Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

La meua filla menuda em diu, enmig de la preparació pel dictat, que el català és una llengua més fàcil “perquè s’escriu com es parla” (ho deia en referència a l’anglès i a l’espanyol).

M’ha fet molta gràcia perquè quan començàvem a fer classes de català, allà als setanta, la gent sistemàticament deia que “el valencià” era més difícil perquè no s’escrivia com es parlava -és a dir a la manera castellana.

Per això, enmig de tant de pesismisme com ens envolta des de fa unes setmanes, l’afirmació de la meua filla em sembla una xicoteta victòria.

A l’Otel·lo de William Shakespeare, si no vaig errat, hi ha un moment on es diu alguna cosa així com “puc entendre la fúria en les teues paraules però no entenc les paraules”.
Aquest matí he rebut un bon grapat de correus d’amics i lectors valencians reaccionant a la traïció feta pel PSOE, acceptant qualificar el “valencià” d’idioma. Feia anys que no llegia textos tan furiosos i en molts casos violents. Jo mateix crec que si em trobara avui Joan Ignasi Pla pel carrer segurament l’insultaria greument. El problema és que aquestes paraules de fúria no serviran de res si no les fem entendre. Cal per tant que tots ens posem les piles per aconseguir que el 2007 realment ho paguen molt car això que acaben de fer. Cal que no només s’entenga que estem furiosos… cal que fem entendre les nostres paraules.

Doncs això…

A Amsterdam ara han prohibit fumar marihuana al carrer. El que és curiós és l’aparició per tota la ciutat de senyals, un pèl surrealistes, que avisen que està prohibit fer un cigarret de maria a la vista del públic. El disseny és, diguem-ne, suggerent…