Avui fa nou anys que el Parlament de Catalunya a aprovar el projecte de nou Estatut d’Autonomia que havia promogut el govern tripartit, amb el suport d’una gran majoria parlamentària essent només el PP l’únic grup que hi va votar en contra. Tot i que els partits que el van aprovar es van comprometre a defensar-lo en la seva integritat davant el poder espanyol, el fet cert és que el PSC(PSC-PSOE) va ser el primer a anunciar que l’esmenaria al Congrés dels Diputats, Montilla i Iceta en van ser els mesells executors d’aqueixa determinació imposada pel PSOE.
Uns mesos més tard, al gener de l’any següent, va ser Artur Mas en nom de CIU qui va anar a La Moncloa a pactar les rebaixes estatutàries amb el president Rodríguez Zapatero, (el mateix que havia afirmat que respectaria l’estatut que aprovés el Parlament català). Hores d’ara, Artur Mas és president de la Generalitat i ha convocat la consulta del 9-N, havent extret lliçons profitoses sobre els pactes amb els polítics espanyols, mentre que els socialistes catalans continuen actuant com a garants de l’ordre estatal a Catalunya.
La manifestació pel dret a decidir convocada per la PDD el 18-F del 2006 fou la primera mobilització cívica massiva de caire independentista que iniciava un nou cicle polític en el qual, per una banda els partits parlamentaris negociaven un nou marc estatutari mentre que, per altra banda, emergia un moviment social rupturista amb l’ordre estatal i autonòmic. A diferència de l’Assemblea de Catalunya sota el franquisme, la PDD abans i actualment l’ANC han pres la iniciativa estratègica a partir del juliol del 2010, arran de la sentència del Tribunal Constitucional liquidant l’Estatut.
Hores d’ara, l’endemà de la suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucional de la llei de consultes i la convocatòria de la consulta prevista pel 9-N, és també el moviment social per la independència qui està responent a la reacció del poder espanyol mentre els partits parlamentaris que donen suport al Govern de la Generalitat encara no han concretat els passos a fer a nivell institucional. Avui, les places dels ajuntaments d’arreu del país s’han omplert de gent reclamant democràcia per a Catalunya, malgrat la decisió del Tribunal Constitucional prohibint tota mena d’actes relacionats amb la consulta. Si no hi ha resposta institucional hi haurà resposta social.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!