Iep! Avui, l'apunt és molt llarg. Aquí teniu el pdf, per si el voleu imprimir.

Com cada diumenge a l’AVUI Santi Nolla ens delecta amb un bon article sobre Comunicació i TIC. El 9 de setembre parlava de la “lluita per la informació”. Explica com els ha costat als mitjans tradicionals apuntar-se al carro de les noves tecnologies, però que finalment han entès la importància de les mateixes i s’hi ha llançat de ple, fins al punt de dominar també amb força i credibilitat aquest espai. Ja avançava la notícia que ha sortit als mitjans els darrers dies: The New York Times ha obert, finalment, la major part de la seva informació d’una forma gratuïta. Ja em vaig preguntar si LaVanguardia.es seria el següent. Seguint amb l’AVUI, aquesta gent des que el Grupo Godó va entrar en el seu accionariat no paren, i ara canvien el format i contingut del suplement cultural dels dijous, apostant, fins i tot, pels blocs de “la gent del carrer”. I, més AVUI.cat: les visites del seu web estan augmentant constantment des que el dia de Sant Jordi d’aquest any van obrir el nou -i en constant evolució- web. Amb tot, no entenc com poden fer una notícia com la del diumenge passat, on informaven -sense explicació lògica- que la major part de visites provenen de Madrid. Per sort, hi ha qui si que en sap la raó. I, ja per acabar amb l’AVUI, només dir que trobo molt bona -tot i que encara no he tingut l’oportunitat de veure’n el contingut- la nova línia de gratuïts que ha iniciat l’AVUI amb la sortida de “A Sabadell +”, com a conseqüència d’un acord amb Canal Català. Ara, espero que facin el mateix amb el Més Terrassa.

Els propers dies ens esperen canvis de fons i de forma a El País (30 de setembre?) i La Vanguardia, a més de la sortida del diari de Jaume Roures, el Público -tot i que s’ha retrassat una setmana més, fins dimecres que ve-. Per la seva banda, el Grup Vocento (ABC) ha comprat el gratuït Qué!. Quin mal gust, no? Però, la pela és la pela, i ara el què es porta és fer-se amb els gratuïts. I, és que ja ha vaig explicar extensament en el seu dia, els mitjans tradicionals van arribar tard a la febre dels gratuïts, però ara s’estan posant les piles a base de comprar els ja existents.

Un altre món són els digitals o, en aquest cas concret, el primer diari en paper que deixa el tabloide per ser exclusivament digital. Bé, això ja fa temps que va passar, però és que ara el Diari de Barcelona, amb Rafael Luján com a nou director, prescindeix totalment dels continguts escrits i dóna tot el protagonisme a l’audiovisual. Amb tot, quan vaig escriure “La premsa digital en català creix a bon ritme” ja quedava clar que aquest diari amb unes 5000 visites mensuals (segons l’OJD), no estava en molt bona forma que diguéssim. Seguint amb els mitjans públics digitals, Barcelona TV s’activa amb internet. “El web de Barcelona Televisió ofereix a partir d'ara la seva programació per mitjà de l'streaming. Dos apartats diferenciats, a la carta i en directe, permeten a l'internauta accedir als continguts de la televisió municipal de forma gratuïta des del site, amb l'única condició que es registri prèviament. Això suposa un primer pas de cara a la digitalització de l'arxiu de Barcelona TV "amb el temps" (...)”.

Una altra emissora pública, en aquest cas iCat FM, des de fa uns dies avança els programes nocturns a través de la seva pàgina web, amb la qual cosa ja es poden escoltar al migdia, tot i que es retransmetin a la nit. I, la veritat, em va de conya, abans de marxar de la feina me’ls puc baixar a l’mp3 i, “voilá”, la tornada amb tren és una delícia.

I, en el món dels mitjans digitals públics, LaMalla.net informa sobre el nou programa de COMRàdio sobre ciència, Internet i noves tecnologies: Digitals.

En el món dels blocs també hi ha algunes novetats. En Pau Llop, del diari de participació ciutadana Bottup, ens informava que la periodista Karma Peiró ha obert un bloc a LaVanguardia.es, “Gente Internet”. És una bona notícia, però no m’acaben de fer el pes els blocs de LaVanguardia.es, no ho sé, potser s’actualitzen poc -almenys els que miro jo, els de temàtica TIC-. De tant en tant, molt de tant en tant, surt alguna notícia bona sobre Terrassa, i aquesta vegada sobre Internet. Resulta que els alumnes d’un institut de Terrassa participen en un projecte de mitjans digitals, i la cosa funciona molt i molt bé. Ara que tinc via directa amb El Punt, ja els he comunicat que seria un bon tema per tractar com a notícia a la secció Vallès Occidental, a veure si em fan cas. A Blogsejos ens parlen dels 50 blocaires més influents -evidentment, no n’hi ha cap de català-, però l’interessant de la notícia és que a part dels típics blocs de tecnologia i política -normalment les temàtiques que més interessen- podem comprovar com comencen a sobresortir blocs dedicats als rumors i el món de la premsa rosa, potser és un símptoma de que cada vegada hi ha un públic més extens en aquest món blocaire. També ha estat notícia que els blocs i la missatgeria instantània (Messenger) han desbancat en importància als xats.

No sé si el consultor de mitjans i molt conegut blocaire Juan Varela se’n sortirà amb l’ambiciós projecte ADN.es, però la veritat és que -com passa amb l’AVUI.cat- no paren d’introduir novetats. Ara diu que estrenen blocs i secció d’opinió. Ja és això, ja, opinió per a entendre i reflexionar a l’allau de notícies que ens cau a sobre i espais que permetin la interactivitat amb els lectors, per a donar vida al mitjà i fer-lo més proper. I, per últim, en tema blocs, vull recomanar una nova explicació de com millorar els blocs de MésVilaweb. Aquest cop les gràcies les hem de donar al Croat Català, pel seu apunt “Com ho has fet això? (com canviar la capçalera del bloc)”.

Un tema que m’interessa darrerament és la música digital o, millor dit, dos aspectes d’això. Per una banda, com es va encarrilant el negoci a través dels mitjans digitals -crec que pot ser molt bo per a la música en català- i, per altra banda, com cony puc emmagatzemar la música digital sense que m’ompli a vessar el disc dur de l’ordinador! Bé, dit això, a destacar del què ha passat els darrers dies. La promotora musical Tercera Via estrena web i el fa funcional, una bona eina pel negoci. L’especialista en mitjans digitals David Domingo explica una molt bona notícia: “Les revistes del grup Enderrock, en versió digital”. I, ho faran utilitzant Zinio, un megaquiosc digital. Quan vaig descobrir Zinio ja em va pintar molt i molt bé, i ara en comencem a tenir les primeres proves empíriques a casa nostra. Cony! És que ara, un català que visqui a l’altra punta del món podrà llegir l’AVUI.cat, informar-se de les novetats discogràfiques a través de l’Enderrock digital i comprar-se música en català com han fet els Aramateix! Que no és poca cosa! Veient el rànquing de vendes de discos en català, queda clar que la cosa és digital o no és. Si abans un grup de rock en català podia vendre unes 50.000 còpies, ara si arriba a les 12.000 ja és tot un èxit!

I, ja per acabar aquest llarg apunt, unes quantes recomanacions TIC. A “cómo escribir enlaces para la web” Jesús Encinar fa una molt bona explicació d’aquest tema, bàsic i important per sortir als buscadors i fer la lectura més agradable. Un altre tema que ja tractaré un altre dia són els títols dels apunts. I, és que n’hi ha cada un... Si un títol no et crida l’atenció, l’obriràs?! Per exemple, titular un apunt dient “M’agrada” és patètic. Què cony t’agrada? Si no em dónes alguna pista, passaré de llarg;-)

Un dels blocs TIC més interessants és el de la terrassenca Núria Masdéu. Llegint-lo m’he assabentat que els navegants passem dels bàners, per tant, tot i la importància de la publicitat, potser caldrà pensar en alternatives. A l’agenda dels mitjans ciutadans difereix de l’agenda dels mitjans tradicionals podem veure com als internautes ens agraden unes temàtiques concretes que, no forçosament estan prioritzades als mitjans tradicionals. I, per últim, ens explica que el Google Reader s’ha actualitzat, millorant-ne el seu funcionament. Fa uns dies al bloc col·lectiu de la CCRTV Vida Digital també explicaven els canvis de la versió Beta de l’altre gran eina de sindicació, Bloglines. Però, en aquest cas, no pinta tant bé. L’he provat (sense Bloglines no puc viure!) i, ja veurem com acaben aquestes suposades millores. De moment encara funciona la versió antiga (sic!).

Per cert, no us agrada parlar en públic? Doncs, aquí en teniu alguns consells.

[Envia’l a Independència] [Envia’l a La Tafanera] [Envia’l a Politi.cat]

[Envia’l a Remoume.net] [RSS d’aquest bloc] mailto:markusrv@icab.cat

Blocs: El nou programa “La 2 Notícias Exprés” ha obert una secció sobre blocs.

Els blocs comencen a esdevenir negoci per a alguns blocaires.

El professor de la UOC Ismael Peña escriu a Comunicació21 sobre com creu que seran els blocs en un futur proper.

Quimi Portet publica el seu bloc “Diari d’un astre intercomarcal” en format de llibre. Només conec un altre cas que ha passat els continguts del bloc al llibre: L’Aeroplà del Raval, el bloc de Tina Vallès (ja tancat). Però, no seran els únics, de ben segur que en sorgiran més, i és que amb aquestes facilitats d’autoedició gratuïta.... Això és el què ha fet en Jordi Mayoral del web d’humor Això Toca.

El Francesc Puigcarbó està preocupat o, com a mínim, avisa d’alguns inconvenients que pot comportar l’augment de blocs anònims i la seva relació amb intoxicacions polítiques.

Osona.com prepara un directori de Blocs d’Osona.

Els blocaires escriuen, sobretot, “per aconseguir prestigi, reconeixement, i teixir relacions socials amb persones amb qui comparteixin interessos”, no pas per fer diners. A més, com que publicar notícies falses pot fer-los perdre el reconeixement, és poc probable que ho facin. La discussió sobre blocs i xarxes socials ha estat un dels debats (...) d'Internet Global Congress.

Ni Google News ni Digg (a l’espai .CAT tenim La Tafanera), una nova forma de recopilar notícies creada per MySpace, MySpace News.

ElPais.com s’ha obert fa pocs dies a la col·laboració ciutadana per a la creació de notícies. Ha creat “Yo, periodista”, un espai on qui vulgui pot crear una notícia informativa, no un article d’opinió. [Un altre exemple que lliga el periodisme ciutadà amb la informació local].

Us heu preguntat mai quanta gent participa activament en els webs anomenats de participació (els que conformen el web 2.0, o web social, com pot ser You Tube)? Doncs, poquíssima gent hi participa activament, tot i que hi ha molta gent que els consulta. Em sembla una dada interessant, ja que qui participa activament és el creador de continguts, la resta són consumidors, actius (a diferència dels televidents, per exemple), però consumidors al cap i a la fi.

Cada cop ens informem més a través d’Internet i, la gent d’edat compresa entre 25 i 35 anys se’n porta la palma (1 i 2).

[Com seguir aquest bloc i/o la resta de blocs i webs que t'agradin, d'una forma ràpida i molt fàcil? Bloglines és la resposta, i en aquest apunt t'explico com fer-ho]

_{Anar a InfoIC (6)}

Fa un temps em preguntava sobre com haurien de ser les notes de premsa a l’era digital (molt bona la cançó que vaig penjar en aquell apunt!). Doncs sembla ser que ja s’estan posant els fonaments per canviar el xip de les notes de premsa. Ja no seran únicament escrits, sino que portaran incorporats arxius àudiovisuals, enllaços i moltes funcionalitats més que ja formen part del nostre dia a dia. Em sembla una iniciativa molt útil i imprescindible. [Plantilla per a notes de premsa multimèdia]. [Segueix a “Vull llegir la resta de l’article”]

Els webs de la UOC i Llibròfags. Darrerament he descobert -per diferents mitjans- dues webs creades a través de la UOC que em semblen molt interessants. Fins ara només coneixia de l’existència de Lletra, “l’espai virtual de la literatura catalana”. Pels amants de les humanitats i les TIC existeix la publicació digital Digithum. I, per últim, la Revista d’Internet, Dret i Política: IDP. Tres iniciatives de la UOC que ja tinc sindicades a Bloglines (excepte Lletra que no té la funció RSS), on faig el seguiment dels meus blocs i webs preferits. [Ja no visitaré més els meus blocs preferits]. [Neix “Llibròfags”, un nou web dedicat a la literatura en català]. [Neix Llibròfags, la comunitat de lletraferits a la xarxa]. [Segueix a “Vull llegir la resta de l’article”]

La Vanguardia vol fer la competència a El País, i ha creat el suplement setmanal Novatec sobre innovació i noves tecnologies. La curiositat del cas és que me’n vaig assabentar comprant l’AVUI, ja que el portava encartat. La mà dels Godó és molt allargada... [SEGUEIX]

Radiografia de la blogosfera: Sabíeu que el perfil del blocaire europeu és el d’una dona de 31 anys, llicenciada superior o estudiant i que passa 16 hores de mitjana a la setmana connectada a Internet? Doncs, jo tampoc, i he quedat força parat. Aquesta i moltes més dades les podeu trobar en aquesta notícia. A l’Europa occidental es calcula que hi ha 4,2 milions de blocaires, a l’Estat espanyol gairebé 700.000. Posem per cas que els PPCC -tirant baix- ocupen una quota d’un 20% dins de l’Estat espanyol, estaríem parlant de 140.000 blocaires catalans? No està gens malament tenir 140.000 veus opinant per a un públic potencial de centenars de milers de lectors. Ah! I, la xifra de blocaires es multiplica per dos cada any!

Publicitat: Té sentit posar cartells publicitaris d’hipoteques en una llar d’infants? L’ús d’internet no para de créixer, en hores de connexió i en gent que s’hi connecta. Per què costa tant que creixi la publicitat dins la xarxa? Com és possible que tenint un mitjà que et permet filtrar el públic potencial a qui dirigeixes la teva publicitat, tot i així, no acabi de treure’s de sobre les reticències? Un cop més, l’especialització és el què defineix el futur. Qui primer s’arrisqui, qui primer aposti intel·ligentment per la publicitat personalitzada, anirà un pas endavant respecte els seus competidors. [La publicitat a internet, clau en el màrqueting de les empreses sudcoreanes].

Del web social (2.0) al web semàntic (3.0): Si el 2006 va ser l’any de l’eclosió del web social -amb You Tube i cia.- aquest any és l’inici de la personalització dels cercadors. Una de les àrees claus del desenvolupament i expansió d’internet són els cercadors, el punt de partida per a la majoria d’internautes. Microsoft, Google i Yahoo! Ja estan treballant en els nous tipus de cercadors, els cercadors vius. Si fins ara buscàvem informació posant un parell de paraules i ens sortia de tot i més, es pretén aconseguir que la cerca ens doni un resultat final el més ajustat possible a les nostres expectatives. [Algun dia en parlaré, però jo no les tinc totes. Tanta informació, tant control, tants xips, tantes petjades dactilars,... em fan pensar que no estem tant lluny d’aquelles pel·lícules de ciència ficció tant de moda als anys 70’s].

Més web 2.0, la participació dels usuaris en els mitjans de comunicació: Si abans explicava que llançar-se amb la publicitat a través d’internet era un risc segur, els mitjans de comunicació estan descobrint que el futur també passa per incorporar la participació dels seus clients en els continguts informatius que difonen. Ho explica molt bé el Toni Sellas en el seu bloc, tot fent un resum del últims casos que han anat sorgint en diferents mitjans. De moment, però, “en tots els casos hi ha una selecció per part dels responsables del mitjà, prèvia a la publicació d’aquests continguts”.

Canvis a LaVanguardia Digital: Partint d’una entrevista molt interessant de Comunicació21 al director de La Vanguardia Digital, Enric Sierra, el Toni Sellas en fa un resum molt clarificador:

Els diaris generalistes estan redissenyant la seva versió digital per necessitat.

Ho fan per respondre a la tendència social, però també perquè veuen possible que la inversió publicitària a Internet augmenti considerablement els pròxims anys.

“És absurd que un diari com La Vanguardia, amb el seu potencial en la redacció, treballi dos cops”. És a dir, a la llarga caldrà unificar les dues redaccions.

“Els professionals col·laboren, tenen clar que el futur va per aquí”.

“Perfeccionarem el model mixt que ja existeix” (en relació a la convivència dels continguts de pagament amb altres de gratuïts”.

Amb redaccions unificades, es treballaria per torns, com en una ràdio.

“Hem afegit elements multimèdia que s’incrementaran aquest mateix mes i hem augmentat els continguts propis i la interacció amb l’usuari” (sobre el procés de renovació de LaVanguardia.es).

“Una cosa és penjar el diari al web, i una altra molt diferent és publicar-hi!” Amb aquestes paraules acaba l’article del professor de la UOC, Ismael Peña, titulat “El diari del linotipista”. Partint de l’exemple a no seguir de la versió digital del diari AVUI (Sic!) -que, tot sigui dit, espero amb ànsia que canviï ben aviat-, explica com ha de ser un diari digital.

_{Anar a la Categoria “InfoTIC”.}

La Vanguardia.es és un dels diaris digitals que menys s’estava acomodant als nous temps, i segueixen entestats a ser de pagament. Però, alguna cosa s’està movent, ja que han entrat en un procés de reconversió del web amb nous continguts i modificacions en el seu format. És que no es pot anar contranatura!

Una de freda i una de calenta en l’espai .CAT d’Internet: Molts blocaires i mitjans n’han parlat les últimes hores, i és que el tancament de Contrastant és una d’aquestes notícies que no poden acontentar a ningú amb un mínim de gust per la democratització de la premsa [Contrastant: Punt final]. Com a contrapartida, podem agrair l’arribada de Poliblocs, el portal de blocs polítics en català (bona acollida). [Neix Poliblocs.cat] [Poliblocs vs Diari de Blocs].

Adobe Reader en català: En el Congrés de telefonia mòbil 3GSM s’ha fet pública aquesta bona notícia per a la llengua catalana. I, si que és important, perque “el format d'arxius pdf s'ha convertit en un estàndard oficiós a la xarxa: més de cinc-cents vint-i-cinc milions d'ordinadors de tot el món el tenen instal·lat i molts dels documents que es descarreguen via internet, o fins i tot llibres electrònics, són en aquest format”.

Congrés de Periodisme Digital: L’1 i el 2 de març es celebrarà el Congrés de Periodisme Digital a Osca, organitzat per l’Associació de premsa d’Aragó i l’Ajuntament d’Osca.

Periodisme ciutadà (web 2.0): Parlant de periodisme digital, un dels conceptes de moda és el “periodisme ciutadà”, o sigui, la participació de la ciutadania en la difusió de la informació i l’opinió a través dels mitjans. Doncs, recentment han sorgit dues iniciatives a la TV tradicional: Antena 3 i ETB. Algunes vegades, fins i tot es pot arribar a cobrar per la notícia proporcionada.

Quo vadis premsa tradicional? L’Ana Martin, una companya del curs de Periodisme Digital de la UOC, escrivia fa uns dies un article al bloc comunitari que hem obert els alumnes de la classe, on feia un resum de les intervencions que havíem aportat entre tots al fòrum. En vull destacar un fragment: “Y ¿Qué pasa con la prensa tradicional? Que la prensa tradicional debe renovarse o morir, es opinión generalizada. Tiene como duros competidores a la prensa digital y a la prensa gratuita. La primera, capaz de integrar recursos audiovisuales y con una inmediatez indiscutible; la segunda, cercana al público por el carácter social de sus informaciones. En este contexto, las estrategias son claras: incorporación a los accionariados de prensa gratuita; apuesta contundente por las ediciones digitales; apoyo a la participación del ciudadano en las ediciones de papel; mayor fuerza a la opinión y al análisis y diseño de productos más atractivos.” Em sembla un resum de la situació actual excel·lent.

Planeta Google: Aquest és un extensíssim reportatge que va publicar ElPaís.com sobre Google, concretament sobre el Googleplex, l’espai físic on es gestiona el cervell del cercador més influent de la xarxa. S’hi expliquen moltes coses, sobretot curiositats de la història i del funcionament que utilitzen en la creació d’idees i projectes. Però, també hi pots trobar d’altres informacions, com per exemple que Miguel Cuesta edita des de fa 4 anys un bloc dedicat exclusivament a Google: http://google.dirson.com

Radiografia del lector de premsa digital: El 61% dels internautes llegeix premsa digital, així ho explicava La Vanguardia segons un estudi realitzat per Media Contacts. M’hi he sentit ben identificat, jo sóc un d’aquests que utilitza la xarxa per llegir la premsa varis dies la setmana. Amb tot, no puc passar sense tenir una diari tradicional entre les mans, però si que puc prescindir dels Telenotícies. Tots aquests mitjans hauran de reinventar-se, i ho hauran de fer ja, si no volen caure en grans pèrdues de clientela.

ICat fm ha estrenat les emissions a mòbils durant el 3GSM World Congress: iCat fm segueix innovant, i això és bo. Ara li ha tocat el torn als mòbils. “A través d’una connexió a internet es podran rebre les dades relacionades amb els temes musicals, com el títol de la cançó o la lletra, de manera sincronitzada amb la música que es rep via FM.” [Categoria “iCat fm” del bloc Marcús]

Breus:

GentComTu.com, un nou web per fer amics i trobar parella en català.

Els mitjans digitals catalans han augmentat audiència el darrer any. [ElMundo.es líder a l’Estat espanyol].

NOTA: Amb aquest apunt d’avui, obro una nova categoria al bloc anomenada “InfoTIC”, on aniré fent resums comentats de les últimes notícies TIC que vagi descobrint i cregui d’interès.

Salut i llibertat!

Marcús

[Com seguir els teus blocs i webs preferits d’una forma fàcil i en un únic web? Bloglines]

[Com penjar música al bloc en 2 minuts?]

[Com penjar vídeos al bloc en 2 minuts?]

[Què és el Podcasting?]