Aqueixos darrers dies han aparegut als mitjans retrets a una pretesa inhibició de la solidaritat basca en favor de la causa nacional catalana, ara que l’ordre estatal espanyol focalitza al nostre país les seves manacances històriques. No em semblen encertades ni en el to, ni en la forma, les apel·lacions formulades per Pilar Rahola, entre d’altres opinadors catalans fent referència a l’actitud de les forces polítiques basques en aqueixa conjuntura històrica pel nostre postre.
Sortosament, la pròpia maduració del nacionalisme català contemporani ha deixat enrere la basquitis que cal reconèixer-ho va impregnar bona part de l’independentisme combatiu català del darrer terç del segle passat, fins al punt de mimetitzar l’autodenominació (moviment català d’alliberament nacional), els mètodes d’acció política i el missatge. Hores d’ara sembla haver entre nosaltres una certa euskofòbia, consistent en retreure als independentistes bascos que no facin seguidisme del sobiranisme català.
Els acords per coordinar una acció conjunta dels nacionalismes basc, gallec i català per tal d’assolir el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol no han passat de declaracions retoriques, ja siguin el denominat Pacte de Sant Sebastià (que no es va ni arribar a escriure) el 1930, ni la Declaració de Barcelona del 1998, signada per CIU, PNV/EAJ i BNG.
El moment que viuen els nacionalistes gallecs és més aviat de declivi pels plantejaments obsolets del BNG, els nacionalistes bascos del PNV/EAJ tenen més poder autonòmic que mai i no estan interessats a passar del concert econòmic que els està permetent superar la crisi econòmica prou bé mentre que l’esquerra abertzale no ha completat encara el gir estratègic cap a una formulació plural i integradora de la causa independentista susceptible de ser socialment i electoralment majoritària.
El moment que viu el nacionalisme català al Principat és excepcional, per davant de bascos i gallecs, però també respecte dels altres territoris de la nostra comunitat nacional. Les relacions entre pobles han d’estar inspirades pels principis de respecte, solidaritat i no ingerència, difícils de concretar en conjuntures complexes com les que travessen els diversos pobles sotmesos a un Estat espanyol en crisi econòmica i institucional oberta.
Post Scriptum, 4 de novembre del 2015.
Luis Martínez Garate i Angel Rekalde publiquen ahir al digital de Nabarralde aqueix article titulat “Es la hora” des d’una perspectiva euskaldun sobre el moment polític català que encaixa amb els principis enunciats al meu apuntament.
Post SCriptum, 12 de maig del 2017.
El suport dels diputats d’EAJ/PNV als pressupostos de l’Estat presentats pel govern del PP ha aixecat una onada de crítiques a Catalunya adduïnt falta de solidaritat d’aqueix partit basc amb la causa nacional catalana en un moment històric. Luis Martínez Garate analitza i contextualitza aqueixa situació en un encertat article abans d’ahir Nabarralde titulat “Conciertos y otras gaitas”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!