poca feina
bl·g
petits retorns
Entre els dies 9 i 20 d?octubre es va celebrar el 34è FilmFestival de Gent. Entre l?àmplia programació s?hi trobaven una bona pila de pel·lícules de parla hispana. El programa també incloïa dins d?aquesta selecció la pel·lícula de Cesc Gay. Llàstima que l?únic personatge que hi parla castellà al llarg de tot el minutatge és l?interpretat per Javier Cámara. A la sala, sorprenentment plena, molts dels assistents duien auriculars per a la traducció simultània al neerlandès. Els subtítols eren en francès. És una sensació ben estranya està llegint subtítols en una película en que entens molt millor allò que s?hi diu que allò que hi ha escrit, però per la seva sola presència és gairebé inevitable donar-hi una ullada de tant. Al mateix temps, també és divertit veure com es tradueixen certes expressions col·loquials. Al cinema hi vaig anar acompanyat d?una amiga catalana, que a diferència de mi no havia tingut la ocasió de veure la pel·lícula amb anterioritat. Tot i així, no em va fer res repetir, perquè l?ocasió de veure una pel·lícula en català a Bèlgica no es deu donar gaire sovint, però també perquè l?Eduard Fernández, el Javier Cámara i la Montse Germán (la nòvia de Salvador Borés -no puc, Gemma, no puuuuuuc!!!- a Laberint d’ombres) hi fan una bona actuació. Novament em va tornar a agradar, per bé que aquest cop des del principi recordava el diàleg de corba de carretera de la Cerdanya. Com tot al llarg de la pel·lícula, quatre frases senzilles i sense pretensions, tant naturals com si tu mateix les poguessis pronunciar en algún moment de la teva vida.
"…una mica?" "Sí, una mica…"
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…i que bona que era la xocolata! 🙂
Això dels subtitols ho visc cada setmana amb els nous capitols de "Heroes" que em vaig baixant regularment per l’emule. Aquesta temporda hi surten un parell de personatges centreamericans que evidentment es comuniquen entre si en castellà. Fins aquí normal. També és comprensible que els subtitulin en anglès, com ho fan amb els personatges japonesos però, per quin "set sou" els traductors de la sèrie al castellà hi afegeixen els seus propis subtítuls? És com veure una peli per sords. "Ostres!!! Alomillor ho fan precisament per a la gent que pateix alguna discapacitat auditiva", em vaig dir. Si és així haig de reconeixer que la meva admiració cap a aquests "CASALs" (ciutadans anònims sense afany de lucre) s’ha duplicat. Un aplaudiment senyors, se’l mereixen.
Saps que al final, i pensant-hi fredament, la pel·lícula sí em va agradar? Haig de reconèixer que molt probablement no la tornaria a veure, però tot i que era una mica pesada, el missatge final (i el diàleg) se m’ha quedat grabat i l’he anat recordant amb periodicitat aleatòria. Quines coses…
I estic completament d’acord, veure una pel·lícula catalana a terres belgues no té preu. Encara que en el meu cas perdia gran part del diàleg degut al volum, que suposo que estava lleugerament més baix del normal perquè tots els que anaven amb aparells poguessin escoltar la traducció sense problemes.