1) He trobat un vell assaig de poema. El peixet s’havia menjat el paper i s’havien salvat les lletres escrites amb rotulador vermell. Deu tenir trenta anys. Pura arqueologia.
Vet-lo ací:
EL DIBUIX DEL MOT
Esparrancors sobtades
a la mielina
Al·lucinades de voltors
per la cristal·lina
foscor paraules alades
Carn de xina
en el tinter del pensament
Calina Cal·ligrafina
2) No t’ha passat mai això de semblar-te que només habites una part de tu mateix?
3) Feina diària i nitària: reciclar-ho tot. [Tot?]
4) Caç epifanies del reial. Què és això?
5) Col·leccion noms. Com Henry James als seus Carnets (Editions Denoël).
6) «Sobre el meu escriptori és tan important un bolígraf com les tisores i la goma d’enganxar. Sovint, retallo paràgrafs de les pàgines manuscrites i faig una mena de collage amb fragments diversos. Ja he dit que el que m’agrada del collage és que permet la simultaneïtat en el temps. De fet, el cinema que m’atrau és el dels directors que donen molta d’importància al muntatge, com per exemple Godard. M’agrada fixar de sobte l’atenció sobre un detall amb una fascinació fetitxista. Quan un escriptor focalitza l’atenció sobre un detall, està subratllant a la vegada tot el que hi manca. I a mi m’agrada que sempre es trobi a faltar alguna cosa.» Jean-Jacques Schuhl és un rar, un escriptor rar. I Ingrid Caven (Gallimard / Seix Barral), un text rellegidor.
i 7) Una provatura
CATÀLEG DE TEMPESTES
Com un avió vell abandonat
en el racó d’una pista llunyana
Com el tros de plàstic que navega
entre aigües de mar i sabonera
Com el nin perdut dins la nit
de les títeres i els pallassos
Com la fesomia desfeta a trets
dels mots farcits de verins
Com el caminant del desert
perdut sense brúixola ni aigua
Com la set que no s’assacia mai
del llegidor que suca tots els verbs
Com la música d’un planter de veus
que proclamen el fracàs de la bondat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quins noms tens a la teva col·lecció? a mi també m’agraden els noms estranys de gent. Tu quins tens? Podem fer un intercanvi…