MARCÚS

Dotze hores non stop entre conferències, debats i networking per aprendre i compartir experiències sobre open government, open data, big data, smart cities, transparència, democràcia, models de negoci, interoperabilitat, periodisme de dades, estandarització tecnològica, homogeneïtzació de criteris, reutilització de dades, datasets i coneixement col·lectiu, entre altres. De tot això es va parlar ahir a la I Jornada de Govern Obert de Terrassa. Hi anava amb bones perspectives, però la qualitat dels conferenciants, els temes i l’organització les van superar. Una crítica que de ben segur tindran en compte els organitzadors per a properes jornades és la falta de wifi, que fins i tot va afectar a algun ponent en les seves presentacions. Amb tot, l’etiqueta #ogovdayterrassa va estar molt activa tot el dia a Twitter.

Tweet

Tot i no haver entrat mai de ple en els temes de govern obert, open data i big data, el fet d’haver treballat un temps a l’Oficina pel Desenvolupament de l’Administració Electrònica de la Generaltiat i haver-me anat especialitzant en comunicació digital tant en els estudis de periodisme digital cursats a la UOC com en la meva darrera etapa a la Fundació Escacc (tendències en comunicació i indústries culturals), fa que aquests temes em siguin propers i jornades com la d’ahir ajuden a prendre’ls amb molta més seriositat.

Li podem trobar grans utilitats en política, per aconseguir passar de la històrica administració opaca a la bona governança. L’open data pot ajudar a implicar la ciutadania en un rol fiscalitzador que obligui als representants a rendir comptes i a erradicar al màxim la corrupció, una de les grans xacres que tenim en l’actualitat o, si més no, que són més visibles que mai.

També, oferir informació d’entitats i empreses de forma oberta pot ajudar a l’autoregulació. És a dir, si sabem més com actuen les empreses, per exemple si contaminen, aquest coneixement per a la ciutadania obligarà a aquestes entitats a complir millor la normativa sense necessitat d’aplicar excessivament el rol sancionador dels ens públics.

Diverses opinions van arribar a algunes conclusions transversals, com per exemple que ens trobem en un cicle, que això és una carrera de fons i que és un repte, però també una gran oportunitat. Tot plegat obliga a instaurar un canvi cultural dins l’administració, però també a fora. 

L’obertura de dades, que ha de ser de qualitat, en quanitat i accessible o digerible, pot ajudar, a més de millorar la governança pública, a fer créixer l’economia amb la reutilització de les dades per part de les empreses (pensem en els desenvolupadors, per exemple) i, en un camp més concret, pot ajudar al periodisme, amb l’anomenat ‘periodisme de dades’.

Tot plegat és molt important, però no està excempt de dubtes i dificultats. Així, ens trobem que cada vegada hi ha més dades obertes, sobretot els darrers anys, però la reutilització, el què els pot donar un valor que ajudi al creixement econòmica (tot i previsions futuristes molt optimistes!) segueix sent molt baixa.

Cal construir tot un sector nou, un ‘sector reutilitzador’ tal i com se’l va denominar en una taula rodona ahir. Ens trobem en un moment d’evolució dins d’un cicle que només ha fet que començar. I, cal prioritzar quines dades s’obren. Aquest punt és molt important, ja que de dades en tenim ingents quantitats, tant les adminsitracions com les entitats privades, però obrir-les comporta inversió econòmica i temps i cal que es pensi bé quines s’ofereixen i amb quina finalitat. Per tant, cal donar importància a la priorització! Cal pensar perquè serviran. I, aquestes prioritzacions les hem d’enfocar pensant en les empreses, en el negoci, i en la ciutadania, en el rol fiscalitzador i de control que hi podem aportar, entre altres rols socials.

L’open data és un petit fragment del què abarca el big data, és a dir, partim del big data per extreure les dades que obrim. En tot aquest sistema de generació de dades, d’extracció i dufusió de dades, de reutilització,… sorgeixen dos temes molt importants.

Per una banda, potser el gran tema dels propers anys, la gestió de la privacitat, i per l’altra el rol que ha de prendre l’educació. I, l’educació, no la centraria només en les noves generacions (els nens i els joves), crec que cal educació i formació en aquests temes d’una forma transversal a tota la societat.

Crec amb la idea que el big data no ens fa més intel·ligents, sinó que l’ús que n’acabem fent ens pot fer més intel·ligents. Pot semblar una obvietat, però no em sembla sobrer recordar-ho i recalcar-ho, i sempre recordant el paper bàsic que ha de tenir l’educació i la formació permanent.