Encara que no crec en el matrimoni ni en la parella de fet, i em sembla que queda un llarg camí perquè un individu del segle XXI pugui gaudir de molts de drets que encara li manquen, estic content perquè des d’avui hi ha una llei que permet als gais i lesbianes contreure matrimoni. Estic
Fragasaurius kaput! Al·leluia! Un disc que no em cans d’escoltar: BLOC DE LÍRICA DURA VÍCTOR BOCANEGRA HOMENATGE A PEPE SALES EDITOR AGHARTA MUSIC
EM FA MOLTA DE GOLA ESCOLTAR LA VEU DE ROLAND BARTHES. FA DOS ANYS EM VAIG COMPRAR ELS SEUS SEMINARIS EN MP3. NO HE DESCARREGAT MAI MÚSICA. És el començament d’una altra aventura electrònica i mental. La revetla de sant Joan una meravella. He cremat tres desitjos. He tocat els amics. He patit (pàtesc) una
ELS CANVIS D’ESTACIONS SÓN PERILLOSOS. «En qualsevol moment et pot passar qualsevol cosa», m’envia aquesta frase un grafiter, Jordi Boldú, i m’alegra l’horabaixa. Aquest soleller que crema el cul al guiris i als indígenes (quina poca correcció política hi ha en les meves paraules!) ens fa anar les neurones a mil. I pos aquest “ens”
El blog, la plagueta de bord no pot ser mai un diari íntim. La pròpia definició ho nega. Però hi ha dies com avui, un dilluns fort i terrible en què les hòsties m’arriben de per tots els costats, que m’agradaria poder contar la matèria del dolor, poder dir els nervis de l’insofrible, poder fer
He fet un experiment. Navegar a les totes per tots els blocs desitjats. El desig com a orientació de la llegiguera. I he quedat esgotat, acabat, esbraonat, mort. Qui diu que els posts han de ser curtets? Planes i planes de lletra, blogorrea a voler, escriguera de la bona. I he aconseguit col·locar, entre els
Ho vaig saber per una rara casualitat i una estranya coincidència: havia d’enviar un cel –correu electrònic– i cap servidor funcionava. I així vaig entrar a vilaweb. I clak! La destralada de la mort de Jesús Moncada. Què vaig fer? Llegir un fragment de Camí de sirga. Perquè la lletra és més forta que la
He fet un tripillo per set o vuit blocs, que no esmentaré, i he vist que hi ha una xafarderia de conclusions, d’insinuacions, de xiuxiuejos, de mitges paraules, de tendreses, de flanejos, d’ullets, de viciositats, de carícies, de dobles sentits, de complicitats, de seduccions, de glamourets, d’enveges, de mal rotllos, de xaronades, de belleses de
RESUM: HA VALGUT L’ALEGRIA AQUEST LLIT RODÓ D’ESCRIPTORS AMB LA MÀ OBERTA I LA MÀ TANCADA. M’HA ESTIMULAT, I AIXÒ DE CADA NIT ÉS MÉS DIFÍCIL. TAMBÉ M’HA FET PASSAR PENA PERQUÈ HE VIST MOLT DE MONÒLEG MISANTRÒPIC. MASSA. PENJARÉ EL MEU TEXT “Confessions, etc” QUE VAIG ESCRIURE AMB LA MÀ TANCADA UN HOIRABAIXA D’AQUESTS.
ACAB DE DESCOBRIR-HO. SOM UN DIPER I TENC UNA CORREGUDA D’ESQUITXOS LLUMINOSOS, ELECTRÒNICS. SANT CUGAT EM POSA BÉ I DUR. VAIG A ESCOLTAR EL VERVBÍVOR MÀRIUS SERRA. BAI
Aquí, dins el claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, he tingut una teringa de satisfaccions comentarístiques. Visca el feedback, la resposta primfilada, l’insult educat, la crítica bèstia, la boixada de les idees, el grafitti desbocat, la posada en crisi inacabable! Són les cinc i quart de l’horabaixa i duc tot el sant dia
Crec que sí. N’he parlat avui amb el poeta i crític Sam Abrams i m’ha donat la raó (o jo li he donat a ell) Jo mateix sóm testimoni d’una manca d’obertura, d’una autocensura continuada. Per què? Perquè som una societat petita? Per educació? Per discreció? Per acolloniment? Per por? Per melmeladisme? Per religiositat (encara
Ahgire vaig intentar escriure la meva aventura amb un albercoquer i em va sortir foradat. Després d’haver escrit un text que em semblava magnífic i on explicava, fil per randa, tots els moviments al voltant de l’albercoquer, el color de la capçada com una ombrel·la verda, la bellesa dels fruits com bombetes xineses ambres i,