Aquí, dins el claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, he tingut una teringa de satisfaccions comentarístiques. Visca el feedback, la resposta primfilada, l’insult educat, la crítica bèstia, la boixada de les idees, el grafitti desbocat, la posada en crisi inacabable!
Són les cinc i quart de l’horabaixa i duc tot el sant dia tancat amb una secta de dietariartistes, blocaires, plagueters, mamonets i d’altres gents de mal viure que m’han fet passar unes hores entretingudíssimes i ben divertides. També –tant bés!– discutidores (el dinar m’he barallat de valent i de gust amb el Pagès i el Borràs i el Sala i fins i tot el Parcerises, ele!)
Ara, a l’hora sagradíssima de la sesta, he superat un parell de passions de son amb la classificació ben angloxasona-castalanesca del Sam Abrams que ha demostrat que la literatura catalanesca té una salut extraordinària dietarista des del XIII fins al XXI. Bravo! I el lúcid i ben viu Xavier Pla ha tingut paraules sonores per cantar els consells de Pla al Lujan que m’han fet riure i viure: Tenir paciència, llegir als escèptics i obrir la visual d’un dietari que al cap trenta anys serà sensacional. I el dietari de Lujan només va durar un parell de mesos, ai las!
Bé tot ovariüt i collonut!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Non novum sed nove. Res de nou, noves maneres.
Cogito ergo surf. pensar ja era surfejar.
Codito ergo sum. Xifra’m la vida i seré de bon de veres ficció pura
Si us baralleu vinc, visc a prop. A mi el que m´avorreixen són les metàfores 🙂