Josep Arasa i Ferrer

L’ACCIDENT DE TREN CENSURAT

Ja feia anys que en Lázaro Vendrell de l’Ordal vivia a Toluca (Mèxic), on havia arribat fugint d’un servei militar que l’enviava a la guerra d’Àfrica, quan el 16 d’octubre de 1938va escriure una carta a la seva cunyada Salvadora Olivella, de l’Ada. Durruti 62 (actual av. de Catalunya) dels “Monjos del Penedès”. A la missiva s’interessava per l’evolució de la guerra, pel patiment familiar i pel país. “Vàrem saber el mateix dia dels fets del greu xoc de trens que hi hagué entre Martorell i Castellbisbal, i a causa que això va passar a la nostra línia, tinc molt d’interès  en saber-ne més coses”. Malgrat la gravetat d’aquelles paraules i la proximitat geogràfica de l’esdeveniment, la Salvadora mai va poder confirmar l’accident al seu cunyat.

El diumenge 25 de setembre de 1938, a les 20.30, a la sortida de l’estació de Martorell, passat el pont sobre el Llobregat, un tren de passatgers que anava en direcció Barcelona des de Sant Vicens de Calders, carregat de  persones i soldats que fugien de les tropes franquistes, va xocar frontalment amb un de mercaderies que venia de Barcelona en direcció Vilafranca. Producte del xoc un dels vagons es va estimbar i va anar a parar a la carretera d’Olesa. Possiblement sigui l’accident ferroviari més greu de la història del ferrocarril a Catalunya. Encara avui es desconeix amb exactitud el nombre de víctimes mortals i de ferits, algunes fonts apunten entre 40 i 65 morts, i 200 ferits.

Era el moment àlgid de la Batalla de l’Ebre. El dia 21 de setembre el president del govern, Juan Negrin López, havia anunciat la retirada de les Brigades  Internacionals. El dissabte 24 hi va haver un bombardeig sobre el port de Barcelona.  Des de l’any 1937, el Penedès sentia el flagell de les bombes de l’aviació, malgrat que des del dia 9 de setembre de 1938 semblava que hi havia una certa treva. Milers de persones desesperades omplien carreteres, trens i camins escapant-se nord enllà esglaiades pel feixisme. La fam feia desplaçar molta gent de les ciutats al camp per comprar o robar aliments.

És en aquests context que la publicació del succés als mitjans de comunicació va ser totalment censurada pel govern de la República. Tan sols la premsa internacional es va fer ressò de l’esdeveniment.  L’única referència que es pot llegir a La Vanguardia d’aquells dies és l’esquela, del dia 27 de setembre, d’Onesimo Lera Ruiz que “ha fallecido, víctima de un accidente el dia 25 en Martorell a los 41 años”. Tal es el secretisme en que es va mantenir l’accident que no és fins el dia 11 d’octubre de 1938 que l’ABC de Sevilla –editada en territori ocupat pels colpistes- recull la informació.

Les escenes d’aquella nit plujosa , sense electricitat, a l’estació de Martorell van ser dantesques, morts i ferits estibats al terra de l’Estació Nova  traslladats amb mitjans rudimentaris cap a l’hospital local. Els cadàvers els van portar en un primer moment a Martorell i Castellbisbal. En la relació dels 13 sepultats a Martorell, no n’hi ha cap que sigui del Penedès.

Aquella nit un passatger de Sant Pere de Riudebitlles, que havia agafat el tren a Sant Sadurní, no va arribar a Barcelona, Enric Ribas i Virgili. Alguna biografia seva encara apunta que va morir a Castellbisbal sense especificar les causes.

Publicat a El 3 de vuit de 24-04-15