L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

17 de gener de 2015
3 comentaris

S’ha acabat la treva!

 

Des que va néixer l’Esquerra Independentista en aquest país, als anys seixanta del segle passat, aquesta sempre ha estat qui ha mantingut, garantit i lluitat, sobretot lluitat, per fer avançar la societat dels Països Catalans cap a la plena llibertat i justícia.

Fa tres anys, va aparèixer una mena de bufarut mediaticoinstitucional que va sacsejar la quotidianitat catalunyesa i va engegar un ventilador que anava repetint un seguit de referències per ubicar el cansament social en el marc de les necessitats de protagonisme de les elits, i va esdevenir-se que la ventada ho trabucà tot i va dibuixar-nos uns escenaris carregats de confusió i alhora d’energies de canvi, encara que ningú tingués clar cap on anava tot plegat.

El naixement d’un seguit d’instruments que ocupessin el flanc social i popular i sempre amatents a les passes i les consignes dirigides cap a una operació impossible sense l’aposta/lideratge d’uns estaments emparats en el poder va ser un dels elements claus de l’anomenat “procés”.

Tres anys de grans mobilitzacions, de discurs de transversalitat, de pèrdua de la memòria del paper i les responsabilitats de cadascú, de generació de noves perspectives en gran part de la població i una calculadíssima posada en escena i projecció de discursos. Cadascú al seu lloc, el que marcava un cada cop més encimbellat president Mas, i ningú a decidir res que per a això ja hi ha polítics, institucions i interessos de poder.

Durant aquesta llarga travessia, primer a Ítaca –quina barra!- i al final a un desert de món, l’Esquerra Independentista ha patit. Ho ha fet per l’onada gegant que sembrava dubtes sobre les intencions de cadascú. Ho ha fet per l’interès d’una part de pujar al tren de la gran ventada amb la perspectiva de pescar algun que altre llobarro. Ho ha fet perquè de tant repetir per tot arreu que això era un procés ha cregut que valia més no fer un lleig. Ho ha fet, potser per un cert passarellisme, de bona voluntat. Ho ha fet perquè semblava impossible que la comèdia fons tan dolenta.

I al final, els actors i les actrius han tret el cap, han saludat, agafadets del braç, i han dit: bona nit i tapa’t! Els líders polítics, el cap gros de les institucions, el portaveu i les inefables, les úniques, les Catalines: ANC, Òmnium i AMI, avalant el que faci falta mentre ho digui el President i el grum.

Bé, a moltes no ens ha agradat l’obra, el guió, la posada en escena, el cartell, els actes i la companyia. Però, en qualsevol cas, ara ja s’ha acabat. O sigui, cal tornar a lloc. La treva per al somni ja està acabada. L’Esquerra Independentista ha de desconnectar, trencar amb el procés i desenvolupar el seu projecte. L’acceptació silenciosa i còmplice d’una infumable transversalitat i de la fragmentació dels Països Catalans ha arribat al final.

El creixement del sentiment i la voluntat independentista i la constatació que només un procés popular, autònom d’institucions i partits, amb el protagonisme en mans del poble són l’única via per fer canviar les coses, per assolir una societat justa i un país lliure, dues cares de la mateixa moneda.

Cal que la CUP abandoni el procés i que l’Esquerra Independentista estableixi el full de ruta cap a la independència dels Països Catalans. Les eleccions municipals al maig i la mobilització popular seran eines bàsiques per reprendre el procés popular per canviar-ho tot.

 

Aleix Cardona
Militant de la CUP

  1. Molt interessant el teu punt de vista, però tenim un problema de base pel que fa a la independència dels Països Catalans, i és que les societats de les Balears i el País Valencià no s’han donat per al·ludides i segueixen donant suport a governs del PP als seus territoris. Només una crida forta per part de Catalunya podria girar el focus d’atenció cap al territori del nord.

    A banda d’això, no crec que “trencar amb el procés” ara sigui el més adient. Quan acabi la transició si voleu maneu en Mas a fer punyetes, però fins que aquest moment no culmini caldran com més suports millor per arribar-hi.

  2. Fem una passa endavant cap a la independència:

    Demanem d’unir forces dels catalans independentistes per aconseguir disposar, el més aviat possible d’un Banc de Reconstrucció i Reindustrialització que treballi per aixecar l’economia de la nova Catalunya Independent.

    Un grup de professionals de l’empresa, professors, periodistes, etc estem treballant al voltant del projecte http://www.CaixaCatalana.cat per aconseguir que la Generalitat derivada de les eleccions del 27 de Setembre del 2015 concedeixi immediatament una llicència bancària a una nova Caixa de Pensions, que es posi a treballar immediatament pel bé de les classes desafavorides de Catalunya.

    Tenim una gran massa d’estalvi a mans de catalans compromesos amb la independència. Aquest estalvi passaria immediatament a entrar a la futura Caixa Catalana per posar-se a treballar, de veritat, pel país i les seves classes més necessitades.

    Les necessitats de financiació que pateixen els autònoms, petits empresaris, agricultors, ramaders, comerciants i emprenedors en general trigaràn anys en equilibrar-se. És imprescindible que els catalans, amb les nostres mateixes forçes i estalvi canalitzem energies per solucionar-ho.

    En aquest moment demanem d’adherir-se a la campanya pro Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit per presionar al seu moment a la Generalitat i a Brusel·les per poder començar a donar petits crèdits durant l’any 2016.

    Si no ho fem els catalans mateixos, de baix cap a dalt, no ens ho farà ningú.

    Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit
    projecte@caixacatalana.cat
    Telfs: 902 362 066 / 651 686 500

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!