Quan ve un record, hom escriu quelcom com això. Anit, per una d’aquelles associacions d’idees que no tenen una explicació del tot clara, em van venir a la ment un sèrie de sensacions del passat. De seguida vaig pensar que serien força adequades per als entramats (lletraferits, de la lectura i de l’escriptura)
Punt i final L’atrapava sovint la remembrança del passat, d’un passat que mai no tornaria. Tancava els ulls amb força i retrobava la llum de París. París era el record de les gàrgoles de Notre-Dame, de les blanques escales del Sacré Coeur, del verd del Luxemburg. El record màgic del Sena. De vegades es preguntava què li
Segona entrega… La situació va fer mil voltes i, de mica en mica, les coses van millorar. Però la rabiosa sensació de soledat no marxava. La ansietat, l’angoixa constant. Els nervis, l’agitació, la por. Tirava endavant amb aparent enteresa, amb valentia fins i tot. Però per dins la dominava el pànic. Qualsevol petit problema
El text és una mica llarg. Per això us el faré arribar en 3 capítols. Espero que us agradi. Fins a quin punt la ficció i la realitat es donen la mà? S’asseia al sofà quieta i cansada, a estones extremadament trista. Intentava que els pensaments alegres voleiessin dins del seu cap, però resultava difícil. Hi
SÓN BONS AMICS, NO? Avui m’ha vingut al cap que en aquest bloc sobre les bogeries, manies i debilitats dels lectors inclements encara no hem parlat dels punts de llibre. Jo en col·lecciono. Estan tots ficats en una bonica capsa amb girafes pintades. N’hi ha moltíssims, de tota mena i condició: de botigues i museus
Au, blat, cel, cim, foc, gat, llum, mar, nit, pla, rusc, sol, vall, vent = MÓN Cop, crit, dol, fosc, lluny, mal, mort, mur, nu, pes, plor, sang, tret = MÓN Bes, blanc, cant, clar, cor, dolç, dret, just, llar, mot, nen, sort, verd = MÓN NEN TRET NIT FOC
Aquest conte, pensat per a nens però en realitat adreçat a tots els públics, fou publicat al número 5 de “La lluna en un cove” (publicació en paper), el mes de maig de l’any 2009. Avui em ve de gust compartir-lo amb la gent que encara no l’ha llegit. Espero que us agradi. Moltes gràcies. Anna Maria Villalonga La meva arribada
Apa, lletraferits, a dir-hi la vostra! Benvolguts lletraferits: Ha arribat el moment de l’article que us vaig prometre al voltant de la nova realitat que vivim en el món de la recepció literària (vaja, no només de la recepció, sinó també de la publicació). Tanmateix, com que aquest espai està servint de punt de trobada
IMPORTANT PROPOSTA PER A PARLANTS CATALANS. ESPERO QUE US INTERESSI, LLETRAFERITS, LECTORS I INTERNAUTES DE PRO. Ahir, per primer cop, vaig trobar una persona que llegia amb tota normalitat un novel·la en format electrònic. Jo era a la perruqueria i em tocava rentar el cap, mentre que el lector s’asseia allà mateix esperant que li arribés
Un conte per a nens, basat en fets reals Dedicat amb amor a la Maribel Vázquez, al seu fill Jaume i a la Pometa, sigui allà on sigui Pometa Una munió d’herbes voregen el camí i la brisa sobrevola amb suavitat els camps vermells i ocres. És dissabte, un dia de tardor perfecte.
Aquest modest relat el vam escriure entre el Manel i jo en un taller d’escriptura en castellà, ja fa uns quants anys. Es tractava d’un exercici on el tema era la defensa de la lectura i del valor dels llibres i hi havia d’aparèixer en un moment o altre “El Quijote”. Vam partir de “La història
Això ho vaig escriure fa anys i panys (en 5 minuts) amb dues noies (de les quals no en recordo els nom) en un curs d’escriptura creativa. El títol del conte era obligat (només el títol) i teníem poc temps. Per tant, no es pot jutjar severament. Tanmateix, avui ho he trobat casualment i he pensat
Les durícies de l’escriptura Avui, lletraferits de pro, parlarem d’un altre afer que fa dies que em volta pel cap. Em refereixo, com el títol de l’article evidencia, a “les durícies de l’escriptura”. No caigueu en inútils cabòries: no es tracta d’un encapçalament metafòric per reflectir les conseqüències psicològiques de la pretensió –sens dubte
Estimats amics, Com sempre, aquest bloc no podia deixar de fer-se ressò d’una altra efemèride relacionada amb el món de la nostra literatura. I és que s’acaben de complir 20 anys (20 anys ja!!!) del traspàs de Manuel de Pedrolo.Manuel de Pedrolo i Molina havia nascut a l’Aranyó el dia 1 d’abril de 1918 i va morir
Fa olor de sol Fa olor de sol. De sol? Com és l’olor del sol?- direu, possiblement escèptics. Olor de vida. Amarada de llum, de primavera, silent jeu a l’ampit, a la finestra. Amb la veu fina i trencadissa, com un infant, reclama. Camina alerta i amatent: cercant-me. I els seus ulls