Mails per a Hipàtia

Finalment l’ANC ha decidit consultar les seues bases sobre si ha d’impulsar o no una candidatura independentista ‘transversal’ per a les eleccions del 27 de setembre.

La consulta es farà el cap de setmana vinent i el redactat aprovat de la pregunta és aquest: ‘Vols que l’ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27S que ens porti a la independència de Catalunya?’

Certament és una pregunta que podria haver-se formulat d‘una manera més senzilla, gramaticalment fins i tot, i que hi ha alguna gent que la critica per poc concreta. A mi no m’ho sembla pas. Qui vote afirmativament estarà demanant que l’ANC faça un esforç per a intentar aconseguir la formació d’una candidatura transversal. I qui vote que no estarà dient que no vol que l’ANC faça aquest esforç, ja que considera que el panorama electoral està definit i és el correcte. No veig per enlloc la inconcreció.

Hi ha qui diu també que el simple fet de fer aquesta pregunta ja és dividir l’Assemblea. Però també ho era no fer-la. El secretariat ha rebut un allau de comunicacions i missatges els darrers dies reclamant la consulta i quina raó podia oposar-hi? A aquestes alçades pretendre que una decisió d’aquest calat polític, segurament la més important de la història de l’ANC, la prenga només un grup reduït de 75 persones, sense ni consultar a la base, em sembla a mi que generaria una tensió insuportable entre les bases de l’Assemblea. A part que seria molt difícil de conciliar amb l’apel·lació constant a la democràcia interna i a la participació, que està en la gènesi de l’ANC i que n’ha estat sempre bandera.

Entenc que el problema amb la pregunta, el problema per als qui no la voldrien sotmetre a votació, és que arriba després que Artur Mas cridés l’ANC a impulsar una candidatura d’aquest estil. Afirmen alguns, per això, que la pregunta és tramposa perquè ‘amaga’ aquest fet. Estic en desacord.

Entenc que hi ha gent que opina que tot això només és una maniobra de Mas. Però precisament crec que el que el Secretariat vol és evitar quedar encasellats en una maniobra de Mas. Que és el que passaria si incorporara el seu nom a la pregunta.

Si la pregunta fos si s’accepta la crida de Mas a fer aquesta candidatura  ‘les complicitats necessàries’ a que al·ludeix el text de la mateixa, per força quedaria ja del tot limitades a CDC. I no és aquesta la transversalitat que l’ANC cerca. ERC i CUP han deixat ben clar que no volen una llista unitària amb CDC, una llista de partits. Però això no respon a la pregunta de si volen parlar d’una possible llista impulsada per l’Assemblea, al marge dels partits però comptant amb els tres partits.

En aquest sentit és imprescindible recordar el que diu el full de ruta de la pròpia Assemblea, aprovat, com és sabut, mesos abans que Artur Mas fes la seua proposta. (el podeu llegir complet ací i és rellevant en aquest sentit el punt 4)

En aquest punt 4 l’Assemblea deixa ben clar que es reserva ‘la possibilitat d’impulsar, des de la societat civil, una candidatura de país, representativa de totes les sensibilitats polítiques i socials, de manera transversal, que doni prioritat absoluta a l’assoliment de la independència’, en el cas que l’ANC considere que no hi ha les condicions adequades per anar a les eleccions, condicions que expressa en l’escrit.

I també queda clar que ‘si les forces polítiques no han arribat a tancar cap acord en la línia expressada, durant el mes de juny del 2015 (alerta amb això que és rellevant: juny de 2015) l’ANC es plantejarà d’organitzar una consulta interna a tots els seus associats, oberta als simpatitzants que vulguin, a fi de conèixer la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país.’ Limitar, doncs, la proposta de consulta només a una demanda d’Artur Mas no és exacte.

Ara bé, també és ben evident, i això no ho pot obviar ningú, que Artur Mas va fer la demanda. En aquest sentit a mi em sembla que hi ha dues coses que caldria aclarir.

1 ) L’ANC ha de deixar més clar encara que aquestes ‘complicitats necessàries’ no es limiten en cap cas només a CDC i abracen, com a mínim, també ERC i CUP, a part d’altres associacions. Dit a l’inrevés: la CUP i ERC han de ser peces clau a l’hora d’estudiar aquesta ‘proposta electoral’, acceptant la seua posició i amb el compromís formal de donar-los també suport públic el 27-S siga quina siga la decisió que prenguen.

En això cal ser molt escrupulosos: l’ANC hauria de consultar CDC, ERC i CUP per igual, escoltar-los per igual i respectar per igual la seua decisió final. I no donar per sabut res d’entrada. Rebutjar fins i tot la possibilitat de parlar i d’explicar-se em semblaria una opció incomprensible, per part de tots. Ja ho veurem què passa quan comencen les converses. Entre altres coses perquè és evident que el resultat de la consulta del pròxim cap de setmana i sobretot la participació seran determinants per a la reacció dels tres partits independentistes. Recordeu que l’impuls dels 40.000 voluntaris va desbloquejar un 9-N fins aquell dia ple d’incerteses.

i 2)  Fóra bo, i ja s’entén que ahir no era el moment de fer-ho, aclarir quins seran els passos posteriors en el cas que la consulta tinga com a resultat un Sí. Si el resultat és un No simplement cal acceptar aquest resultat i posar tota la força i tota l’energia de l’ANC al servei dels partits i les candidatures que s’han configurat. Sense matisos, de totes per igual. Però què passa si el resultat és que Sí?

Crec que en aquest sentit seria molt bo que es fes públic tan aviat com siga possible com es procedirà a partir del vot Sí, si és aquesta l’opció guanyadora. Caldria saber qui negociarà, amb quin calendari i com es ratificarà la decisió final.

Ja ho he dit en una ocasió anterior. Crec que si aquesta candidatura acaba fent-se realitat l’ANC hauria de convocar unes primàries per a elegir tots els membres de la llista. Primàries a les quals, evidentment, s’hi hauria de poder presentar qualsevol persona -Artur Mas inclòs, és clar- però en les quals ningú no hauria de ser tractat diferent de ningú. Ni ningú no hauria de tenir assegurat res, cap lloc.

En aquest sentit, i això ja ho dic per aquells que creuen que tot aquest procés és innecessari perquè distreu, em sembla que no hi hauria una campanya més potent imaginable que unes primàries d’aquest nivell, obertes a la participació de centenars de milers de persones. Entre altres motius perquè a part de mobilitzar de forma efectiva bona part de l’electoral en mig de la campanya, podríem confrontar el projecte polític que l’independentisme representa amb moltes garanties davant del qui pretenen fer veure que ells són els renovadors. Amb unes macro primàries no estaríem fent teoria sinó que estaríem demostrant de forma pràctica i per la via dels fets que en el nou país, en la república, les coses es faran d’una altra manera.