Adam Majó

Després de les eleccions municipals del’any 2011 lamentàvem que  2471 vots majoritàriament d’esquerres i /o independentistes s’haguéssin perdut en no aconseguir superar la barrera del 5% quatre de les deu candidatures que es van presentar a Manresa. I dèiem, també, que la culpa d’aquest malbaratament d’esforç humà i electoral no requeia exclusivament en els impulsors d’aquestes llistes sinó en el conjunt  de l’esquerra social i política de la ciutat que no havia estat capaç d’aglutinar persones i projectes entorn a una sola proposta unitària i per tant plural. No n’hem après. Quatre anys després tenim com a mínim tres candidatures que es reclamen a l’esquerra de la tradició socialdemòcrata i una quarta difícil de situar ideològicament però amb una evident orientació independentista i popular.

Jo votaré a la CUP, lògicament, però no tinc cap inconvenient em admetre que aquesta no és la llista que a mi m’hagués agradat. Penso, com els companys d’EUiA, que hi havia espai per a una candidatura d’esquerres àmplia, recolzada pels partits però promoguda des de d’una assemblea formada per persones a títol individual. Una candidatura que plantegés canvis profunds en la manera de governar (transperència, participació, limitació de mandats i sous…) però que tingués també propostes concretes i model de ciutat; i amb un posicionament clar a favor del procés autodeterminista i de la República Catalana capaç d’incloure, no només als partidaris decidits de la indepèndencia, sinó també als que s’imaginen una posterior federació amb altres pobles de la Península. Hagués calgut  molta paciència i mà esquerra, però estic segur que  hauríem trobar prou noms de consens per fer un bon equip de treball que encapçalessin una llista disposada a superar els 5000 vots i condicionar el govern de la ciutat els propers quatre anys.

No ha pogut ser i la responsabilitat és una mica de tothom, de la dificultat de trencar les dinàmiques internes de cada col·lectiu, dels perjudicis, de les legítimes ambicions personals, del sectarisme. En tenim la culpa les persones que formem part d’organitzacions polítiques, per no haver-nos-ho cregut prou, i en té també la culpa  l’esquerra social de la ciutat, per no haver-nos-ho exigit am prou força.

En tot cas, ara ja és tard per refer els errors comesos. Si voteu a Manresa i ho voleu fer a l’esquerra però no us convenç la trajectòria del PSC ni la tebior d’ERC, teniu quatre opcions: podeu votar a una ICV renovada però  incapaç de refer-se de l’ensulsiada de fa quatre anys, podeu optar per la marca blanca de Podem/Podemos, de qui no coneixem programa ni propostes més enllà de la retòrica buida sobre la participació i la “nova política”, també podeu decantar-vos pel voluntarisme sense nord dels amics de SI i Reagrupament, o podeu sumar-vos al projecte de la CUP que, amb totes les mancances que vulgueu, fa anys que treballa i s’explica des d’unes coordenades ideològiques claríssimes i amb propostes discutibles però concretes i entenedores. A més, aquest any el cap de llista és molt més simpàtic i pencaire que el de la darrera vegada.