A Bilbao
Viatge llampec també a Bilbao per participar en l’acte de commemoració de la Diada que organitza cada any l’ANC. L’acte era al carrer del Kafe Antxokia, on vam fer una fletxa amb els tres colors de la ikurriña i després dins el Kafe una llarga conversa entre Martxelo i jo en la qual vaig procurar donar les claus del que està passant al Principat però parlar també en algun moment de la resta del país i d’Euskal Herria.
Pel mig de tots això converses, diverses entrevistes radiofòniques i els inevitables potes a les Zazpik Kalea, a l’entrada de les quals per cert hi havia una gran estelada.
De la conversa amb Martxelo i de les converses amb la gent vaig treure la sensació que el seu país està en una cruïlla estranya. Per això tenen un interès immens en el que passa al nostre. De sempre l’han tingut i de sempre l’hem tingut nosaltres, és clar, però ara tot és molt particular. Queden dues setmanes per a les eleccions i l’explicació del full de ruta notaves que feia brivar les files d’espectadors que omplien aquest impressionant cafè teatre al centre de Bilbao.
En acabant l’acte encara vam poder sopar un mos en un restaurant kurd, per completar-ho, amb la fantàstica gent de l’ANC. A Euskal Herria, a diferència del que passa en altres països, no trobes tants catalans que hi han anat per feina com catalans que hi han anat per amor. Però els hi ha i són molt ferms. Treballen una barbaritat i com sempre és fantàstic poder donar-los les gràcies en persona.
Ens vam acomiadar amb un ‘ens veiem a la Meridiana’ que evidentment tots sabíem que difícilment seria veritat.
(Això era dimarts. Dimecres tele i dijous vaig fer Canet de Mar. Veïns del meu Arenys…)