LES TORRADES DEL PLA DEL PENEDÈS

Les torrades del Pla del Penedès, -fins 1778 Pla de Lavit- entren dins el calendari gastronòmic de les festes del Carnestoltes. Les festes dedicades a Carnestoltes comencen per la Setmana dels Barbuts. “Per sant Anton /Carnestoltes són”.

El fet que amb uns dies de diferència, s’escaigui les diades de Sant Anton del Porquet,  Sant Pau Anacoreta i Sant Maur, tots ells representats a la hagiografia catòlica amb barba, fa que s’hagin qualificat aquets set dies com la Setmana dels Barbuts. Barba abundosa que recorda al déu romà Saturn a qui, durant aquests dies, dedicaven unes festes anomenades Saturnals. A les Saturnals les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Fins i tot els esclaus gaudien de llicències i podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus amos.

En el sentit més estricte, el Carnestoltes correspon als tres dies anteriors al Dimecres de Cendra, primer dia de la Quaresma. La imminent abstinència quaresmal cristiana fa que totes les celebracions carnestoltesques vagin acompanyades de l’elaboració de grans àpats, ja siguin ranxos, sopes,  arrossos, etc,…El Dimecres de Cendra també és característica l’anada al camp a efectuar l’enterrament de la sardina, tot un ritual d’humor negre i disbauxa.

Les torrades al Pla del Penedès tenen el seu origen en la trobada carnavalesca que se celebrava a la creu de Lavit, quan el Pla i Lavit eren un sol municipi. L’objecte era una festa de germanor a la qual assistien tots els habitants del terme.

Pere Queralto Segarra ens ho explica a “El Pla del Penedès, entre un mar de vinyes”, on apunta que les torrades ja es celebraven els segles XVIII o XIX. “Torrades de pa que es fan al costat d’unes fogueres que poden donar cabuda a una vintena de torradors. La llenya que es fa servir sol ser de vergues seques per encendre, i ceps o d’altres fustes provinents dels arbres de la zona, com ametllers , pins o alzines. Fogueres que s’encenen perquè els visitants és preparin l’esmorzar”.

Torrades grosses de pa que s’acostumen a acompanyar amb arengades –sardina salada- que es fan en un altre foguera amb graelles. Aquests dos elements senzills, pa i arengades, es banyen amb oli i sal, i ja estan a punt per menjar, acompanyats, sempre, d’un bon vi de la zona.

Abans de la guerra entre el 1936-1939 es feien dos grups de fogueres des de les dues entitats existents, el Centre i el Casino. Per fer-nos una idea del volum de gent que mou aquesta festa, en Pere explica que a la fi del segle passat ja es servia mitjà tona de pa, tres mil arengades, cinc-cents litres de vi, i una trentena de litres d’oli.

Publicat a El 3 de vuit el 20 de gener de 2017

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *