EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

29 d'agost de 2010
General
11 comentaris

Avui va d’encreuats, d’Anna Maria Villalonga


La fascinació d’aquest exercici, amb anècdota inclosa

En començar aquest article, no tenia del tot clar si resultava prou adequat per a aquest espai lletraferit. Tanmateix, en pocs segons m’he convençut que sí. Si manegem la llengua, si aprenem coses relacionades amb el significat i el significant de les paraules, estem fent quelcom perfectament lligat a un bloc com aquest.  

 

El cas és que avui em ve de gust parlar de “mots encreuats”, un passatemps que practico des que era una criatura petita. M’hi va afeccionar el meu pare, que n’ha fet sempre, i després jo no he abandonat mai aquest costum. Recordo que, al començament, els fèiem plegats, sovint jo asseguda al braç de la seva butaca.   

 

“Anna em deia a veure: gorro militar, o yunque de platero, o altar, o símbolo químico del boro”.

 

I jo, sens cap mena dubte, responia motivadíssima: Ros, Tas, Ara o B, evidentment.  

 

Val la pena aclarir que, en aquella època, els “mots encreuats” s’anomenaven “crucigramas” i que eren sempre en castellà. Encara van haver de passar un bon grapat d’anys per tal que la normalització lingüística ens permetés enfrontar-nos al repte del joc en la nostra llengua.

 

He après moltíssim dels mots encreuats. M’encanten. Els faig arreu. A la perruqueria, a la sala d’espera dels metges. Agafo les revistes que tenen allà i apa, a omplir.

I cal veure la ràbia que fa quan et trobes els espais plens, quan un altre afeccionat ha tingut la gosadia de passar per allà abans que tu!!!

 

D’altra banda, és clar que són un magnífic exercici de memòria i d’agilitat. Els més complicats, amb enigmes inclosos (Màrius Serra forever), et fan créixer mentalment i t’ofereixen inusitades visions de certs conceptes. També palesen els centres d’interès de cadascun de nosaltres. En aquest sentit, us explicaré una anècdota absolutament verídica, encara que us sembli que no és possible.

 

Jo estava fent uns “mots encreuats” en català. De l’amic Màrius, que va i proposa: “Fill d’Homer” (quatre lletres). Vés per on! Repte interessant. Trobar un fill del gran poeta clàssic. Havia de ser un “fill” en sentit figurat, òbviament. Un dels seus personatges. Total, que començo a trencar-me el cap. Que si la Il·líada, que si l’Odissea. En grec, en llatí. Res. Des de Penèlope a Telèmac, passant per Hèctor i el propi Odisseu-Ulisses, tots els personatges homèrics superaven l’espai indicat. Ho vaig deixar córrer. “Demà serà un altre dia”, vaig pensar. Però l’endemà, tampoc res.     

 

Finalment, amb una mena d’esclat clarivident d’estrany origen (al qual contribuïren sens dubte les lletres pròximes, que anaven ocupant les seves caselles sense tanta dificultat), vaig experimentar una revelació.  

 

Homer no era el poeta cec, grec insigne i “pare” dels grans herois de la literatura universal que tant coneixem (o això pensava jo)! Homer era Homer, llegit en anglès. I quin Homer coneixem per damunt de tot? Doncs precisament el paradigma dels antiherois, el rei d’Antena3: Homer Simpson. No m’ho podia creure. Em va agafar un empipament monumental: o sigui que el maleït “fill” que portava dos dies buscant no era un altre que el trapella d’en Bart Simpson?

 

Serà possible, vaig pensar. Això em passa per viure en un altre món.


Amb tot, em permeto emetre una reflexió, estimats lletraferits:

 

Malgrat haver llegit la Il·líada i l’Odissea, amb tot aquest embolic vaig recuperar el nom de personatges que evidentment tenia aparcats en el pòsit misteriós de la memòria. A veure qui de vosaltres, ara, s’atreveix a negar les coses que s’aprenen fent “crucigramas”!

  

 

  1. A mi m’hagués costat molt més, doncs només veig els Simpson quan estic amb els meus nets, que Déu n’hi do, el cas és però que no hi poso massa interès. D’acord amb la conveniència  dels mots encreuats.

  2. haha… a mi això que expliques de la confusió homèrica em va passar aquí mateix al fb. :
    hi rondava un joc-enquesta que t’havies de fer admiradora del “tal” Homer i després veure’n similituds personals, jo què sé…
    jo, incondicionalment, el vaig “admirar”, i em vaig quedar estupefacta en veure de qui es tractava i me’n vaig esborrar pitant…

  3. m’agraden els mots encreuats, no els enteng i em posen nerviosa . Ho he provat de super fàcils per practicar i ré de ré. Sóc més capaç de fer Sodokus encara que tampoc són St. de la meva devoció.

  4. Extraordinari apunt, Anna Maria. Només hi afegeixo que el Narcís Comadira em va explicar, esparverat, que havia agafat un taxi, li havia donat l’adreça i el taxista, diligentment, li havia demanat si li semblava bé un trajecte per arribar a la destinació que passava per carrer Homer (de Barcelona). Naturalment, el taxista havia pronunciat Hòmer amb hac aspirada, creient que el nomenclàtor barceloní retia homenatge al senyor Simpson, i en Comadira, bon coneixedor dels clàssics, havia obert uns ulls com plats. Diria que des que m’ho va explicar el faig sortir més als mots encreuats.

    Una abraçadabra

  5. Ara que he tornat de terres germàniques m’he pogut llegir amb calma aquest post (m’havia quedat pendent abans de marxar) i… és que fins i tot en això ens assemblem! Ja saps tu que moltes nits vaig al llit amb el Màrius Serra (aquí present), el Pau Vidal, el Fortuny… o, millor dit, amb els seus mots encreuats (també he vist els termes “crucigrama” i “mots enreixats” en català!), donat que em relaxen i m’ajuden a dormir 😉
    Pel que tinc entès, abans els mots encreuats eren més “descriptius” o “definitoris”, del tipus (com dius tu) “yunque de platero, tres letras”. En canvi, la tendència actual em sembla més enigmista o críptica, de la qual és un excel·lent exemple el cas de “fill d’Homer, quatre lletres” (coneixia l’anècdota del taxi!!! És genial). Ja no serveix buscar a les enciclopèdies, sinó trencar-se el cap. Què en penseu? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!