Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

26 de juny de 2019
0 comentaris

Onze de Setembe del 2019: objectiu independència

L’ANC ha anunciat avui el lema de la mobilització de l’Onze de Setembre d’enguany: “Objectiu independència”, amb el propòsit de promoure la unitat estratègica dels partits i les entitats sobiranistes. Aqueixa necessitat imprescindible, dissortadament, del 27 d’octubre del 2017 ençà no ha estat la prioritat dels partits nacionalistes amb representació parlamentària, ans al contrari: ERC té com a objectiu declarat assolir l’hegemonia electoral sense aclarir per a fer què, i els sectors sociovergents del PDECat contraris a la línia Puigdemont malden per refundar una CDC on hi càpiguen independentistes i no independentistes. És a dir, la independència no és la prioritat, sinó un anhel llunyà com ho és el socialisme pel PSOE.

Uns i altres, afegint-hi la desorientació de la CUP, deixen el moviment independentista orfe de direcció en una etapa crucial en la qual el poder espanyol tornar a confiar en el PSOE com a principal garant de la dominació política i l’esploiació econòmica sobre el conjunt de la comunitat nacional catalana. El sectarisme curt de mires preponderant entre els partits independentistes -tots en un grau o altre- s’ha fet evident en els pactes municipals allà on s’han estimat més fer govern amb el PSC que bastir majories republicanes. Fins i tot, ERC valora encara votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com si fos “mig bri d’esperança“, en paraules de Joan Tardà.

Per Esquerra no cal ni unitat, ni unilateralitat, ni Puigdemont, ni sostenir el conflicte amb el poder espanyol, la cerca d’un acord de partit amb el PSOE és la seva prioritat. La desautorització del president Torra i els seus esforços en pro de la unitat d’acció són patents. En aqueixes condicions el mateix lema de l’ANC serà banalitzat per la direcció d’ERC.

Vicent Partal publica avui una editorial punyent, “Manifestar-nos per a què ?”, que descriu una situació insòlita: la ciutadania s’ha de manifestar per demanar als seus presumptes dirigents que liderin el moviment de manera congruent amb els objectius que diuen voler fer realitat. En moments com aqueixos hom troba a faltar personalitats amb autoritat moral sobre els partits que fossin expressió de la consciència col·lectiva amb capacitat per doblegar el sectarisme impassible que ens paralitza i ens sotmet al poder espanyol.

Post Scriptum, 7 de juliol del 2019.

Els esdeveniments crítics derivats dels pactes municipals i provincials dels partits independentistes amb el PSC passen pel damunt dels propòsits unitaris de l’ANC. La fractura entre Junts per Catalunya i ERC és irreversible i com més aviat ho assumim més aviat podrem intentar sortir d’un atzucac que durarà anys si a les previsibles eleccions autonòmiques de la tardor (que Esquerra forçarà) dóna com a resultat un tercer tripartit. Mentrestant, el sobiranisme cívic no està tampoc en condicions de liderar per si sol una mobilització massiva al carrer com la que estan sostenint des de fa mesos els manifestants demòcrates d’Hong Kong i Algèria que estan fent recular ambdós règims dictatorials. El moment àlgid de l’estiu/tardor del 2017 a casa nostra ha estat efímer i trigarem a reprendre el vol.

Post Scriptum, 22 d’agost del 2019.

Abans d’ahir, Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb implícitament apel·lava a l’independentisme resistent, com fa quaranta anys, a no integrar-se al sistema espanyol i no donar per perduda l’estratègia de la confrontació fins a la ruptura i el triomf de l’acumulació de forces pro restauració de l’ordre estatal i autonòmic. Tot fent un elogi, merescut a la gran dignitat que demostra cada dia el president Torra, fa un crit a no defallir: “Fins al punt que aquell ‘no ens integrarem a la reforma’ avui ja no és un text publicat en una revista de tirada minsa, gairebé clandestina, sinó el missatge que el president de la Generalitat decideix d’enviar als ciutadans quan s’acosten moments d’una enorme excepcionalitat, que marcaran el futur no solament de l’independentisme sinó de tot el país.”

La propera Diada de l’Onze de Setembre serà un pols intern al si de l’independentisme entre els que volen la unitat per mantenir la confrontació i els que la menyspreen i volen claudicar brandant una negociació que saben no es donarà sense conflicte persistent previ.

Post Scriptum, 2 de setembre del 2019.

Desconec quina estratègia hi ha rere el Tsunami Democràtic, ni si lliga amb el lema de l’ANC per l’Onze de Setembre vinent, (Pere Martí explica avui a Vilaweb que ho impulsen Carles Puigdemont i Marta Rovira) però no comença bé un manifest que apel·la a parlar clar i català quan no hi apareix ni un sol cop ni Catalunya, ni la independència.

Post Scriptum, 11 de setembre del 2019.

L’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: “La resposta de la gent a uns polítics sense rumb“, reflecteix encertadament l’atzucac que viu el país l’Onze de Setembre d’enguany. El sobiranisme cívic persisteix, però sense organització política que el dirigeixi no hi ha avenç possible, i en el cas català la incapacitat auto-induïda pels qui aparenten ésser-ne dirigents és on rau el problema, ERC sí que té un altre rumb: ” Perquè tots sabíem –perquè tots ho sabem– que al punt on han arribat les coses cap crit, cap reclam, cap mobilització per gran que siga no impressionarà prou alguns dels polítics independentistes, els qui han decidit de renunciar a la unilateralitat, de tornar a fer de la independència un eslògan cosmètic i prou, sense cap concreció pràctica, i dedicar-se al mentrestant, a gestionar les engrunes i a mirar de guanyar eleccions autonòmiques.”

Post Scriptum, 14 d’octubre del 2019.

Vull rectificar l’escepticisme inicial envers el Tsunami Democràtic, avui ha demostrat ésser una eina útil per mobilitzar la ciutadania catalana que ha seguit confiadament les consignes en absència de les que haurien d’haver llençat els partits independentistes, a la defensiva per evitar donar arguments al PSOE per aplicar novament l’article 155 CE i dissoldre Govern i Parlament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!