Haikus vora l’Iber (12)

L’ombra de l’arbre
ens aireja la tarda
en un ardent vespre.

Moixons que piulen,
el cor ens entendreixen
suaus sons del vespre.

Despunta l’alba,
Una roja tonada
Cap al cel s’alça.

Grogues espigues
S’escampen en camps fèrtils,
Lliures d’espines.

La lluna plena
La nit ens coloreja,
la vista alegra.

Les argilagues
oloroses i verdes,
Les mans inflamen.

Abril, la rosa;
de la serra, morena;
l’amor s’hi posa.

La margarida,
flor de l’amor de jove,
Els camps d’estiu omple.

La joia de plata
llueix en son braç tan jove
I la fa maca.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *