Després de vint-i-set dies d’operacions terrestres de les FDI a Gaza, el govern presidit per Benyamin Netanyhau ha replegat dels nuclis urbans l’exèrcit sense deixar de colpejar les organitzacions gihadistes que cerquen des d’Egipte una treva, sense contrapartides per part seva i sense interlocució posible per part d’Israel. És un moment adequat per fer balanç d’queixa primera etapa en la guerra més prolongada de les que han mantingut israelians i àrabs des de 1948.
En primer lloc, cal recordar que la conflagració actual ha estat llargament covada per Hamàs des que Israel es va retirar de Gaza unilateralment l’any 2005. Dos anys més tard, mitjançant un cop de mà, els islamistes s’emparen totalment del poder a la Franja desplaçant Fatah i començant a bastir amb l’ajut d’Iran i Hesbol·là una infraestructura militar subterrània per atacar l’estat hebreu des de diversos front alhora (pel sud, pel nord des del Líban i des de Cisjordània). Dissortadament pels palestins i els seus aliats, el segrest i assassinat de tres xiquets jueus (a càrrec d’una escamot que actuà a destemps) destarotà els plans previstos per un atac sorpresa la festivitat de l’any nou jueu (entre setembre i octubre). L’operació Marge Protector dóna la iniciativa a Israel en el terreny militar i en l’estratègia política.
Israel no vol reocupar Gaza, però està decidit a menar una estratègia unilateral en defensa de la seva seguretat nacional. L’ANP no és interlocutor vàlid, com s’ha demostrat a les darreres negociacions de pau fracassades fa pocs mesos arran de l’acord entre Fatah i Hamàs per bastir un govern -efímer- d’unitat nacional palestina. Així ho explica el general Israel Ziv en l’article “The unilateral route”, publicat a Yet News el proppassat 28 de juliol. Després de les reiterades treves parcials incomplertes per Hamàs, Israel no anirà a la capital egípcia per negociar unes reivindicacions impossibles d’acceptar que convertirien en victoriosos als gihadistes derrotats a l’actual fase del conflicte.
Hamàs a llençat més de tres mil míssils contra territori israelià sense causar un dany significatiu. N’ha perdut una quantitat similar arran dels atacs de l’exèrcit jueu, i només n’hi queden un terç, això és, un mes més de capacitat de foc. Ha vist destruïts bona part dels túnels d’atacs que preveia utilitzar per inflitar-se a Israel i tot conservant intacta la cúpula militar refugiada al subsòl dels hospitals de Gaza, la seva infraestructura operacional s’ha vist mermada substancialment després de gairebé un mes de combats.
La crida a Hesbol·là per obrir un nou front des del sud del Líban no ha estat atesa per precaució dels seus aliats xiïtes, iranians inclosos per molt que els seus portaveus oficiosos presentin l’ofensiva de Gaza com una resposta estratègica de l’eix comandat per Iran. El punt de vista de l’eix iranià-hesbul·là l’exposa la periodista Scarlett Haddad a l’Orient-Le Jour del proppassat 23 de juliol publicant l’article titulat “À Gaza, la réponse stratègique d’Iran aux maneuvres israeliennes”. Per altra banda, la crida a la tercera intifada a Cisjordània tampoc ha donat resultats en termes d’atacs terroristes contra objectius israelians, tot i que catorze manifestants palestins han perdut la vida en enfrontaments amb les forces de seguretat jueves.
Finalment, i no és poc significatiu, Israel ha comptat amb el suport d’Egipte, Jordània i Aràbia Saudí, que han contrarestat de sobres els esforços en suport d’Hamàs menats per Qatar i Turquia. L’únic front on els còmplices del gihadisme han sortit victoriosos ha estat en els mitjans de comunicació occidentals, arbitràriament decantats contra Israel i en la confluència entre neonazis, islamistes i anticapitalistes que s’ha donat a Europa, Catalunya inclosa, dissortadament.
Avui, s’ha acabat una fase d’aqueix conflicte però no pas la guerra multidimensional que enfronta Israel i els totalitarismes diversos que el volen liquidar com a estat i així culminar el genocidi que va començar el nazisme. Per Hamàs es tracta d’una guerra religiosa (la gihad) per tant sense acord de pau possible a llarg termini, només accepta treves puntuals per rearmar-se i tornar a la càrrega.
Post Scriptum, 5 d’agost del 2014.
L’analista Avi Issacharoff publica avui mateix a The Times of Israel aqueix balanç sobre l’operació Marge de Seguretat a Gaza titulat significativament, “Defaite pour Hamas, destruction pour Gaza“.
Post Scriptum, 7 d’agost del 2014.
Un altre periodista especialitzat en el conflicte àrab-israelià, David Horovitz, publica avui a The Times of Israel, la seva percepció sobre el moment actual sota el títol: “Israël a peut être gagné, le Hamas a certainement perdu”.
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2023.
Pendant des années, Netanyahu a soutenu le Hamas. Aujourd’hui, on en paie le prix. La politique du Premier ministre, consistant à traiter le groupe terroriste, au détriment d’Abbas et de la création d’un État palestinien, a causé des blessures incommensurables”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dues coses:
1. Hamas va guanyar unes eleccions a Gaza. Els seguidors del corrupte Arafat d’Al Fatah van voler fer un cop d’Estat, que va sortir guanyant a Cisjordània, però que a Gaza no va fruir.
2. Vist el cinisme criminal de Hamas, potser seria hora de buscar una altra estratègia per posar fi als atacs de Hamas. Ho dic perque les víctimes civils, siguin quines siguin, són víctimes innocents. I no és de rebut atacar una escola, un hospital o una mesquita amb tot de gent dins -a “gust” o per la força-, per moltes armes que hi haguin als seus soterranis. Sé que és difícil preparar un atac “selectiu” en uns llocs com aquells, però de segur que en podrien trobar una solució menys drastica -i criminal- al que està passant ara… Si més no, per acabar amb matançes de civils (que alguna gran responsaibilitat té Hamas) i amb la propaganda pro-Hamas dels mitjans de comunicació (i que, ara per ara, sembla alimentar-se d’arguments gratuïts per part de les Forçes de Defensa d’Israel).
Amb tot, crec que la major responsabilitat dels fets criminals que estàn passant a Gaza i a Israel son deguts a l’odi de Hamas vers Israel i els seus habitants.
Atentament