L’obra plàstica de Moncada si bé no arriba al nivell d’ excel.lència de la seva producció literaria no per això deixa de tindre interès i qualitat, a banda que també ens serveix per poder interpretar millor l’home i el seu llegat. Les seves pintures i dibuixos denoten una variada influència de les diverses avantguardes, però especialmente del
Sovint els crítics han emfatitzat la influència de Faulkner i García Márquez exercida sobre Moncada, així com la seva adscripció al realisme màgic. Ell, però, en algunes declaracions se’n desmarcava. En tot cas caldria matisar-ho, tot plegat. En el sentit que entre els narradors hi poden haver molts paral.lelismes en els seus itineraris i poden compartir,
El proppassat 2015 es van complir 10 anys (el 13 de juny) de la mort de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada. És un bon motiu per recordar-lo i per valorar la seva figura i la seva obra. Primer de tot cal dir que va ser un personatge polièdric i amb molts matisos, un Intel.lectual complet, en
Aquest 26 de gener farà dos-cent quatre anys que, mitjançant un decret firmat per Napoleó, fou creat, el 1812, el departament francès de les Boques de l ‘Ebre, un dels quatre en què fou dividida Catalunya, Lleida en fou la prefectura, sota el comandament del prefecte Jean Paul Alban de Villeneuve Bargemont, i
Sembla ben evident que la plena llibertat nacional dels Països Catalans hauria de ser l’objectiu principal de tota força política que es reclami catalanista. El que no pot ser és que es faci gala de catalanisme i en la pràctica es caigui en un regionalisme submís i poruc. Per tant, és precís denunciar els qui
El 24 de gener d’ enguany farà tres-cents deu anys que les tropes borbòniques van incendiar Calaceit perquè els habitants de la vila es van negar a acceptar Felip de Borbó com a rei. Fou l’inici d’altres atacs com ara el que es produí a Mont-roig de Tastavins. La vila matarranyenca de Calaceit fou incendiada
Fragment d’una recent entrevista a monsenyor Omella: “” Entrevistador–En Aragón sigue preocupando la devolución de los bienes eclesiásticos. ¿Cuál será su postura? Omella–La de siempre, recuerdo que es un asunto que incumbe a Lérida y Barbastro. Pero, hay una sentencia. Cúmplase, que estamos tardando. Y yo en lo que pueda desde Barcelona estaré dispuesto a