M’aixec amb la mala notícia de la censura del «progre» peper Alberto Ruiz-Gallardón contra l’obra de teatre Lorca eran todos de l’amic i artista Pepe Rubianes (l’obra segons el programa de mà és un homenatge a la figura del gran poeta i a tots aquells
demòcrates que van córrer igual sort ?mort per afusellament? en la
nostra guerra civil. L’espectacle està plantejat com teatre-document
basat en els textos d’Agustín Penón, Ian Gibson, Eduardo Molina Fajardo
i José Luís Vila Sanjuan, historiadors que van treballar el misteri de
la mort del poeta aportant una mica de llum a aquelles dates sinistres
que van segar als 38 anys la vida d’un dels poetes més universals de la
llengua castellana. El treball consta de 11 actors que donen vida als
diferents personatges del "via crucis" lorquiano: Lorca a Madrid en el
36, Lorca a Granada en les mateixes dates, Lorca amenaçat, Lorca
s’amaga a casa del poeta Luís Rosales, detenció i mort).
La llibertat es lluita cada dia, col·lega!
Gràcies, Pepe, per fer-me riure a gust i amb llibertats!
No amollis!
L’humor és àcid sulfúric per als cervellreaccionaris!
Val l’alegria aquest vídeo!
Gràcies, de bell nou, Pepe, per eixamplar-nos els territoris de la llibertat, per viure-la en cada representació, per fer-nos un poc feliços!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
RUBIANES SOM TOTS
.
Un enllaç coincident sobre Rubianes i la censura i demés. http://bloc.balearweb.net/616
article publicat a http://cinicat.wordpress.com/
LA CENSURA A PEPE RUBIANES
September 8th, 2006 by cinicat
L’alcalde de la ciutat de Madrid ha entès, com bon patriota que és, que no es podia permetre que un home com Pepe Rubianes estrenés una obra a la capital del Regne, i menys encara en el marc del Teatro Espanyol.. Un home que és capaç de burlar-se de l’Espanya Eterna, Una, Grande y Libre, i que sectàriament només reconeix com a vàlida l’Espanya que ell anomena democràtica, un home així no mereix que se li permeti estrenar cap representació seva en tan digne espai escènic. I que no diguin que això és censura ni limitació de la llibertat d’expressió, perquè no ho és. Simplement és un qüestió d’honor patri. A Madrid no fan com aquells nacionalistes catalans de pacotilla que davant del posicionament polític d’un nacionalista espanyol de veritat com és l’Albert Boadella, no li prohibeixen perquè no gosen i encara el subvencionen més que a ningú per dissimular. Els catalans sí que censuren i limiten la llibertat d’expressió, encara que no tinguin nassos de fer-ho obertament. Aplaudim, doncs, Alberto Ruix Gallardon per la seva gallardia en defensa de l’honor espanyol, que en definitiva vol dir també en defensa de la llibertat d’expressió.