NO HO POTS ENTENDRE Fores feta per dir les coses amb una claror indirecta. Aprengueres llenguatges de velles que et mostraren els noms nuus. Barrinares amb paraules abans de conèixer la saliva d’un home. Inventares contarelles amb les àvies sàvies mesclant els colors de les hores i les clarors de la foganya. Avançares per dreceres
Com es conserva la gorradura que has produït a la pell dels llavis meus? Com puc col·locar en un reliquiari aquesta substància química de la teva saliva que em deixa regruixos inoblidables als llavis meus? Com he de fer que els mecanismes del record es posin en marxa per convertir la meva fesomia en un
No ho entenc, amic, però faig la prova de lector. amb afectes. Biel MA
“JEDER SAGE, WAS IHM WAHRHEIT D?oeNKT, /UND DIE WAHRHEIT SELBST SEI GOTT EMPFHOLEN” “QUE CADASCÚ DIGUI EL QUE LI SEMBLA VERITAT / I QUE LA VERITAT MATEIXA SIGUI RECOMANADA A DÉU” LESSING La teva distància, Aràlia, suscita uns records més vastos, més complets de cada sentit. Com si la memòria fos una estora gegantina que
MIR I REMIR EL CRIST AMB EL LLENÇOL DE LA CAPELLA DE SANSEVERO DE NÀPOLS Et vaig dir, Aràlia, que no puc deixar de reposar -un poc obsessivament– el devedé del Crist napolità que ens uneix? Aquell llençol invisible duu brodades dins l’aire les paraules que em deies, Aràlia, a l’orella amb aquelles llepades sorpresives
UN ESTRANY I SEGUIT SOFRIMENT AMARAT D’ALEGRIES Càlida, humida, viva, olorosa, dolça, engatadora copinya dins la meva fesomia, entre tots els meus sentits… Aràlia, la teva boca sense dents umpl els meus somnis més inconscients, més pròxims, més fugissers… No sé qui hi ha al meu costat quan sofresc, va dir amb lenta entonació. Ni
ONE DOWN, ONE UP ARÀLIA, ARÀLIA, ARÀLIA! No sé com dir-te. No sé com cercar-te. No sé com sentir-te. No sé com oblidar-te. Ets memória d’oblit, record d’allò que t’ha fugit del cap. El cosí Francesc de Valldaura ha aconseguit que el consell d’administració tingui que estudiar la meva feina. Ha acompanyat la malifeta amb
Quan pujava l’escala amb el barnús del Bristol de la rue du Faubourg Saint-Honoré (el m’he posat perquè tu el robares per a mi en aquell viatge llampec que férem a París per escoltar el darrer concert de Barbara al Théâtre du Chatellet. Quin gran finale! Quina veu cantant l’amor! quina veu denunciant la pandèmia