ELS ARBRES TENEN SET
No mir aquestes fulles dels arbres del jardí. Aquestes fulles acopades, encilindrades. Millor, encara, així. Podrien estar cremades com les del rotaboc que s’enfila a la pèrgola. No sé si tornaran a néixer. A renéixer seria més just. Aquestes idees entre caramulls de llibres, que orden, i diaris i revistes, que hauria de tirar dins grans sacs de pinso buits, es mesclen amb les idees de les lectures.
Suara he trobat un text sense signatura. Rebosteig dins vells calaixos plens d’arqueologies i aquesta era una d’aquelles practiques que feia fa anys i panys: copiar un fragment d’alguna cosa que m’agradava i, sense posar el nom de l’autor, abandonar-lo en llocs íntims (dins un llibre, rera una carpeta, dins un quadre, dins una escultura, en una capsa, enterrar-lo, etc.). Després, al trobar-lo intentava desxifrar els mots (la cal·ligrafia de vegades era de metge), recordar l’autor, l’estat d’ànim de quan el vaig llegir, l’origen…
Cal aprendre a passar gust i a fer passar gust. Aquesta saviesa que és menys simple del que sembla i més eficaç del que diu és una de les que recordava de memòria. El moralista Chamfort era l’inventor, que segurament ho havia agafat d’un altre explorador, etc.
Aquesta és la que he trobat dins una Nouvelle Revue Française d’homenatge a Valery Larbaud.
«No sér parlar objectivament de mi mateix. Tot ésser viu és una fisiologia. I si escric és per necessitat, per higiene, com menjar, com respirar, com cantar. Potser és per instint: potser per espiritualitat. Pangue lingua. Els animals tenen tantes manies! És potser també per entrenar-me, per excitar-me ?per excitar-me a viure. La literatura forma part de la meva vida. No és alguna cosa "a part". No escric per ofici. Viure no és un ofici. No hi ha artistes. Els organismes vius no fan feina. Denuncii els treballadors i els arribistes.»
Podria ser de Blaise Cendrars i aquell text engatador Prose du Transsibérien. No n’estic segur.
Epicuri deia que filosofar era una activitat que, per discursos i raonaments, ens dóna una vida feliç. I afirmava que la filosofia és inútil si no expulsa el sofriment de l’esperit. «Emperò no cal fer com si filosofàssim, sinó filosofar de bon de veres; car nosaltres no tenim necessitat de semblar saludables sinó d’esser-ho.»
Fonna!
M’afon…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perventura aquestes esqueles de calaixera, paperets de la memòria, hipertextes, píndoles sense caducitat, esdeven auto cites, escritures pròpies. el joc del mirall enterrat. autocites, no cèlebres sinó excel.lents.
perventura l’arbre s’eixuga i plora reina, no mor dret, brosta bordalls, tanyades per fer gaitos.