poca feina

El principal motiu del primer "petit retorn" (a part d’omplir la maleta de pernil, fuet i derivats) era la boda de la Mila i el Jesús. Amb la Mila ens coneixem gairebé des del primer curs a la universitat, i això vol dir una bona pila d’anys. Quan a mitjans d’estiu em van dir si volia anar al seu casament, no m’ho vaig pensar ni un moment. Encara no havia marxat a Bèlgica que ja tenia bitllets per tornar i una cita ineludible: 27 d’octubre, 18h. Y que se beseeeeen!!!!

Com es diu en aquestes ocasions, "l’enllaç tingué lloc a la capella de les Teresianes de Ganduxer". En aquesta escola va ser on es van conéixer la Mila i el Jesús, per tant no hi havia millor lloc on celebrar el casament. Com també s’acostuma a dir, "la núvia estava guapíssima", però no és que ho estigués aquell dia, és que la Mila és guapa de per si!!! No cal dir que tots nosaltres vam intentar estar a l’altura, personalment no em posava corbata des de la meva primera comunió (quan encara no tenia gaire capacitat de decisió pròpia). Amb corbata o sense, tots lluíem un somriure contagiós més difícil d’esborrar de la cara que el pitjor dels maquillatges. Una setmana després, encara en queden rastres tot mirant les fotos.. Tornar a veure la gent en una situació com aquesta no té preu. Per això només puc dir: Jesús i Mila, gràcies. Però per sobre de tot, felicitats!!!