Sí, com en una cursa d'obstacles a veure quin més i més gran, l'Estat espanyol i les seves autonomies, fent ús d'allò que tan incongruent que anomenen "raó d'estat" -dos conceptes realment poc conciliables-, han decidit fer la guerra al país -als Països Catalans, per a despistats i altres desgraciadets- i han engegat el ventilador de les òsties. En una declaració de principis d'allò més clarificadora han definit dos fronts -en els quals intervenen sense solució de continuïtat-, la nació i la societat. Ni un militant de l'esquerra independentista ho hauria fet millor. I els diferents cossos d'exèrcit s'han llançat, desbocats, a la destrucció de l'enemic, aprofitant la distracció del pactefiscalprocéssobiranistaregionalismeneoliberalcatalunyès. Avui ha set Can Piella, Sabadell, (Avinyó?), València, Salt... I demà? I divendres? Van donar el tret de sortida i tot s'hi val. I els mossos i els ministres i els autonòmics i els tertulians i la tele recíproca... No han comptat, malgrat que controlen tots els números, des dels de la Guàrdia Civil fins als del banc dolent -graciós, això- que ja els coneixem, que hem après, que ens hem fet grans i que malgrat la força i la violència i la mentida i la vergonya que fan, no ens convenceran ni ens guanyaran el cor, el cervell i l'ànima i, encara menys, la raó i la voluntat. Per què hem decidit fer-los front. Hem assumit la humil decisió de no retrocedir i de no creure'ns la seva xerrameca encorbatada i pistolera. I construirem els Països Catalans i la Unitat Popular. A continuació, la declaració de Som Països Catalans sobre l'exabrupte aprovat a les Corts de la Comunitat Valenciana -es veu que el portaveu del "govern" catalunyès, Quico Homs, ja ha après la terminologia i l'està fent servir al Parlament regional, i content que deu estar, pobret- que prohibeix fer servir el terme País Valencià.
El pròxim dijous el Parlament aragonès, amb els vots del PP i del Partit Aragonesista (PAR), aprovaran la nova llei de llengües per tot el territori de l’actual Comunitat Autònoma de l’Aragó incloent, doncs, la Franja de Ponent (majoritàriament catalanoparlant).
El divendres de la setmana passada, dia 26 d'abril, es presentà a Sueca, Ribera baixa, l'organisme de construcció nacional Som Països Catalans. Una de les intervencions que donaren contingut i relleu a l'acte va ser la de l'escriptor de Xàtiva, Costera, Toni Cucarella. Un parlament que gentilment m'ha fet a mans i que, com li vaig comentar, em plau moltíssim de reproduir aquí. Els seus mots, carregats d'experiència i contrast, són una referència necessària per fer el camí en condicions.
Som Països Catalans (Sueca, 26 d'abril de 2013), Toni Cucarella
Al Principat no són gaire partidaris dels Països Catalans (parle en termes generals). Per a la gran majoria, Catalunya (les quatre províncies espanyoles) són una nació més "còmoda", menys conflictiva. Els Països Catalans tot sovint s'han pensat, i s'han anhelat més des de la "perifèria". (Continua)
Avui, divendres, 26 d'abril, a Sueca, Ribera Baixa, es presenta l'organisme de construcció nacional, Som Països Catalans, amb un homenatge a Joan Fuster i un acte amb parlaments, mostres de cultura popular i l'actuació de Feliu Ventura. Com una taca d'oli, arreu del país, s'escampa la proposta, enllà de regionalismes absurds i interessats, fen visible el país, fent tangible el futur.
L'organisme de construcció nacional Som Països Catalans ha impulsat una campanya per la llengua arreu del país amb la proposta d'omplir de llibres i revistes el mapa de la nació. La iniciativa ha tingut un important èxit i s'ha escampat ràpidament a pobles i ciutats de la mà dels més diversos col·lectius, organitzacions, entitats, etcètera. El sentit de la proposta queda ben reflectit en aquest vídeo i l'abast de la campanya en el llistat de localitats on s'està duent a terme.
Som. 20 anys després de la salvatjada feixista, Som. 20 anys després de la conseqüència inevitable de l'aplicació de la raó d'estat per la qual les comarques de la meitat sud del nostre país havien de deixar de ser, Som. Per això, avui, 20 anys més enllà del crim organitzat, Som un país en moviment, en marxa, viu, que creix en xarxa i als carrers, als casals i als ulls de milers i milers de joves que, com el Guillem, naturalment, s'afirmen dia a dia en la realitat dels pobles, de les comarques, en la festa, en la lluita, en l'aprenentatge, en la vida. 20 anys després del crim planificat des dels ideòlegs de l'Espanya més reaccionària, la nostra realitat es manifesta obertament, clara i es projecta al futur, sense límits, sencera. 20 anys després dels silencis de més al nord, de terra endins i de mar enllà, el nom, la veu, la imatge del Guillem es projecta arreu dels Països Catalans, ressona als mitjans menys amics i al Parlament catalunyès, als ajuntaments i a les parets. Per això, 20 anys passats ens han permès viure amb el Guillem i amb els seus. I han fet que avui totes i tots ens puguem sentir part d'un poble real, orgullosos del seu gest i el seu compromís, i de la de tots aquells i aquelles que van encarar la por, de cara i tremolant i ens han ajudat a vèncer-la. Han fet que totes aquelles voluntats dibuixin arreu dels Països Catalans l'esperança i organitzin el combat contra l'oblit. Avui, 11 d'abril, jornada de la memòria i la lluita contra el feixisme als Països Catalans, Som, ben vius, amb tu, Guillem.
Aquí podeu llegir un bellíssim text del Feliu Ventura al seu blog i aquí, al blog del Jordi Martí, un altre bell text del David Fernández.
Estem davant d’una obra carregada d’endarreriments i necessàries noves edicions. Un llibre encarregat i fet i editat i distribuït amb una diferència de temps més que notable, fruit dels ritmes del país. I amb el neguit d’un autor metòdic, amb gran capacitat d’absorció i una visió globalitzadora gairebé fotogràfica. Per acabar-ho d’arrodonir, aquesta ressenya, elemental comentari de responsabilitat ineludible, acaba d’allargar el procés un any i mig més. Una autèntica mostra de la capacitat d’eixamplar el temps i el seu sentit –de perdre’l!
Els mapes, com tot en la vida, estan exposats a incloure errors, i, de fet, molts, fins i tot de grans institucions o projectes, n’acaben recollint algun. Com tot, també, l’error generalitzat no fa bo l’error, sinó que constata la feblesa dels humans i la seva fragilitat. Si, a més, hom presenta un mapa amb camins o carreteres que no estan acabades, malgrat que la planificació ho pugui donar per enllestit, el marge d’error pot ser més gran, donat que la futurologia no ens assegura el 100% de res.
Reprodueixo aquí, amb molt de gust, l'entrevista que va fer la Meritxell Verdaguer, companya de LaRella, en la seva estada a Palestina, i que recull alguns aspectes que crec claus per seguir avançant en la solidaritat activa amb el poble palestí i en la pressió internacional contra l'estat sionista i genocida d'Israel. Aquesta entrevista ha estat publicada al diari basc Gara i a la portal Extramurs
Haidar Eid (1964), graduat a la Universitat de Johannesburg (Sud-àfrica) i professor a la Universitat de Al-Aqsa, a Gaza. És cofundador del “Grup per un sol Estat democràtic” de Gaza i membre de Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural a Israel (PACBI, en les seves sigles en anglès), embrió de la campanya en creixement, Boicot, Desinversions i Sancions (BDS). Per Eid la solució dels dos estats, palestí i israelià, no és viable i la qualifica d’una solució racista. Demana a la comunitat internacional el boicot a l’estat d’Israel per acabar amb les polítiques “colonitzadores i racistes, pròpies d’un apartheid”, i afirma que la campanya BDS espanta a Israel.
El dia 17 de març vaig assistir, com a convidat, a l'assemblea nacional extraordinària que celebraren les CUP o CUP-AE a Olot, a la Garrotxa, al cor de la Catalunya vella. Tot i que encara no milito en cap CUP, el meu vincle amb aquest espai polític nacional ve de lluny, tant pel que fa a la militància i participació en àmbits que s'hi vinculen, com per la col·laboració activa amb la pròpia CUP en diferents moments -un període com a col·laborador econòmic; representant de Terra i Llibertat en diferents trobades i en l'assemblea on es decidi anar a les europees; corresponsable, juntament amb en Narcís López, de configurar la candidatura de les europees esmentades; assistent com a representant de Terra i Llibertat i com a convidat a diferents assemblees generals; impulsor dels actes de suport a la campanya de les darreres autonòmiques, al Lluçanès; actualment, membre de la comissió nacional de territorialitat, etcètera-. Per raons familiars importants i indefugibles, vaig arribar amb un parell d'hores de retard. I la dinàmica ja estava engegada. La primera impressió, bestial, un munt de gent, vinguda d'arreu, omplint el pavelló de la capital garrotxina.
Comunicat de suport a l'acció coordinada arreu dels Països Catalans
Som Països Catalans, organisme de construcció nacional, expressa el seu suport a l’acte reivindicatiu, coordinat per Enllaçats per la Llengua, del 9 de març, com a punt de partida, a favor de la defensa del català davant de les agressions constants que pateix, per part dels estats Espanyol i Francès. Cal entendre la llengua catalana com l’eina irrenunciable que ens permet cohesionar socialment, culturalment i lingüísticament els Països Catalans, i per aquest motiu la consciència activa a favor del català és necessària per tal d’aturar la persecució sistemàtica de la llengua en tots els àmbits, especialment els públics (educació, administració i mitjans de comunicació). L’ús de la llengua pròpia dels Països Catalans és un dret lingüístic, i com a catalans i catalanes no hi hem de renunciar. És per aquests motius que ens afegim a la crida per aquest dissabte 9 de març, i fem saber a les iniciatives per la llengua d'arreu del país que poden comptar amb el nostre suport, i així poder generar sinergies i dinàmiques de treball nacional per avançar conjuntament. El país ja s'enllaça per la nostra llengua, perquè som Països Catalans!
Excepcionalment publicaré en espanyol aquest article de Santiago Alba Rico. Una carta d'amor i respecte al poble de Veneçuela. Aquest article ha estat publicat a La Jiribilla. Revista de cultura cubana.
El sucesor de Chávez
Ningún ser humano vivió ese proceso geológico lentísimo de bullicio marino, emergencia de la tierra desde el fondo de las aguas, división y formación de los continentes, erupción de volcanes y solidificación de las montañas, que transformó poco a poco el planeta Tierra en un lugar apto para la vida. Pero no es verdad. Todos hemos asistido en la última década a una especie de aceleración geológica inesperada; todos hemos visto surgir una montaña, retroceder las olas, formarse un continente. Nadie podía prever que ocurriese en Venezuela ni que el activador de esta danza terrestre fuese ese joven y oscuro oficial que en 1992 se quebró el costado en una fracasada aventura quijotesca. (Continua)
Amb la informació apareguda ahir dimarts 5 de març del 2013 als mitjans de comunicació, sobre el fet que el port de Tarragona estudia acollir vaixells militars nord-americans, hem retrocedit 16 anys en el temps.
Avui que Chávez ha mort, i ha mort en pau, cal fer memòria del seus somnis. Somnis que són els nostres. Els dels que vam perdre les batalles a la nostra terra, des del 1707 fins al 1939. Als que van perdre les batalles des del 1492 fins fa ben poc. Els somnis de Basset, de Bolívar, de Companys i Macià, els somnis d'Allende, els somnis de Guillem. Avui germinen i estan vius. Caminant per Amèrica, terra dels lliures.
Segons el refranyer, arreu dels Països Catalans, tornar a ben obrar, a lloc. Un espai per parlar de Solc, Caramella i altres expressions de cultura popular.
