poca feina

Per fer temps el dijous que arribaven el Roger i l’Armelle, vaig tenir la ocasió d’assistir a un concert molt especial: durant tots els anys que porto escoltant-la mai ha inclòs Barcelona en les seves gires. Tampoc en l’actual gira europea. El dia que vaig anar a l’fnac per comprar l’entrada per la Joan vaig descobrir que tocava a Brusel·les!!! A la pantalla de pròxims concerts -aquí no hi ha les pissarretes de Barcelona- una data, un lloc, i un nom: 11 d’octubre, Ancienne Belgique, Ani Difranco.

L’Ancienne Belgique (aB) està situat en ple centre de Brusel·les, molt a prop de la Grand Place. La sala principal compta amb una capacitat per unes 3000 persones. La part posterior de la sala està equipada amb butaques esglaonades que permeten als baixets com jo gaudir de la música evitant la presència de l’assistent més alt del concert que, casualment, sempre acaba posant-se davant teu. L’acústica de la sala és senzillament espectacular: nitidesa, volum adequat… fins i tot vaig aconseguir entendre les bromes de l’Ani tot i el seu accent de Buffalo!!! La "little folksinger" va venir acompanyada d’una bateria i un contrabaixista, a més d’un llarg etcètera de guitarres: durant les cinc o sis primeres canóns no en va repetir ni una. El concert, molt equilitbrat entre cançons recents i altres de més antigues entre les que no hi va faltar Napoleon, You had time o Litlle plastic castle. Fent malabarismes entre contundència, delicadesa, intensitat i sensibilitat, l’Ani va demostrar una solvència i una versatilitat de directe que la proximitat i la mida de la sala encara van posar més de manifest. Sens dubte una ocasió probablement irrepetible que no podia deixar passar.


Thank you for letting me stay here,

thank you for taking me in,

I don’t know where else I would have turned
Ani D. Gratitude