Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

11 de juliol de 2014
4 comentaris

El marge protector d’Israel

Avui fa quatre dies que s’ha iniciat l’operació militar de les Forces de Defensa d’Israel anomenada “Marge protector” destinada a acabar amb el llançament de míssils des de Gaza (territori que Israel va lliurar unilateralment a l’ANP al 2005) sobre la població civil israeliana. Aqueixa serà una operació de llarg abast que cal analitzar tenint en compte els esdeveniments en curs al Pròxim Orient.

 

D’entrada és evident que la represa de les hostilitats ha estat provocada sobretot per la Gihad Islàmica finançada i armada per Iran, que d’aqueixa manera relliga Hamàs a l’eix que integren -sota el lideratge iranià- Hisbul·là, el règim sirià i el que resta dempeus de l’iraquià. La periodista libanesa Scarlett Haddad ho analitza així avui des del digital L’Orient-Le Jour amb un article titulat, “La partie régionale est loin d’être terminée“.

L’estratègia USA de promoure un govern d’unitat entre Fatah i Hamàs ha saltat pels aires poques setmanes després d’haver-se signat l’acord interpalestí i, tal com va preveure el periodista àrab-israelià Khaled Abu Toameh, va ser el preludi d’un nou cicle de violència, que cerca implicar a Israel en el conflicte multidimensional a tot el Pròxim Orient, per mirar si així algun dels actors té l’oportunitat de destruir l’estat hebreu.

Israel ha mirat d’evitar veure’s implicat en la pugna per l’hegemonia del món islàmic entre els blocs liderats per Iran i Aràbia Sardí, però finalment s’ha vist obligat a autodefensar-se dels atacs des de Gaza, però pot obrir-se un segon front des del Líban si Hisbul·là rep l’ordre de fer-ho per part de Teheran.

L’actitud d’Egipte és clau: des del cop d’estat d’ara fa un any que va enderrocar el règim totalitari que els Germans Musulmans estaven en curs d’implantar, el govern actual està enfrontat als grups gihadistes que operen des del Sinaí donant suport a Hamàs. Aqueix matí mateix l’exèrcit egipci ha destruït un pas soterrani de míssils en direcció a Gaza i manté tancada la frontera amb l’enclau palestí. Tot fa preveure que Egipte no permetrà que la guerra dels gihadisme contra Israel es dirigeixi des del subsòl del seu territori.

Lluny de l’escenari del conflicte, (de moment no està prevista cap flotilla de la “llibertat” en direcció a Gaza, ja que Turquia l’ha deixat de finançar per tal de restablir relacions amb Israel), els solidaris nostrats amb la causa palestina tornen a la càrrega després de contemplar indiferents com gairebé dos milers de refugiats d’aqueixa nacionalitat morien a la guerra de Síria.

Ahir mateix, l’esquerra antisionista (CUP, ERC i ICV) barrejava els casos del Kurdistan (obviant que Israel és un aliat clau dels kurds), el Sàhara Occidental i Palestina per tal d’atacar Israel amb la pretensió que el Govern de la Generalitat tallés els incipients vincles estratègics amb un país pròsper i democràtic com Israel.

Malgrat que l’ambaixador de l’ANP a Madrid es va manifestar contra la independència de Catalunya i a favor de la unitat d’Espanya al Parlament de Catalunya els partits antisionistes esmentats defensen l’autodeterminació de Palestina per davant de la causa nacional de Catalunya.

Aqueixa inversió perversa de la pròpia realitat és la marca identificativa de les actituds totalitàries i és la mateixa que hom pot apreciar també en els casos de Can Vies o els assetjadors del Parlament de Catalunya, quan els mateixos partits s’han posicionat en contra de les institucions democràtiques -municipals i nacionals- i a favor dels qui volen destruir la seva legitimitat. Significativament, també són els mateixos partits que estan en contra que l’Estat català tingui exèrcit propi els que tanquen els ulls davant els gihadistes que ataquen Israel i que aparenten ignorar el perill que algun dia potser aqueixos grups faran el mateix contra Catalunya.

La divisòria entre els antisionistes nostrats i els catalans amics d’Israel no solament es projecta sobre aqueix conflicte al nostre Llevant sinó que és la línia que separa el totalitarisme de la llibertat.  Quan els defensors de la idea antisionista han de recórrer a la manipulació per sostenir la seva versió de la realitat és que han caigut en la impostura que caracteritza tots els totalitarismes que convergeixen en l’odi a Israel. Per mostra aqueix twitt d’un tal Cesc Ballester, estudiant de la Universitat d’Alacant adreçat a l’ACAI: “Gas, pagareu amb molt de gas, com en el 45 !”. Aqueix ignorant que té a Israel per un estat racista, desconeix que els  pacients de Gaza són tractats als hospitals israelians malgrat els atacs d’Hamàs.

Post Scriptum, 14 de juliol del 2014.

L’article d’Amos Yadlin, analista de l’Institute for National Security Studies de la Universitat de Tel Aviv, titulat “12 points about operation Protective Edge“, publicat a The Times of Israel el proppassat divendres 11, dóna una perspectiva completa de totes les dimensions del conflicte en curs. Al mateix dia, per la seva part el general libanès a la reserva Élias Hanna declarava a L’Orient Le Jour:“La mort des trois israéliens pourrait avoir été planifiée et pourrait signifier une nouvelle aliance avec l’Iran”.

Certament, Hamàs ha desplegat en aqueixa primera setmana de guerra una notable capacitat de combat llençant més d’un miler de míssils sobre territori israelià, però no ha aconseguit causar cap baixa entre la població que -tot i la situació anguniosa creada per les alarmes constants- aguanta amb la moral alta la situació.

El govern de Netanyahu dirigeix amb encert la crisi demorant l’entrada de l’exèrcit de terra a Gaza, imprescindible per veritablement liquidar la capacitat ofensiva dels gihadistes abans d’arribar a cap mena de treva, tal com informa avui aqueix article de The Times of Israel. Aqueixa guerra no pot acabar com els anteriors esclats de violència del 2009 i 2012 amb un resultat equívoc que permeti els islamistes rearmar-se i tornar a la càrrega. No hi ha cap possibilitat d’acord de pau amb l’ANP sense derrotar a Hamàs i que Gaza deixi de ser un territori sense cap estat que se’n faci responsable controlat per una organització gihadista.

Post Scriptum, 15 de juliol del 2014.

Israel ha acceptat la proposta egípcia d’alto-el-foc, Hamàs encara no ho ha fet, de moment i ha continuat atacant mentre Netanyahu manté el compromís unilateralment d’aturar els combats cercant demostrar, un cop més, davant la comunitat internacional qui és qui no vol la pau. Cal recordar que el govern israelià ja va donar un ultimàtum de quaranta-vuit hores a Hamàs abans d’engegar l’operació Marge Protector. La contenció israeliana vol aïllar Hamàs i restar-li suports.

Així les coses, la versió que Hamàs surt vencedora d’aqueixa crisi emulant el discurs d’Hisbul·là després de la darrera guerra del Líban al 2006 ja l’ha posada en circulació la periodista libanesa que expressa els punts de vista d’aqueixa organització gihadista Scarlett Haddad, “Quand le Hezbollah fait école…”.

Post Scriptum, 16 de juliol del 2014.

Després del refús d’Hamàs a la treva proposada per Egipte les hostilitats han guanyat intensitat sense arribar al punt de l’operació terrestre israeliana. De moment, les FDI estan desgastant les infraestructures gihadistes des de l’aire estimant que l’arsenal balístic de les forces palestines s’ha reduït a la meitat. Resten, doncs, cinc mil míssils i vint mil milicians al subsòl de Gaza. Les opcions militars d’Israel són analitzades per Mitch Ginsburg, al The Times of Israel, en aqueix aricle d’avui: “Five notes on tunnels, re-occupation et other aspects of the Hamas war”.

Del costat palestí, una novetat significativa és que el Califat Islàmic (antic ISIL) ha fet públic que participa activament als combats de Gaza estant. Des del Líban, la posició aparentment passiva d’Hisbul·là és analitzada per Issa Goraieb, “Le rébus de Gaza” a L’Orient-Le Jour.

Post Scriptum, 17 de juliol del 2014.

L’analista Lazar Berman publica avui al The Times of Israel aqueix article “Qui a peur d’une incursion terrestre à Gaza ?” on exposa que les cauteles de l’exèrcit israelià pel que fa a l’eventual resistència de les milícies gihadistes no tenen fonamentació en els conflictes precedents on sempre les FDI han demostrat un gran superioritat.

Per la seva part, Pedro Gómez-Valadés, president de l’AGAI, ha traduït al castellà aqueix article del digital especialitzat en matèria de seguretat www.debka.com sobre “Las agencias ocultas de inteligencia de Hamas y del aluvión de 1.000 cohetes y los 1.500 ataques aereos de Israel” que reprodueixo a continuació:

“La especulación ha sido abundante sobre las motivaciones detrás del aluvión de más de 100 cohetes diarios de parte de Hamas y de los otros grupos palestinos contra la población israelí, semana tras semana. La teoría más popular es que los islamistas palestinos están buscando una espectacular victoria sobre Israel al golpear a un objetivo estratégico importante y/o un elevado número de víctimas mortales israelíes. Hasta que uno o ambos de estos objetivos se logren, los islamistas palestinos no dejarán de disparar.

Pero, tal como la operación israelí Margen Protector finalizó su primera semana el 14 de julio, otra explicación ha encontrado aceptación entre los observadores militares y de inteligencia con conocimiento de causa: ellos no creen que los estrategas de Hamas hayan despilfarrado 1.000 cohetes hasta ahora por capricho o al azar. Están muy probablemente motivados por tres objetivos, que también son importantes para los planes de futuro de Hamas, y no sólo de Hamas:

1.- ¿Por qué Hamas sigue disparando cuando tantos de sus cohetes no alcanzan sus objetivos o están destinados a ser derribados por las baterías de intercepción de la Cúpula de Hierro de Israel? La respuesta es que sus estrategas tienen una agenda oculta. Las cuadrillas de cohetes y sus amos están poniendo a prueba las fortalezas y debilidades del arma estrella de Israel para futuros ataques.

Hamas sabía de antemano que los bombardeos masivos de cohetes que lanzó contra Israel en la última semana de junio se volverían si no impermeables para el escudo defensivo de la Cúpula de Hierro, sí se convertirían en un gran impedimento.

Al mismo tiempo, golpeando las mismas áreas donde está desplegado ese escudo, los planificadores de Hamas tratan de exponer sus puntos débiles y proporcionar a los terroristas palestinos y a sus aliados, Irán y Hezbollah, datos valiosos sobre el eje de las defensas de Israel.

Esta explicación podría explicar el cambio de enfoque de las andanadas de cohetes: después de tres días de fuego concentrado contra las tres principales ciudades de Israel, la conurbación de Tel Aviv, Jerusalén y Haifa, Hamas volvió el lunes 14 de julio a sus víctimas preferidas alrededor de las fronteras de la Franja de Gaza. En esos tres días habían recopilado datos sobre el desempeño de la Cúpula de Hierro y se los habían entregado a los analistas.

2.- Cuando se examina la distribución de objetivos de Hamas, un programa premeditado se vuelve visible: no se orientaron al azar hacia Dimona, Tel Aviv, Modiin y Hadera, sino que buscaron al reactor nuclear (Dimona), al corazón nacional y de negocios de Israel (Tel Aviv), a las instalaciones del centro nacional de energía (Hadera), al aeropuerto Ben Gurion (Modiin), a las bases aéreas israelíes cercanas a las ciudades del Neguev, y a los puestos militares y portuarios en Haifa, Ashkelon y Ashdod.

Los estrategas de Hamas comprobaron que cuando el fuego de cohetes se intensificó, lo mismo ocurrió con las intercepciones de la Cúpula de Hierro.

Si bien no son reacios a golpear directamente los principales sitios estratégicos de Israel, los palestinos también trataron de obtener en sus lanzamientos perdidos datos sobre los sistemas de orientación que harían a sus cohetes y morteros más precisos para futuros conflictos.

El primer dron (avión no tripulado) de Hamas lanzado desde Gaza sobre la costa de Ashdod fue derribado por un misil Patriot durante la madrugada del lunes, también servía a esa estrategia. El dron parece haber pasado algún tiempo sobre el Mediterráneo, sin acercarse a la costa de Israel antes de ser detectado y derribado. Puede que haya sido una misión de recopilación de información de la costa de Israel y de las instalaciones estratégicas ubicadas allí.

Hamas posteriormente se jactó de que había lanzado no uno, sino seis drones, cuyo rango era de 60 kilómetros y que alegaban eran capaces tanto de vigilar como de atacar [N.P.: las imágenes distribuidas de esos “drones” recogían imágenes cuasi inmóviles de kibbutz situados cerca de la frontera de Gaza, cuya barrera de seguridad se veía claramente].. El ejército israelí respondió rápidamente al declarar la zona costera del sur zona militar cerrada.

3.- Las fuerzas armadas de Israel han participado en el combate contra los cohetes durante siete días, realizando un total de 1.470 ataques aéreos, en comparación con los más de 1.000 cohetes disparados por Hamas y su socio la Yihad Islámica.

Hamas aún conserva la mayor parte de su arsenal de cohetes. Algunos observadores sugieren que la Fuerza Aérea de Israel pronto se quedará sin objetivos que valgan la pena. La base de datos de objetivos de la Fuerza Aérea se renueva casi cada hora con los datos entrantes. Para incrementar los objetivos, el ejército tendría que ampliar sus recursos de inteligencia y de otro tipo, incluida la vigilancia y otros medios de seguimiento de los sitios utilizados por el enemigo para el control y mando, y para ello necesitará informantes.

La inserción de una variedad de sensibles recursos de inteligencia en los puntos clave en la Franja de Gaza es un requisito esencial, no sólo para el actual conflicto, sino a largo plazo. Estarían allí para tener una inteligencia de calidad y estar disponibles en tiempo real, proporcionando un factor clave para inclinar la balanza en las rondas actuales y futuras de violencia.

Las fuerzas especiales que trabajan de manera secreta para “etiquetar” los objetivos proporcionarían esa inteligencia a la fuerza aérea o a la “artillería inteligente”, al igual que Hamas utiliza los ataques con cohetes y aviones no tripulados para conocer los secretos de las defensas avanzadas de Israel.

Por encima de todo, la inserción clandestina de las fuerzas especiales en la Franja de Gaza podría romper el punto muerto entre Israel y Hamas al poder descifrar el sistema de comunicaciones que unen a los comandantes en el suelo con los principales rangos militares y políticos que dictan las ordenes desde zonas subterráneas  de control y vigilancia.

Irónicamente, la naturaleza primitiva de esas señales de comunicaciones las vuelven invulnerables para los sofisticados métodos de inteligencia de señales del IDF.”

Post Scriptum, 21 de juliol del 2014.

En cap del govern israelià Benyamin Netanyahu ha fet avui aqueixa declaració sobre l’operació Marge Protector en curs a Gaza.

  1. Sí, d’acord, però quan farà Israel alguna cosa per la pau? Quan acabarà amb una injustícia tan terrible com és la colonització de Cisjordània? Que no ho facin demostra que no volen realment la pau…
  2. Tinc entés que els atacs no son fets amb missils sino amb coets. La diferencia rau en que els missils son teledirigits i els coets (rockets) llançats direccionalment, raó per la qual no tenen prou precisió per provocar
    majors danys.
    El problema per Israel es la probable existencia de un fort arsenal de aquests coets, que llençats massivament podrien produir moltes baixes civils i que localizarlos per els serveis d´intel.lingentcia es molt dificil per estar molt
    repartit pel territori i a més a més en bases soterrades. Font de STRATFOR.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!