque religion. Mais n’inversons pas l’ampleur des problèmes : musulmanes et musulmans souffrent d’abord du mépris et des discriminations de la part des «autres». Et la République n’a pas lieu de pavoiser : les femmes ont obtenu, contre l’Eglise catholique, le droit de vote en 1944, la contraception en 1967, l’avortement en 1975 ! L’émancipation des musulmanes, comme celle des catholiques, sera l’oeuvre des femmes elles-mêmes. Réconcilier notre société déchirée, c’est une question de moyens. Mais d’abord une question de respect.

Un dels temes que debatrem i votarem la setmana vinent a Estrasburg és la posible futura Directiva d’Estratègia Marina (informes Lienemann i Kuskis) . El cas és que els mars europeus, bàsics per a la subsistència de milions de persones arreu del continent, es troben en crisi. Espècies tan importants com el bacallà o la tonyina, fonamentals per a les flotes pesqueres europees, es troben prop del col.lapse. Segons dades de Greenpeace, entre el 60% i el 90% de les poblacions de peix amb interès comercial estan actualment sobre-explotades. A més a més, la contaminació continua representant una amenaça per a la vida marina i per a la salut de les persones. En aquest context, el plenari del Parlament Europeu votarà les esmenes a la Proposta de Directiva sobre l’Estratègia Marina (2005/0211(COD)). Greenpeace, entre d’altres, està duent a terme (segueix…)

una important tasca de conscienciació entre els companys/es eurodiputats/des per tal que tots/es plegats/des siguem conscients d’aquesta situació crítica i sobre l’oportunitat única que suposa aquesta votació per tal de garantir la supervivència dels nostres mars, per aquesta i per a les generacions que han de venir.

El 6è Programa Marc del Medi Ambient exigeix que la Comissió presenti una estratègia temàtica per a la protecció i la conservació de l’entorn marí. És més que manifest el fracàs de les actuals mesures a l’hora de controlar i reduir la pressió i les amenaces que malmeten els mars europeus, i això malgrat les enormes quantitats de diners gastats en recuperar la capacitat dels ecosistemes malmesos (recursos que, per altra banda, són superiors als que es destinen a prevenir aquests desastres). La naturalesa sectorial de les mesures dutes a terme fins el moment s’ha demostrat font de grans incoherències i ha anat acompanyada de la manca d’incorporació de les preocupacions ambientals en d’altres àrees polítiques. Finalment, els progressos que han pogut fer alguns Estats membres s’han vist contrarestats per les actituds i les pràctiques nocives d’altres Estats membre amb els quals comparteixen la mateixa frontera marítima. Així mateix, tampoc la cooperació internacional s’ha mostrat massa eficaç.

En avaluar la proposta de Directiva que ha presentat la Comissió constatem que aquesta s’ha basat en arguments gairebé exclusivament de caire econòmic (per exemple, com l’erosió del capital ecològic suposa una amenaça per a la salut i les oportunitats de viure del mar i dels oceans europeus). L’Estratègia inclou una proposta legislativa amb l’objectiu d’avançar cap a un bon estatus de les àrees marines europees pel 2021, però deixa la definició de ‘bon estatus’, així com les mesures per aconseguir-lo, als Estats membres i als governs regionals. L’estratègia es preveu que sigui el pilar fonamental de la futura Política Marítima Europea.

En el context d’aquest debat, per altra banda, Greenpeace està presentant, a través del seu responsable de mars i oceans, Sebastian Losada, algunes propostes concretes que afecten a punts concrets de l’Estat espanyol i en una carta enviada a tots/es els/les eurodiputats/des defensa, en concret, que: "Una Directiva sobre una Estrategia Marina fuerte supondría un avance importantísimo para la protección de nuestros espacios costeros y marinos y permitiría avances en el empleo de herramientas de gestión y conservación tan importantes como las reservas marinas. En España se están dando pasos vitales en este sentido, siendo la costa de la Región de Murcia la primera en estudiar y adoptar la propuesta de protección a través de áreas marinas protegidas presentada por Greenpeace y esta legislación supondría un importante respaldo para este proceso".

Així mateix, ens fan una petició concreta: "le pido que no desperdicie esta oportunidad en esta próxima votación en el plenario para fortalecer la protección legal de los mares europeos. En particular, le solicitamos que asegure que la nueva legislación incluye el establecimiento de reservas marinas plenamente protegidas que proporcionen refugio tanto a los peces como al resto de las especies marinas".

Veurem com va el debat (dilluns) i la votació (dimarts).

Font foto: Greenpeace

Ahir va començar la 12 Conferència de la Convenció Marc de NNUU sobre Canvi Climàtic i la 2ª Reunió de les Parts del Protocol de Kioto a Nairobi (Kenya), i avui rebo unes dades relatives a la situació a la UE força preocupants. Es tracta de les darreres projeccions d’emissions de gas efecte hivernacle fetes per l’Agència Mediambiental Europea (EEA), les quals posen de manifest -novament- el seriós risc que correm de no poder acomplir amb els objectius de Kioto pel 2012, i les fatals conseqüències que aquest fracàs comportaria. Les dades són les següents:(segueix…)

Total EU greenhouse gas emissions and projections

Total EU 23 (1) greenhouse gas emissions rose slightly in 2004 by 0.3 % compared to 2003 and were 5 % below 1990 level. With existing policies and measures, EU?23 greenhouse gas emissions are projected to be 2.1 % below 1990 level by 2010. With additional policies and measures greenhouse gas emissions are projected to be 5.6 % below 1990 level (and slightly below 2004 level).

Greenhouse gas emissions in the pre-2004 EU Member States (EU?15) in 2004 were 0.9 % below base-year level (2). This means the EU?15 was little more than a tenth of the way towards achieving the 8 % emissions reduction from base-year level required by 2008?2012 under the Kyoto Protocol (3).

Latest projections for 2010 show that the combined effect of existing and additional domestic policies and measures, Kyoto mechanisms (4) and ‘carbon sinks’ (5) would bring emissions down to 8.0 % below the EU?15 base-year level. This corresponds exactly to the reduction required under the Kyoto Protocol (see Figure 0.1).

With existing domestic (6) policies and measures, total EU?15 greenhouse gas emissions will only be 0.6 % below base-year levels in 2010 (7). Taking into account additional domestic policies and measures being planned by Member States, a total EU?15 emissions reduction of 4.6 % is projected.

This relies on the assumption that several Member States will cut emissions by more than is required to meet their national targets. The projected use of Kyoto mechanisms by ten Member States (8) will reduce emissions by 2010 by a further 2.6 %.

Finally, the use of carbon sinks according to Articles 3.3 and 3.4 of the Kyoto Protocol would contribute an additional 0.8 %.

Greenpeace, per la seva banda, feia públic ahir mateix un comunicat amb les seves reflexions i demandes les quals, penso, cal tenir molt en compte.

Finalment, adjunto també, per si a algú li pot interessar, l’informe Stern sobre economia i canvi climàtic que tant de rebombori a causat la darrera setmana en fer-se públic per part de Tony Blair. En resum, l’informe ve a dir que, des de totes les perspectives possibles, inclosa l’econòmica, es fa evident que els beneficis de dur a terme una acció forta i inmediata són inmensament superiors als costos que l’esmentada acció podria comportar. I més concretament: "The evidence shows that ignoring climate change will eventually damage economic growth. Our actions over the coming few decades could create risks of major disruption to economic and social activity, later in this century and in the next, on a scale similar to those associated with the great wars and the economic depression of the first half of the 20th century. And it will be difficult or impossible to reverse these changes. Tackling climate change is the pro-growth strategy for the longer term, and it can be done in a way that does not cap the aspirations for growth of rich or poor countries. The earlier effective action is taken, the less costly it will be. At the same time, given that climate change is happening, measures to help people adapt to it are essential. And the less mitigation we do now, the greater the difficulty of continuing to adapt in future." 

Tot plegat fa d’aquest tema un dels temes que haurà d’ocupar la centralitat política dels propers mesos i anys, a tots els nivells.

Foto: Campanya Internacional Stop Global Warming. Font: Greenpeace

Els grups polítics al Parlament Europeu dediquem aquesta setmana a preparar la sessió plenària de la setmana vinent a Estrasburg. Els principals assumptes de l’agenda del Ple inclouen la votació sobre la Directiva de Serveis (antiga Directiva Bolkestein) sobre la qual ja en vàrem fer una valoració després de la votació en la Comissió IMCO, la Directiva sobre una Estratègia Marina o la proposta de crear un Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització. Per altra banda, de dijous a dissabte es reuniran a Barcelona uns 400 regidors i regidores de Partits Verds d’arreu d’Europa amb l’objectiu de debatre i coordinar estratègies d’àmbit local per tal de Reverdir els carrers (Greening the streets ). La trobada (segueix…)

l’han promogut conjuntament ICV, Partit Verd Europeu, el Grup Verd al Parlament Europeu i Los Verdes. Aquesta trobada pretén ser a la vegada la consolidació d’ICV com a membre del Partit Verd Europeu i una discussió/preparació de cara a les properes eleccions municipals tant a l’Estat com a d’altres països europeus.

Nota curiosa. Un polonès ha inventat un joc per conèixer el Parlament Europeu i contribuir a reduir l’abstenció a les eleccions europees. Consisteix a jugar a ser eurodiputat/da. Confesso que no hi he jugat, però per si a algú li interessa, aquí teniu l’enllaç. Tot esforç per acostar les institucions a la ciutadania cal valorar-lo, ni que sigui en forma de joc.

Comença a dibuixar-se, tal i com era de preveure, un nou acord de govern entre els tres partits d’esquerres. Així, les esquerres, en plural, sumen els seus components nacional, social i verd per tal de conformar un govern que permeti seguir amb la feina iniciada els darrers tres anys. Finalment, després d’unes eleccions a deshora i d’una campanya innecessàriament dura, la calma torna a primar. Ha guanyat la pluralitat (malgrat una llei electoral completament depassada). O dit d’una altra manera, els qui apostaven per una Catalunya bipartit han quedat clarament derrotats. (segueix…). 

Ha arribat l’hora de governar i de deixar el soroll innecessari als calaixos, així com de frenar certes ingerències externes. Ara toca pactar, negociar, discutir de política, de programes, de línies estratègiques, i de futur. I això, tal i com he defensat altres vegades, em sembla sa i bo per a la democràcia, i pel país. Els resultats electorals són clars: qui puja i qui baixa, on i per què. Que cadascú, lliurement, en faci les valoracions que consideri pertinents.

Ara bé, siguem clars, el poble de Catalunya ha donat una segona oportunitat a un govern tripartit, però la confiança s’ha de veure recompensada clarament amb resultats. No és que segones parts mai fossin bones (màxima no sempre encertada ni tan sols en el cinema), sinó que cal ser molt conscients també del paper que tothom ha jugat en la primera part, i definir la segona en funció d’això.

Així, una de les lliçons de l’etapa que tot just s’ha acabat, entre moltes d’altres, és que en una nova etapa de govern tripartit i d’esquerres caldrà definir molt clarament Departaments amb competències clares i coherents entre si, que permetin no només dur a terme els projectes que necessita Catalunya, sinó que permetin també fer-ne visibles els resultats.

Confiem en què, aquest cop, tothom estarà a l’alçada. El país ho necessita.

Foto: Escons al Parlament de Catalunya 2006. Font: El Periódico de Catalunya.

En plena ressaca post-electoral, i enmig de les negociacions que hauran de servir per determinar el proper govern de la Generalitat, els mitjans es fan ressò avui d’una noticia que, per la seva envergadura, serà sens dubte un dels reptes al qual haurà de fer front el govern que acabi finalment sortint de les converses d’aquests dies: el canvi climàtic. La presentació de la Plataforma Moviment Clima, formada per diverses entitats i ONG que adverteixen de fa temps dels riscos de no prendre’ns seriosament el problema, ha nascut amb la intenció de reclamar-nos a tots plegats que actuem de manera immediata, eficaç i amb recursos. Les entitats promotores són prou significatives: WWF/Adena, IntermonOxfam, OCU i CCOO. Poc importa si els éssers humans en som responsables al 100% o només al 50%, allò que ens ha d’importar són les conseqüències del fenomen, i allò que ens ha de motivar és (segueix…)

trobar-hi respostes que garanteixin la supervivència del planeta, de la seva biodiversitat i, en definitiva, de la humanitat. 

No deixa de ser preocupant que fins que el problema no ha estat enunciat de manera alta i clara per gent com Tony Blair (qui s’ha centrat fonamentalment en els costos econòmics i qui, d’altra banda, amaga amb el seu al·legat suposadament ecologista una manifesta intenció renuclearitzadora) o Al Gore (qui va ser el ‘proper President dels Estats Units’, i que ha fet un notable treball amb el documental ‘Una veritat incòmoda’), no hagi tingut el ressò mediàtic, científic i econòmic que reclamaven de fa temps nombrosos científics i organitzacions de tota mena. Consulteu, per exemple, el darrer número de la Revista DCidob dedicada precisament al Canvi climàtic: camí al 2012, en el qual s’exposa de manera clara i comprensible la magnitud del poblema, així com les mesures que s’estan prenent, o que cal prendre, per tal de fer-hi front.

Per altra banda, un estudi publicat en el darrer número de Science relatiu a l’esgotament de les reserves mundials de pesca (les quals es preveuen insuficients ja l’any 2048), per exemple, permet adonar-nos de dues coses fonamentals: el problema existeix, i és greu, més del què alguns volen veure, però al mateix temps hi ha encara possibilitats de, si més no, aturar-lo i revertir-lo. I això és responsabilitat de tothom: ciutadans/es, sector empresarial, mitjans de comunicació, i lògicament també dels governs, com el de la Generalitat.

Foto: Portada del film ‘Una veritat incòmoda’. Font: WWF