9:00h Despertar-se; no massa tard, no fós cas. Fer la mandra, però amb la cosnciència ja poc traquila: posa't d'empeus i a buscar feina!! Esmorzar amb el canal 33: un paio es dedica a construir símbols "land art" en llocs insòlits. Sempre hi ha cafè fet, gentilesa del Ricard, el meu company de pis matiner (i amb feina ). Revisar el correu electrònic:
Benvolgut/benvolguda,Lamentem
comunicar-vos que l'oferta XXXXX en la qual participàveu s'ha
tancat i es deixarà de gestionar.Us animem a seguir
utilitzant el portal on podreu trobar ofertes que encaixin amb el vostre
perfil. Feina activa.
Entrar al portal Feinaactiva. Comprovar (un cop més) que a la categoria "Inmobiliari i construcció" no hi ha demanda d'arquitectes. Apuntar-se a un parell d'ofertes d'auxiliar administratiu (sabent que tard o d'hora lamentaran comunicar-me que l'oferta s'ha tancat). Accedir a infojobs: segueixen buscant topògrafs per a Argèlia.
ja fa més d'un any que vaig tornar de bèlgica, i encara més de l'últim post que vaig escriure al blog "llocs, Gent". en tot aquest temps han passat deun'hido de coses; entre d'altres, deixar d'escriure al blog. a banda d'això, finalment i després de bastants anys he acabat la carrera convertint-me en un "jove arquitecte" o el que vindria a ser el mateix, en un jove no tant jove amb poca feina.
i per si no fos poc, se m'ha espatllat la impressora.
Avui fa tot just una setmana que estava prenent xocolata desfeta abans d'anar cap al Dramaten, el teatre on estava apunt de començar l'actuació del Rufus Wainwright. L'Albert, la Hilda i jo teníem entrades. Cap dels tres l'havia vist mai encara en directe. El concert a Barcelona havia sigut la nit abans que la Hilda entregués el seu projecte final. Era la única "excusa" que li podia permetre no ser-hi aquella nit. Quan va veure que tocava a Estocolm, la ciutat on havia estat d'erasmus (i a la qual encara no havia tornat) no va dubtar a proposar de, perquè no, retrobar-nos allí. I és que a vegades, per fer realitat un desig només cal despenjar un telèfon.
Per als clàssics com jo, trobar alguna cosa a la bústia de casa (si no és publicitat) sempre fa il·lusió.
Si a més de ser un clàssic, fa poc que vius a l'estranger, encara en fa més.
I si a sobre de ser un clàssic que viu a l'estranger el que reps é la revista musical que llegeixes cada mes, no pots fer altra cosa que despenjar el telèfon (abans d'obrir el sobre) i trucar al teu germà per donar-li les gràcies.
Com tothom sap, si fa no fa d'aquí un mes s'esdevindran les eleccions generals espanyoles. Aquest dissabte finalitza el termini per realitzar els tràmits per poder disfrutar del dret a sufragi des de l'exili. Ahir dimecres vam fer cap a ciutat, i si tot va bé d'aquí poc rebrem la documentació corresponent per fer efectiu el vot per correu certificat. Perquè el vot, vulguis que no, és més o menys secret. El consulat espanyol a Brusel·les es troba molt aprop de l'estació
central, i això és sinònim de territori conegut. Cal dir que va ser una
mica estrany ser a Brusel·les i que no fos dijous, el meu dia de
classe. Tot i així, el cel era tant o més gris que de costum. Gris
d'aquell que se'n diu cendra.
Sembla que la única manera que tinc d'actualitzar el bloc és que vingui gent de visita. I no és que hi hagi més motius per fer-ho... Però que et vinguin a veure n'és un d'inexcusable. I més quan és la primera visita del 2008!!! Així que perquè no sigui dit, de casa ens tragueren, i ja van tres...
Quan vaig tornar a Barcelona encara era desembre de 2007. Sense gairebé adonarme'n, ja som al 2008 i queda una setmana perquè torni a marxar cap a Bèlgica. Un dels molts propòsits per a aquest any que tot just encetem serà sens dubte complir la promesa d'actualitzar el bloc amb una mica més de continuïtat, perquè últimament no he dedicat massa temps a escriure-hi. Per no escriure, no tinc feta ni la carta als reis!!!
Amb les maletes a mig fer (i el pensament en terra de ningú) tanco la persiana d'aquests últims gairebé quatre mesos, mentre a fora comença a fosquejar i el termòmetre es capbussa en números vermells. Però darrera la persiana, deixo una finestra oberta per quan torni.
[...] content, enfilo les escales de tren; és hora de tornar a casa [...]
Fa una setmana em trobava dins d'un autocar intentant entrar a París. I dic intentant perquè l'autocar es movia a molts pocs metres per segons, i això quan aconseguia moure's. En plena jornada de vaga, els accessos a la ciutat estaven col·lapsats, i més en hora punta. Els pitjor dia per anar a París? Potser si, però per dolent que sigui un dia mai ho és prou per no tornar-hi... I més si gairebé fa 10 anys que la vas trepitjar per primer cop. El motiu del viatge era la inauguració d'una exposició comissionada per en Jean Didier Bergilez, un dels meus professors a La Cambre. La universitat va posar a la nostra disposició un autocar, així doncs que encara hi havia menys excuses per no anar-hi. Encara que fos poc temps.
La visita de l'Albert estava prevista pel cap de setmana del 16 de novembre. Però finalment no va venir sol. La Hilda, encara "semiafectada" per la síndrome post-pfc, es va animar a pujar. I de nou, com quan van venir el meu germà i l'Armelle, ens va fer un temps genial. I això, a Bèlgica, és sinònim de sol a pesar de les baixes temperatures. Em sembla que mai havia vist Sint-Pieterstation amb tantes ombres a l'andana!!! Sens dubte, no quan agafo el tren els dijous al dematí per anar a Brusel·les....
Doncs sí, sóc estudiant erasmus d'arquitectura. Em sembla que no havia parlat mai de la meva universitat d'acollida en aquest bloc, i potser ja va sent hora que ho faci. La Cambre és una universitat francòfona situada a la Place Flagey de Brusel·les. Una hora i deu minuts és el temps que separa la porta de casa meva de la porta de la universitat. Un temps més que acceptable tenint en compte que el dijous és el meu únic dia de classe. Curiosament, l'estona més pesada del trajecte és la que comprén el desplaçament entre l'estació de tren Brussel Central i la universitat. Perquè perdó gairebé el mateix temps en bus fins a la uni que en tren des de Gant a Brusel·les?
El principal motiu del primer "petit retorn" (a part d'omplir la maleta de pernil, fuet i derivats) era la boda de la Mila i el Jesús. Amb la Mila ens coneixem gairebé des del primer curs a la universitat, i això vol dir una bona pila d'anys. Quan a mitjans d'estiu em van dir si volia anar al seu casament, no m'ho vaig pensar ni un moment. Encara no havia marxat a Bèlgica que ja tenia bitllets per tornar i una cita ineludible: 27 d'octubre, 18h. Y que se beseeeeen!!!!
Assentat en una cadira d’aeroport, porta d’embarcament A61, destinació El Prat, 31% de bateria al portàtil. Condicions més que suficients per escriure un esbòs de post pel bloc. Tot just seran quatre dies a Barcelona, res més que un petit retorn. En aquests dos mesos a Gent he viscut altres tipus de “petit retorn”, moments d’aquells en que sembla que no hagis marxat. Com la majoria d’aeroports, també els cinemes d’arreu del món tenen coses en comú entre ells. L’olor de crispetes, el grinyolar de les butaques, el preu més que excessiu... La setmana passada finalment vaig tornar a anar al cinema: Studioskoop, divendres 22:30h. Fiction (Ficció)
Un parell de dies abans de marxar de Barcelona, tot sopant, vam enganxar un reportatge al canal 33. El reportatge parlava del procès de grabació d'Immigrasons, un projecte resultat del treball de Raul Fernández (Élena, Refree...) juntament amb músics argentins d'una i altra banda de l'atlàntic. El reportatge, a part de la vessant estrictament musical, també parlava del fet de l'emigració en si, de com adaptar-se a un nou país, del que trobes a faltar quan ets lluny del teu entorn habitual. Potser fins aquell moment no me n'havia adonat de que estava a punt de marxar.
Per fer temps el dijous que arribaven el Roger i l'Armelle, vaig tenir la ocasió d'assistir a un concert molt especial: durant tots els anys que porto escoltant-la mai ha inclòs Barcelona en les seves gires. Tampoc en l'actual gira europea. El dia que vaig anar a l'fnac per comprar l'entrada per la Joan vaig descobrir que tocava a Brusel·les!!! A la pantalla de pròxims concerts -aquí no hi ha les pissarretes de Barcelona- una data, un lloc, i un nom: 11 d'octubre, Ancienne Belgique, Ani Difranco.
...que de casa ens tragueren!!! Dijous passat van arribar el meu germà Roger i la seva xicota, l'Armelle, la primera visita sense comptar l'estada dels pares al llarg de la primera setmana, com ja sabeu vam pujar en cotxe fins a Bèlgica. Les ganes de visitar coses i un clima més que agradable és el que van treure els hostes i a mi mateix de l'studio12. I això que comença a estar-s'hi d'allò més bé!!!
El cap de setmana del 22 i 23 de setembre es va celebrar el 25è aniversari de la restauració del Vooruit. L'emblemàtic edifici va ser construït entre 1911 i 1914 convertint-se en seu d'una cooperativa socialista. Des de l'any 1982 l'edifici s'ha convertit en un important focus d'activitat a la ciutat; música, teatre, dansa i les més diverses activitats culturals tenen un punt de trobada a cavall entre Sint-Pietersnieuwstraat i el canal Muinkschelde. Gent's burning.
Després de gairebé una setmana i mitja, torno a tenir internet. Aquest és el temps que ha passat desde que vaig deixar el pis pont en el qual vaig instal·larme durant les tres primeres setmanes a Gent, per tant això vol dir que ja fa més d'un mes que hi vaig arribar... Problemes amb els passwords i el reconeixement del portàtil per part de la xarxa wireless m'han impedit anar actualitzant el blog aquesta primera setmana des del nou estudi. Tampoc he tingut massa temps per anar pels cibers, només alguna escapada furtiva a la sala d'ordinadors del centre d'idiomes per consultar el mail i constatar, un cop més, que cada país ordena les tecles dels teclats com li ve de gust...
Quan no feia ni una setmana que havia arribat a Gent, un vespre qualsevol tot tornant cap a casa em vaig trobar amb aquesta sorpresa: Joan as a Police Woman live at Handelsbeurs Contcertzaal!!! No cal dir que l'endemà mateix vaig anar a comprar l'entrada. A més, vaig poder gaudir del descompte per menors de 26 anys(descompte que per altra banda no trigarà gaire a expirar, i no sé si aquí tenen carnet+25....) Afortunadament, aquesta no ha sigut la única sorpresa musical en forma de concert.
Doncs sí, un cop més esperant el pintor. En Friedrik, a part de ser un bon tiu, fa bé la seva feina i a més de forma ràpida i efectiva. Però estic començant a desconfiar de la seva paraula. Perquè no es presenta el "cap d'obra" a l'hora acordada? Encara m'hauré de posar el casc "d'arquitecte", tot i que això no sigui garantia que em tingui més respecte.
Per als clàssics com jo, trobar alguna cosa a la bústia de casa (si no és publicitat) sempre fa il·lusió. 
