Víctor Amman

Deixa un comentari

Vaig al Circ Cric, que millora dia a dia, i em trobe amb la sorpresa de Víctor Amman dirigint el grup de músics. Des de la Mirasol han passat molt anys però em segueix semblant tan fresc i despert com quan tenia una quantitat de cabell considerablement superior a l’actual.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 4 de març de 2006 per vicent

Facilisme

Deixa un comentari

Ahir vaig participar en un debat organitzat per Valencians pel Canvi on, entre altres companys de taula, hi havia Manuel Molins. Amb la seua llengua sempre esmolada Manolo va fer una crítica al que va definir com “facilisme”. Es va preguntar en veu alta per quin motiu en moltes escoles consideren, per exemple, que Rodoreda o Fuster són gent massa elevada com per a que la llisquen els escolars i opten per literatura molt més de consum.
La definició “facilisme” em va encantar. I evidentment compartisc la seua preocupació.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 2 de març de 2006 per vicent

Benicàssim

Deixa un comentari

El tren passa veloç per Benicàssim. Em sorprèn una estació nova fora del poble. No sabia que l’havien fet o no m’hi havia fixat mai en passar. No sé quina de les dues possibilitats em resulta més inquietant.
En qualsevol cas se m’acaba un record. Imagine que l’estació vella, entre el poble i la platja deu haver desaparegut o queda com un element residual. Era el lloc on quan era xiquet sempre ens posaven por als meus cosins i a mi. Del poble a la platja ens deixaven fer qualsevol cosa excepte no vigilar a l’estació.
Vaig passar alguns estius a Benicàssim i resulta notable el record que en tinc perquè sempre relacione el poble amb dos descobriments sensacionals: els Asterix i els espaguetis. Mon tio era llibreter a Castelló, l’home de l’Ares una persona a la que he admirat per la seua saviesa i modèstia fins avui. I a casa els meus cosins tenia tota la col·lecció completa dels Asterix, que jo em vaig papar de cap a cap.
…i menjaven espaguetis. És curiós perquè jo era molt xiquet i encara avui cada volta que em posen un plat de pasta al davant me’n recorde de l’estupor d’aquella primera vegada. Em va servir per començar una pràctica que encara avui use: com que no sabia com es menjava allò em vaig esperar a que menjaren ells primers i els vaig imitar. Ho vaig intentar com a mínim.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 1 de març de 2006 per vicent