poca feina

Doncs sí, sóc estudiant erasmus d’arquitectura. Em sembla que no havia parlat mai de la meva universitat d’acollida en aquest bloc, i potser ja va sent hora que ho faci. La Cambre és una universitat francòfona situada a la Place Flagey de Brusel·les. Una hora i deu minuts és el temps que separa la porta de casa meva de la porta de la universitat. Un temps més que acceptable tenint en compte que el dijous és el meu únic dia de classe. Curiosament, l’estona més pesada del trajecte és la que comprén el desplaçament entre l’estació de tren Brussel Central i la universitat. Perquè perdó gairebé el mateix temps en bus fins a la uni que en tren des de Gant a Brusel·les?

Només sortir de l’estació de tren, les sensacions canvien totalment, notes que ets en una ciutat. I encara ho notes més quan el bus pot arribar a trigar deu minuts a arribar. Per altra banda, sensacions prou conegudes per a qualsevol barceloní (o usuari de rodalies). El bus 71 enfila direcció Delta, direcció oposada al nucli antic de Brusel·les. La Place Flagey es troba des de que vaig arribar en obres (i ja feia temps que s’hi trobava segons em consta). Tot fa preveure que les obres no acabaran abans que el curs s’acabi. Això afegeix un al·licient per arribar a la universitat: la parada va canviant de lloc cada setmana, i també el recorregut per poder creuar la plaça. L’edifici on s’ubica la Cambre, de color groguenc, no té gaire personalitat. La universitat, tampoc. Molt probablement la meva opinió sobre la universitat ve marcada pel fet que només hi passo un dia a la setmana. Tot i així, no m’hi sento desplaçat. El fet de cursar un curs optatiu intensiu al llarg de tot un dia, permet la llibertat d’adaptar-se a aquesta situació. Tampoc em sento desplaçat al baixar a dinar al bar: sempre hi ha una taula o altra on es reuneixen els erasmus. Aquí no hi ha el patriarca amb barba del bar de l’Etsab (recordant-te perquè no arrodoneix el preu del menú) i la seva família, però també hi ha personatges emblemàtics darrera la barra. I no només darrera la barra sinó també per les parets, com aquesta espècie de "modulor" amb paraigües. Si Le Corbusier hagués sigut belga…