EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

El Fil d’Ariadna canvia de casa

13 d'octubre de 2010
Sense categoria

El Fil d’Ariadna es trasllada. Abandona aquest embolcall de Vilaweb, que no ofereix gaire possibilitats ni prestacions, i marxa entusiasmat a la recerca de noves llars. Tanmateix, res del que hi ha aquí no es perdrà, benvolguts lletraferits. No podria suportar que els vostres càlids comentaris es perdessin en el no-res del ciberespai. Per tant, l’enllaçarem

Llegir més

Ressenya: La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies (Anna M. Villalonga)

8 d'octubre de 2010
Sense categoria

Sergi Pàmies va publicar recentment aquest recull de relats, La bicicleta estàtica, a Quaderns Crema. Tot seguit us deixo la meva ressenya, lletraferits. Moltes gràcies. Anna Maria Villalonga (Octubre 2010) Una amiga em va dir fa unes setmanes que el seu marit rarament llegeix obres escrites per dones. Quan li vaig preguntar el motiu, l’amiga em contestà que

Llegir més

Qüestió de parèmies (Anna Maria Villalonga)

7 d'octubre de 2010
Sense categoria

Ahir, a la secció de cultura de CatalunyaPress, on sabeu que publico un article setmanal, em va semblar oportú parlar de parèmies, frases fetes, dites, refranys i expressions catalanes. Evidentment, vaig fer referència a Víctor Pàmies, que s’està dedicant intensament a recollir aquesta riquesa de la nostra llengua abans no es perdi. Us enllaço l’article i us

Llegir més

Moltes gràcies, lletraferits (Anna Maria Villalonga)

3 d'octubre de 2010
Sense categoria

Mireu quin somriure té la margarida. Doncs el seu somriure és el meu. Perquè, malgrat no haver guanyat ni un borrall al darrer Premi Blocs Catalunya 2010, us tinc a vosaltres. I, amb això, n’hi ha de sobres. El Fil d’Ariadna no s’acabarà mentre hi hagi lletraferits. Moltes gràcies a tots. 

Llegir més

Ha mort Joan Triadú

30 de setembre de 2010
Sense categoria

Des d’aquest humil bloc, volem retre-li el nostre homenatge i recordar-lo com es mereix. Com un intel·lectual, un lletraferit i un gran defensor de la llengua catalana.  Va marcar una època i va ser un exemple per a tots nosaltres.  Dencansi en pau.  

Llegir més

Una aventura nocturna, d’Anna Maria Villalonga

21 de setembre de 2010
Sense categoria

Mai no se sap d’on ve la inspiració. El gran dilema. Avui, la meva musa ha estat la Shaudin. I a ella li dedico aquesta petita història. Gràcies. Quan es van apagar els llums, els ulls de Shaudin es van obrir de cop. Al començament, li va costar recordar on era. Tenia gana i sentia

Llegir més

De semàntics desplaçaments, per Anna Maria Villalonga

18 de setembre de 2010
Sense categoria

Què me’n dieu, lletraferits? Fa un parell de dies, el meu marit va sentir una expressió, en boca d’un executiu d’una entitat bancària que no cal esmentar, amb la qual encara no s’hi havia trobat mai. De manera que, interessat com a bon lingüista, me la va repetir quan va tornar a casa. Era en

Llegir més

Finalista als Premis Blocs Catalunya 2010

10 de setembre de 2010
Sense categoria

Gràcies a tots vosaltres, amics lletraferits, “El fil d’Ariadna” ha aconseguit arribar a la final del concurs Premis Blocs Catalunya 2010. El gran premi, evidentment, sou vosaltres i la vostra perseverància en votar i en passar per aquí.  Espero continuar comptant amb la vostra companyia, que encara tenim moltes reflexions a fer i moltes notícies

Llegir més

Homenatge a Joan Solà, d’Anna Maria Villalonga

9 de setembre de 2010
Sense categoria

Joan Solà. 10 Textos d’Homenatge.               Em fa molt feliç anunciar avui l’aparició d’un volum que redunda en l’homenatge que la Universitat de Barcelona va retre a Joan Solà al final del curs passat, amb motiu de la seva jubilació.   Es tracta d’un recull de 10 textos de

Llegir més

Vicent Andrés Estellés i l’homenatge dels blocs (Anna Maria Villalonga)

4 de setembre de 2010
Sense categoria

Aquesta nit em plau sumar-me a l’homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés. No és la primera vegada que en parlo en aquest espai. Avui fa anys que va néixer a Burjassot, concretament el 4 de setembre de 1924. És una diada especial, que s’ha volgut aprofitar per reivindicar la catalanitat i la llengua al País Valencià. Vagi per endavant tota la

Llegir més

Llegim prou?, d’Anna Maria Villalonga

3 de setembre de 2010
Sense categoria

Debat obert, lletraferits. La meva amiga Núria Busquet, filòloga catalana com jo, companya de doctorat i ara ja flamant doctora, ha fet avui una reflexió en una xarxa social. El seu comentari m’ha impel·lit a escriure aquest breu article. No descobrirem la sopa d’all, ara. Però tampoc no havia posat mai en paraules aquesta qüestió.

Llegir més

Blanca i rodona, d’Anna Maria Villalonga

3 de setembre de 2010
Sense categoria

Significat i significant. De vegades, res no és el que sembla. Arran de l’episodi dels encreuats i Homer que us vaig explicar en l’article anterior, m’ha vingut a la memòria una altra anècdota en què hi participaren ex aequo el codi lingüístic i el contingut semàntic que hi associem. És una nova mostra de l’entramat que

Llegir més

Avui va d’encreuats, d’Anna Maria Villalonga

29 d'agost de 2010
Sense categoria

La fascinació d’aquest exercici, amb anècdota inclosa En començar aquest article, no tenia del tot clar si resultava prou adequat per a aquest espai lletraferit. Tanmateix, en pocs segons m’he convençut que sí. Si manegem la llengua, si aprenem coses relacionades amb el significat i el significant de les paraules, estem fent quelcom perfectament lligat

Llegir més

El fetitxisme de la possessió, d’Anna Maria Villalonga

22 d'agost de 2010
Sense categoria

Avui, benvolguts lletraferits, parlarem d’un tema una mica pelut.De la fal·lera de sentir-se propietari dels llibres. Però, sobretot, de la dificultat malaltissa a l’hora de deixar-los a la gent. Aquesta segona qüestió, que pateixo de manera acusada, em fa sentir un pèl avergonyida. Perquè… un cop llegits els llibres, què m’impedeix fer-ne un préstec? Què en trec de

Llegir més

Pedres, d’Anna Maria Villalonga

11 d'agost de 2010
Sense categoria

Un primer esborrany de text. Si algú té suggeriments, s’accepten de bon grat. Gràcies. Pedres   Pedres a les sabates, que torturen els peus. Genolls com pedres dures que transporten la càrrega. Pedres a la bufeta, a l’orina, als ronyons. Pedres a l’ànima.   A l’espatlla vinclada.  Al fetge, al ulls i al cor. Pedres

Llegir més