Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 de juliol de 2014
3 comentaris

Neonazis, islamistes i anticapitalistes contra Israel

Arran de l’operació Marge Protector menada per les Forces de Defensa d’Israel contra Hamàs per tal d’aturar els llançaments de míssils i coets des de Gaza sobre la població civil israeliana, arreu d’Europa s’han mobilitzat de forma conjunta neonazis, islamistes i anticapitalistes demostrant, un cop més, que tots els totalitarismes convergeixen en l’odi contra els jueus.

A Frankfurt (i a d’altres ciutats alemanyes), neonazis i islamistes van manifestar-se diumenge passat conjuntament davant la sinagoga local amb la còmplice passivitat de la policia.  A la mateixa hora milers de persones participaven a les marxes convocades arreu de França pel Nouveau Parti Anticapitaliste i associacions islàmiques essent especialment violenta la manifestació prohibida pel Govern a París que va acabar amb progrom contra els assistents a una sinagoga del carrer  Roquette. Manuel Valls ha reaccionat amb fermesa contra aqueix nou antisemitisme reafirmant la vigència dels valors republicans i no permetent que el conflicte àrab-israelià es traslladi a l’interior de la societat francesa.

Significativament ahir mateix els jueus assetjats pels manifestants pro-palestins van reaccionar a les consignes de “mort als jueus” i “Allah akbar” cantant la Marsellesa. Els fets d’aqueix cap de setmana són un pas més de l’escalada d’odi encetada ara ha fet dos anys pels assassinats comesos per Mohamed Merah, confirmant que  tal com ja va advertir fa temps Guy Millière “L’horreur antisémite est en marche en France“.

La incorporació dels moviments anticapitalistes europeus a la judeofòbia deriva de la influencia de Noam Chomsky i Stéphane Hessel, ambdós jueus renegats que arriben a afirmar que l’existència mateixa de l’Estat d’Israel és una amenaça per a la pau mundial, fent seves les crides a la seva destrucció que reiteradament escampen els dirigents d’Hisbul·là i Hamàs. En canvi, significativament, mai han tingut el coratge de mirar-se al mirall de la seva identitat originària i menys encara de visitar Israel. El seu autoodi com a fórmula d’escapament davant l’assetjament és una pràctica llargament provada al llarg de la historia, ( des dels conversos esdevinguts inquisidors del catolicisme als bolxevics antisionistes com el mateix Trotsky).

La mediocritat  (i la conseqüent esterilitat) del discurs anticapitalista de l’esquerra europea incapaç d’oferir cap alternativa viable i creïble a la crisi econòmica i política present fa que les abstraccions dogmàtiques pròpies dels totalitarismes europeus precedents i les incorporades de l’islamisme siguin assumides com a pròpies en un combat comú contra la democràcia liberal (capitalista, segons tots ells) de la qual els jueus en són el símbol demoníac per excel·lència.

El fet cert que els moviments neonazis siguin una força ascendent arreu d’Europa, des Ucraïna a França, passant per Grècia, no és obstacle per tal que a l’hora de blasmar a Israel apareguin espasmòdicament les referències a Hitler, al nazisme i al genocidi, però aplicades a l’estat que representa al poble que en fou víctima principal i en boca dels qui intent repetir-lo. El twitt “Hitler Was Right” han estat èxit a internet, alhora que tots els antisionistes comparaven a Netanyahu amb Hitler. Un exemple nostrat d’aqueixa barreja n’és el beneït Cesc Ballester, autoconsiderat militant de l’esquerra independentista, que demana càmeres gas pels jueus tal com ha denunciat Catalunya a Israel portant el seu cas a la fiscalia. La incitació a l’odi contra els jueus és una pràctica creixent a Catalunya, només cal veure  com “TV3 justifica el terrorisme contra Israel”, tot llegint l’apunt publicat per Hasbara-ts !! el proppassat 16 de juliol.

Dissortadament, l’amalgama entre els tres moviments totalitaris emergents a Europa també es dóna al nostre país i les manifestacions del gener del 2009 en contra d’Israel i els “catasionistes” seran una broma comparat amb que està per venir. L’apunt que allavòrens vaig escriure, “Catalunya, poble desorientat“, em sembla més vigent que mai.

Post Scriptum, 31 de juliol del 2014.

Enllaço l’article del filòsof valencià Gabriel Albiac (Utiel, 1950) publicat el proppassat 28 d’aqueix mateix mes a l’ABC de Madrid titulat “No es Gaza, es Europa“, ja que reflecteix encertadament el fenomen autodestructiu que està experimentat Europa.

Post Scriptum, 13 d’abril del 2015.

Reprodueixo l’article de Vicenç Villatoro sobre la detenció la setmana passada d’un escamot gihadista integrat per musulmans, conversos i un neonazi, aparegut al diari Ara avui mateix titulat;’És significativa la col·laboració entre jihadistes i neonazis’,

Sembla que preparaven junts un atemptat, o més d’un, contra objectius jueus a Catalunya. És significatiu perquè figurava que la nova extrema dreta europea es vertebra al voltant de la islamofòbia. Doncs els neonazis d’aquí prefereixen els seus clàssics i poden col·laborar amb el jihadisme islamista en accions antisemites. Pesa més l’antisemitisme que la islamofòbia. Significatiu perquè, en un país com el nostre, de molt escassa presència jueva, l’antisemitisme és, a més d’un odi tòpic i paranoic als jueus, una forma de refús als valors de la modernitat occidental: la democràcia, la llibertat, la diversitat. Significatiu perquè, en termes europeus, el jihadisme és un moviment d’extrema dreta. Té exactament totes les característiques, a Europa, dels totalitarismes d’extrema dreta. I el jihadisme del qual estem parlant a Catalunya és un fenomen absolutament europeu. Res d’un moviment d’emancipació dels pobres: un moviment reaccionari contra la modernitat, en nom del govern de la religió sobre tots els aspectes de la vida col·lectiva. Jihadistes i neonazis són amics perquè s’assemblen: moviments totalitaris contra la llibertat. Però també perquè tenen un mateix enemic. Nosaltres. Tots nosaltres.”

Post Scriptum, 18 de febrer del 2018.

El ressorgiment dels nacionalismes ètnics centre-europeus (Aústria, Hongria) i eslaus (Polònia, Bulgària, Ucraïna), sovint rehabilitant els respectius moviments anticomunistes que van col·laborar amb els nazis i en el genocidi dels jueus europeus és frapant perquè xoca amb la política oficial d’aproximació a Israel de molts d’aqueixos estats. En canvi, els estats euro-occidentals proscriuen els moviments neonazis, però toleren l’antisionisme d’esquerres (desconegut a l’est europeu), quan ambdós són de caràcter antijueu i qüestionen frontalment la pervivència dels valors fundacionals d’una Unió Europea en crisi d’identitat i de projecte.

Post Scriptum, 20 de març del 2019.

L’informatiu israelià MEMRI que fa el seguiment de l’actualitat mediàtica als estats àrabs de l’entorn publica avui imatges de la visita d’una delegació de partits neofeixistes europeus agrupats a la denominada Aliança per la Pau i la Llibertat a Beirut per donar suport a Hisbol·là en la seva lluita contra Israel.

Post Scriptum, 21 de juliol del 2022.

ERC, CUP, PSC i Comuns s’han efegit a l’antisionisme transversal amb una resolució infame del Parlament de Catalunya: “Catalunya, incapaç d’independitzar-se, menysprea Israel per defensar-se.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!