Pedro Sánchez es perfila com un supremacista espanyol, d’estil quixotesc castellà, mentre que Miquel Iceta és un català mesell, versió nostrada del tipus Sancho Panza. El primer és un producte més de l’escola del PSOE renovat que va configurar el lideratge de Felipe González durant la transició del franquisme a la monarquia constitucional. Igual que els seus predecessors o adoptarà mai una posició favorable al dret d’autodeterminació del poble català, sinó de clara hostilitat tancant files amb el PP.
Post Scriptum, 18 de juliol del 2014.
L’article de Joan B. Culla, “Procesos asimétricos“, publicat avui per El País, analitza encertadament els papers de Sánchez i Iceta.
Post Scriptum, 30 de setembre del 2016.
Pedro Sánchez ha demostrat coratge front a l’aparell socialista i plegarà si no guanya demà als sicaris de Felipe Gonzalez al si del comité federal del PSOE, cosa que no gosen ni poden fer els gregaris del PSC, del tipus Iceta. Que faran Jose Montilla o Meritxell Batet !! Si el PSOE es fon en l’estratègia del PP contra Catalunya, el PSC será definitivament un component més del front d’ordre pro-espanyol amb Ciudadanos i Podemos.
Post Scriptum, 29 d’octubre del 2016.
Miquel Iceta ha revalidat el seu lideratge al front del PSC, ha mantingut el no a la investidura de Mariano Rajoy i amb aqueix gest la supeditació del PSC al PSOE ja no serà absoluta, com fins ara, sinó que es reformularà el vincle: el PSC no intervindrà en els organs de direcció del PSOE i això farà improbable una victòria de Pedro Sánchez en un proper congrés.
El front PP-PSOE contra Catalunya es mantindrà intacte i tot i això el PSC, com abans ICV respecte IU, no serà capaç d’assumir el conflicte estructural entre l’ordre estatal establert i el poble català i no optarà mai per la independència. La seva estratègia anirà encaminada a consolidar un pacte “d’esquerres” contra-independentista amb el partit que surti del conglomerat Colau/Podemos..
Post Scriptum, 21 de maig del 2017.
La victòria contra pronòstic de Pedro Sánchez només té un efecte positiu des del punt de vista del conflicte entre l’ordre estatal espanyol i el poble català que es vol autodeterminar: no serà un xec en blanc a la reacció repressiva prevista pel govern de Mariano Rajoy com hauria estat en cas de victòria de Susana Díaz. El retornat secretari general del PSOE no s’avindrà tampoc al referèndum previst pel govern català, però la seva experiència en haver estat víctima de l’integrisme dels poders fàctics que el van foragitar del càrrec per facilitar la investidura del president del PP potser el farà reflexionar i obrir una tercera via a la política espanyola entre el neofranquisme i el tardocomunisme. DE retruc, Podemos pot ser el gran damnificat d’aqueix resultat. Pel que fa al PSC, res substancial canviarà en la seva política contra-independentista, potser millorarà posicions dins del bloc addicte a l’ordre establert en detriment dels Comuns.
Post Scriptum, 1 de juny del 2017.
Em vaig equivocar quan vaig escriure que Pedro Sánchez tot i estar en contra del referèndum nostrat no donaria un xec en blanc a l’estratègia repressiva del PP, tots els símptomes indiquen que l’ús de la força militar per estroncar el procés independentista català comptarà amb l’aval del PSOE. I la celebració d’unes eleccions autonòmiques trucades (sense partits independentistes) posteriors al cop d’estat contra Catalunya, també.
Post Scriptum, 2 de juny del 2018.
A partir d’avui Pedro Sánchez és president del govern espanyol i Miquel Iceta el seu gestor a Catalunya on el PSC ja no és el partit hegemònic com a l’època de José Montilla al capdavant del tripartit que governava la Generalitat i per tant no pot ésser el garant de l’ordre estatal d’antany.
El PSC ha estats actor fonamental de l’aplicació del 155 CE contra Catalunya i reponsable de la repressió que s’ha exercit i la que vindrà. El nou govern del PSOE aplicarà com ha fet sempre l’espoli econòmic i el centralisme polític sobre el nostre país, res de fonamental canviarà malgrat gestos sense contingut per atreure ERC i els Comuns al progressisme abstracte que comparteixen. La participació de destacats socialistes a SCC es mantindrà per recuperar vots de ciutadans en vistes a les eleccions municipals de l’any vinent i contra Junts per Catalunya intensificarà la campanya difamatòria acusant els seus dirigents Puigdemont i Torra de supremacistes.
Post Scriptum, 1 d’octubre del 2019.
Joan Minguet Batllori publica aqueix vespre a Vilaweb un retrat tant punyent com cert:“Miquel Iceta com a símptoma de la falsedat”.
Post Scriptum, 12 de novembre del 2019.
El pacte cuita i corrents entre PSOE i Podemos cerca el suport d’ERC a canvi que després de les properes eleccions al Parlament de Catalunya Esquerra governi amb els Comuns i el suport extern del PSC, aqueixa operació d’estat és allò que Vicent Partal explica avui a Vilaweb: “L’acord Sánchez-Iglesias és la darrera barrera defensiva d’Espanya”.
Post Scriptum, 26 de gener del 2021.
Illa i Iceta són servents de l’imperi espanyol, sense altra qualificació política, professional i intel·lectual que la de col·laboradors necessaris de la dominació estatal sobre el poble català. El PSC no és un partit catalanista no sobiranaista, com el defineix Joan Tardà, sinó el principal garant de l’ordre establert i aqueix paper serà el que exercirà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya cercant desplaçar l’independentisme del Govern de la Generalitat.
Post Scriptum, 11 de juliol del 2021.
Els elogis a Iceta provinents dels gregaris d’ERC responen a l’anhel de copiar el model del partit que ha imposat al PSC, sense fisures, ni debat, ni valors reals, només un instrument de dominació i mitjà per a la promoció personal. Que Iceta sigui un lector i un piulador compulsiu no significa que sigui un intel·lectual, de fet, no ha escrit cap assaig polític que mereixi els elogis que se li atribueixen. No passa de ser un servent de l’imperi espanyol coneixedor de les febleses dels catalans, prescindible quan el conflicte català ha estat desactivat, com assenyala Vicent Partal a l’editorial d’avui a Vilaweb: “Ara que Sánchez ja té el Liceu no li cal l’Iceta. A la Moncloa, ara mateix, Madrid és un problema molt més gros que no Catalunya. De fet, Madrid és el problema, l’únic, que fa perdre el son a un Pedro Sánchez que ja ens veu com una pantalla passada.”
Post Scriptum, 13 de juliol del 2021.
L’editorial d’ahir de Vicent Partal, a Vilaweb: “Els cinc factors que fan les coses molt difícils a Pedro Sánchez. Només vivim un “de moment”, que en realitat és més fràgil que no sembla, i molt més fràgil que no es pensa Sánchez,” assenyala els punts febles de l’efímer èxit dels qui –PSOE i ERC– creuen haver liquidat el procés independentista.
Post SCriptum, 14 de juliol del 2022.
Vicent Partal va concloure a l’editorial de Vilaweb del proppassat 19 de juny que “Després d’Andalusia, el PSOE és un cadàver polític: deixeu de perdre el temps amb ells”, però els nostrats socis subalterns (ERC, Compromís, PDECat, Junts, Comuns) són incapaços de bastir un projecte nacional autocentrat i restaran pels temps dels temps satèl·litzats al voltant del PSOE. El PP (amb Vox o sense) esdevindrà majoritari arreu del Regne d’Espanya llevat d’Euskadi/Navarra on els nacionalistes autòctons preservaran la seva hegemonia, però el fet diferencial arreu dels Països Catalans serà el PSOE qui el representarà, en clau identitària espanyola evidentment, per incompetència i manca de voluntat dels socis perifèrics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La disfressa com a política. La pell d’ovella més perfecta per al llop espanyol a Catalunya.