manelmora |
dimecres, 13 d'octubre de 2010 | 23:26h
El Fil d'Ariadna es trasllada. Abandona aquest embolcall de Vilaweb, que no ofereix gaire possibilitats ni prestacions, i marxa entusiasmat a la recerca de noves llars. Tanmateix, res del que hi ha aquí no es perdrà, benvolguts lletraferits. No podria suportar que els vostres càlids comentaris es perdessin en el no-res del ciberespai. Per tant, l'enllaçarem en el lloc nou (més modern i glamourós), al qual aviat us donaré la benvinguda. Fins aleshores, una forta abraçada.
Anna Maria Villalonga
Ah, i podeu deixar aquí, com sempre, les vostres opinions i comentaris respecte al canvi. Cap problema.
Ja tenim nou espai. El podeu trobar clicant aquí. Allà ens hi trobem.
Ahir, a la secció de cultura de CatalunyaPress, on sabeu que publico un article setmanal, em va semblar oportú parlar de parèmies, frases fetes, dites, refranys i expressions catalanes. Evidentment, vaig fer referència a Víctor Pàmies, que s'està dedicant intensament a recollir aquesta riquesa de la nostra llengua abans no es perdi. Us enllaçol'article i us enllaço els llocs d'Internet (interessantíssims) on podreu consultar la feina de Pàmies i gaudir-ne. Tanmateix, vull afegir una reflexió que tal vegada no queda prou clara (malgrat ésser òbvia) en el meu article, que espero llegiu. Es tracta de tenir clar que, a banda de recollir-les, analitzar-les, exhumar-les, catalogar-les i compartir-les, el que necessita la llengua és que els parlants les fem servir. Si no és així, quedaran com un testimoni fossilitzat de quelcom que ja ha desaparegut. Lluitem per aconseguir que no sigui així i que els nostres fills també recordin les dites sàvies de la nostra gent gran.
manelmora |
dijous, 30 de setembre de 2010 | 13:40h
Des d'aquest humil bloc, volem retre-li el nostre homenatge i recordar-lo com es mereix. Com un intel·lectual, un lletraferit i un gran defensor de la llengua catalana.
Va marcar una època i va ser un exemple per a tots nosaltres.
manelmora |
dissabte, 4 de setembre de 2010 | 00:30h
Aquesta nit em plau sumar-me a l'homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés. No és la primera vegada que en parlo en aquest espai. Avui fa anys que va néixer a Burjassot, concretament el 4 de setembre de 1924. És una diada especial, que s'ha volgut aprofitar per reivindicar la catalanitat i la llengua al País Valencià. Vagi per endavant tota la meva solidaritat i la meva admiració envers el poeta. La millor manera: fruir del seu llegat.
Avui, benvolguts lletraferits, parlarem d’un tema una mica pelut. De la fal·lera de sentir-se propietari dels llibres. Però, sobretot, de la dificultat malaltissa a l’hora de deixar-los a la gent.
