Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 de setembre de 2012
0 comentaris

Cop d’estat contra Catalunya

Una de les possibles mesures anunciades avui per La Razón i la portant-veu del PP a Catalunya és la suspensió de les properes eleccions al Parlament de Catalunya si es convoquen en clau de plebiscit per la independència.

 

Això equival a condicionar el contingut dels programes electorals dels partits que hi concorren, amenaçant de suspendre els comicis si el resultat que es preveu no convé a l’ordre establert. Aqueixa actitud implica legalitzar el cop d’estat emparant-se en la mateixa Constitució espanyola que si bé conté alguns articles que hi poden donar peu no es poden aplicar preventivament ni interpretar expansivament.

Fins i tot l’article 8 que encomana a l’exèrcit la tasca de la defensa de la integritat territorial de l’Estat no es pot contraposar a la proclamació d’un estat català si és el resultat d’un procés democràtic. Solament seria legítim invocar-lo en casos de revoltes armades o atacs militars exteriors, dissortadament no hi ha jurisprudència del Tribunal Constitucional al respecte. Sigui com sigui, la resposta del govern espanyol és liquidar allò que resta de l’autonomia catalana: la fixació estatal dels continguts educatius aprovada avui n’és una mostra.

 

Post Scriptum, 24 de setembre del 2012.

Una associació de militars espanyols ha emès un comunicat interpretant al seu aire l’article 8 de la Constitució espanyola, avançant-se a allò que havien insinuat els mitjans addictes a “la brunete mediàtica”. Desconec la representativitat d’aqueixa associació però el seu posicionament evidencia les escletxes entre els partidaris de la unitat de l’Estat: el PSOE -almenys Rubalcaba sembla obrir-se a negociar una solució federal, el PP abandera l’integrisme i l’AME s’apunta a la intervenció militar.

Post Scriptum, 2 de febrer del 2017.

El govern espanyol va deixar fer la consulta del 9-N i les eleccions “plebiscitàries” del 27 malgrat que havia amenaçat d’impedir-ho, per la força si cal, ara va debò en vistes a la decidida voluntat del President Puigdemont i el seu govern de convocar un referèndum d’independència de manera immediata. Catalunya entrarà en una fase d’estat d’excepció, que pot durar anys, similar al bienni 1934-1936 amb la suspensió de l’autonomia, tal com ja ha avisat avui el ministre de Justícia. El poder estatal colpejarà tan fort com podrà atenent al grau de resistència del poble català i el context internacional amb el propòsit de retornar Catalunya a la situació d’ocupació del 1939.

Post Scriptum, 28 de febrer del 2017.

L’apel·lació al cop d’estat és una qüestió obsessiva dels hereus dels catalans franquistes que forma part del seu imaginari invertit: n’acusen de preparar-lo a les institucions catalanes quan són ells els qui frisen perquè hi sigui per part del poder espanyol per tal de restablir les condicions de dominació de les quals han gaudit, realment o simbòlicament, durant la seva vida. El fet que hagi fracassat la manifestació convocada a Barcelona aqueix cap de setmana proppassat per Societat Civil Catalana no significa que la principal idea-força de l’espanyolisme no tingui molts seguidors silents a casa nostra que esperen arribi el moment, com es va percebre el 23-F del 1981 i torno a flairar ara en les actituds i les paraules dels contra-independentistes.

Post Scriptum, 30 de juliol del 2017.

L’article d’avui de Ramón Cotarelo “Camino del estado de excepción en Cataluña” descriu encertadament la reacció del poder espanyol per aturar l’independentisme català: foragitar com sigui l’actual Govern de la Generalitat i instaurar-ne un altre que apliqui un programa d’extermini de la catalanitat eradicant l’ensenyament de la llengua i castellanitzant a la força la societat per tal de fer irreversible la dominació política i l’espoliació econòmica del nostre país.

El cop d’estat contra Catalunya només el podria aturar un front democràtic cívic i polític, però el PSOE i Podemos fan costat als neofranquistes del PP i Ciudadanos. De Catalunya estant només podem resistir l’escomesa repressiva fent costat a les autoritats catalanes i als valors democràtics que representen, perseverant en l’estratègia independentista i cercant ajuts en l’àmbit internacional.

Post Scriptum, 22 d’octubre del 2017.

El cop d’estat del poder espanyol contra Catalunya, llargament anhelat pels hereus del franquisme que volen retornar a l’Espanya dels “25 años de paz” en la van créixer feliços, finalment s’anunciat ahir sota l’aplicació del 155 CE a partir del divendres vinent quan sigui aprovat pel Senat. Com en tots els totalitarismes la inversió dels papers d’agressor i agredit aar també els dóna: la propaganda unànime dels mitjans addictes al règim monàrquic acusa al Govern de la Generalitat de colpista quan realment qui l’executa és el govern espanyol.

La notícia no per esperada no ha deixat de causar un impacte anímic entre la militància independentista que es veu abocada a un període de repressió i resistència per defensar les institucions catalanes, la nostra forma de vida i la llibertat. Les generacions actuals, però, hem de tenir present que a diferència del 1936 quan el franquisme va tenir per aliats Hitler i Mussolini els catalans ho vam tenir pitjor, ara estem nosaltres sols defensant la nostra supervivència com a poble però tot i que haurem de suportar “sang, suor i llàgrimes“, com recorda avui a Vilaweb Andreu Barnils, tenim moltes possibilitats de reeixir a mig termini als embats de l’integrisme eixorc de l’espanyolisme si lluitem amb patriotisme, intel·ligència i coratge.

Post Scriptum, 21 de setembre del 2018.

Precisament ahir l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb es titulava “Un cop d’estat, cada dia més evident” plenament coincident amb el contingut d’aqueix apunt.

Post Scriptum, 18 de maig del 2020.

Aqueixos dies que es fa més patent l’actitud colpista del nacionalisme espanyol, com ahir explicava brillantment Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb, he recuperat un assaig sobre aqueix tema des del punt de vista independentista: Jordi Martell (pseudònim), “El colpisme espanyol i Catalunya”, El Llamp, 1988.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!