poca feina

Un parell de dies abans de marxar de Barcelona, tot sopant, vam enganxar un reportatge al canal 33. El reportatge parlava del procès de grabació d‘Immigrasons, un projecte resultat del treball de Raul Fernández (Élena, Refree…) juntament amb músics argentins d’una i altra banda de l’atlàntic. El reportatge, a part de la vessant estrictament musical, també parlava del fet de l’emigració en si, de com adaptar-se a un nou país, del que trobes a faltar quan ets lluny del teu entorn habitual. Potser fins aquell moment no me n’havia adonat de que estava a punt de marxar.

Dos mesos després, encara no sé si me n’he adonat. Tant és així, que demà mateix (a l’hora que és, avui mateix) tornaré a ser a Barcelona. El motiu, una ocasió molt especial: el casament de la Mila i el Jesús!!! Des d’abans d’arribar a Bèlgica que ja tenia data i bitllet de tornada. El tòpic diu que el temps passa ràpid quan t’ho passes bé, i aquests dos mesos han passat volant. Alguna cosa deu voler dir. Tot i així, mentre t’adaptes al nou ambient, a vegades et sorprèn una sensació, un pensament, alguna cosa estranya que segurament deu ser el que es coneix com trobar a faltar. Una de les coses que trobo a faltar és veure el mar cada matí desde la terrassa de casa. Un paisatge que a vegades ni miro de tan habitual que és. Potser per això, empès per la nostàlgia anticipada d’Immigrasons, el dia abans de marxar vaig baixar a la botiga de pòsters de nom impronunciable de darrera l’esglèsia del Pi. Allí hi vaig trobar la "finestra" que he obert al bell mig d’una de les parets de l’Studio12. I és que ja ho deia el Manuel de l’Hotel Fawlty en la seva versió original: "I’m from Barcelona".