ÀLBUM DE NÚVOLS Sors de toi-même pour te regarder en face et pour te féliciter royalement d’être toi-même. Henri Focillon Et recordes de les caceres de núvols que organitzàvem aquests dies, com avui, quan el cel és un espectacle de grans cúmulus congestus per devers l’oest, que batejàvem com coliflors, de cúmulus per devers el
COCHONNERIES VIVES NEDAVES DAMUNT ELS VERDETS FRAGILÍSSIMS DELS CAMINALS I LES PENYES SI BASTÀS UN DIT PER TOCAR-TE Som més forts del que ens pensem i més febles del que voldríem. Jaume Subirana Vais-je aussi mal que je le pretends? Rien n’est moins sûr. Je suis heureux d’être qui je suis et j’aime la vie
QUIN GUSTER! PRE-PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ELS DETALLS DEL MON (EMPÚRIES) D’AQUEST PLAGUETER BIEL MESQUIDA LLOC: CELLER JAUME MESQUIDA DE PORRERES (MALLORCA) DIA: 25 de novembre HORA: 20 hores PRESENTADORS: BÀRBARA MESQUIDA (ELS LLINATGES SÓN COINCIDÈNCIA PURA) I SEBASTIÀ PERELLÓ TOTS ELS LECTORS HI ESTAU CONVIDATS!!!
LA NOVEL·LA ÉS EL LLOC EN EL QUAL RECOLLIR TOTS ELS SORDIDISSIMA ALBUCIUS SILUS L’amic Quignard em fa conèixer els sordidissima: «Els rinoceronts, els llocs comuns i les esponges.» I més tard afegeix, a les coses sordidíssimes, els animals familiars, els adúlters, els aliments, la morts dels sers propers, els jardins. Escolt els Cants d’Abelone.
Quina intersecció no és atzarosa? Quin anhel?Quines electricitats lletrals? Emperò: EL AZAR NO EXISTE AL AZAR ho diu ell, el poeta. Inici som! Post scriptum: com pot ser això? Estic enlluernat! Endavant i amb desig!!!
Allò que m’escrius, Aràlia, em precipita dins una ofegor feixuga i inacabable que m’esgota. Notes teves, ben teves, m’arriben com a taques d’absència escrites a mà amb una de les nombroses màscares cal·ligràfiques que empres amb impudor. «Faig un curs sobre el valor estètic del coneixement científic que em fa pensar molt en tu. Som
Acab de sortir de l’atmosfera càlida i musical d’aquest auditori santcugatenc en què deu veus han dits els seus poemes i amb aquestes diccions han fet una festassa per a Màrius Sampere. Hi havia molts de plagueters, molts d’amadors de la poesia, molta de gent. I això és un fet tan civilitzatori que m’emociona i em clava
ESCOLT L’AQUOIBONISTE DE JANE BIRKIN No sé com es pot sentir un personatge que està més enllà del nihilisme: dins l’aquoibonitisme. Per això, i perquè m’he trobat cop en sec acaronant uns liquens d’un groc mandarina damunt la balaustrada de marès de la terrassa que hi ha davant la biblioteca de Son Asgard, he decidit
PALP ELS RITMES TENC EL TEU NOM DINS LA SALIVA I EL PAS PER LA CÚPULA PALATAL MOLT DE TEMPS, UNA BONA ESTONA, FINS QUE ES DISSOL COM UN BOLADO D’AQUELLS QUE FONÍEM DINS UNS TASSONS DE VIDRE DE BOHÈMIA TREBALLATS AMB PEIXOS A CA LA BESTIA SIMONA… M’ENVII TOTA LA SALIVA ARALIADA… “Nous avons
Som amic d’Emili Manzano. Som fan apassionat del seu programa “Saló de Lectura”: és intel·ligent, divertit, entretingut i ens fa més savis i més feliços. Per tot això, i per més motius estupendos que no diré, m’apunt fervorosament a la carta que un floret dels millors editors han publicat als mitjans de comunicació. “El programa
MON AMOUR, MA FEMME, MON ENFANT…TU ME FAIS MAL Mon amour, et llegesc en cada fracció de temps tatuada en el marbre de l’Acròpolis on les nostres ditades es creuaren en un feix únic i etern (allà, a l’hotel Fedra just devora el barri de la Plaka, entre aquelles gateres per les tavernes amb retzina
EL PEN INTERNACIONAL I AQUÍ EL PEN CATALÀ FEM EL DIA DE L’ESCRIPTOR EMPRESONAT PER LLUITAR CONTRA TOTS AQUELLS QUE TANQUEN I MATEN ELS ESCRIPTORS PER MOR DE LES SEVES IDEES. HE ENTRAT A LES WEBS DEL PEN INTERNACIONAL I DEL PEN CATALÀ I ALS BLOCS D’OI (ORIOL IZQUIERDO) I FLUX (JAUME SUBIRANA) I HE
ÉS L’HORA D’ESCRIURE’T És l’hora de llegir un poema d’Ana Hatherly: “El poeta camina entre paraules / pega cops contra parets dures / amb un rumor sord / s’enterra en la pols de la llengua.” És l’hora de perdre’m entre aquelles sensacions estotjades dins els plecs d’un perfum fort com de soll, com de femta,
SEVILLA ÉS TOT ALLÒ QUE NO ES VEU I QUE ÉS IMMENS Ce qui précède est ce qui suit. Claude Royet-Journoud La séquence finale demeurera non-écrite. Laporte Al parc de Maria Luisa la claror cau esbiaixada entre ficus gegantins i washingtònies altíssimes mentre acab de dinar al restaurant La Raza. Les carxofes de l’ensalada m’han