El violinista celest

La diversitat de l’art contemporani és tan manifesta que els canals pels quals accedeixes a obres i a artistes que t’agraden canvia a cada pas. L’opció de visitar exposicions s’ha de complementar necessàriament amb la consulta de llibres i catàlegs que puguin completar la teva perspectiva. És així, gràcies al llibre-catàleg que ha posat a les meves mans una amiga, com he arribat a la tasca artística de Gerard Rosés i la fascinació per la seva obra ha adquirit diverses vessants.

D’una banda he quedat corprès per la subtilesa i la plasticitat de les seves aquarel·les. Rosés és un aquarel·lista que pren l’esbós com a possibilitat d’obra acabada, amb una capacitat per al traç que omple de sentit el suport. Escenes de ciutat, colors senzills i sovint sense grans barreges, límits imprecisos. Però els resultats ens ofereixen visions netes d’un concepte expressionista de la pintura, suggeridor i, sovint, d’un cromatisme ple de puresa. Són aquarel·les que ens parlen d’una manera de veure el món a través de l’apunt, però quan aquest s’amara de significats.

D’una altra, Rosés té una vessant que fa servir el collage amb cartró per aprofundir en la seva visió del món. El cartró va formant capes que, amb l’ajuda de la pintura, conforma superfícies profundes on l’absorció del color per part d’aquest mitjà marca de manera fonamental les seves estructures, relleus que l’ull ha de descobrir amb l’emoció del qui esbrina alguna cosa nova, alguna cosa que necessita tota la nostra atenció per arribar a configurar-se com a art.

L’experiència m’ha estat donada a través del llibre Gerard Rosés. Contemporaneïtat amb tradició (Barcelona, Editorial Mediterrània, 2001), on podem fer un extens recorregut per l’obra d’aquest artista nascut a Barcelona el 1945. Sabem també a través d’ell que en Rosés és un apassionat del dibuix, un aspecte que esclata a la vista mirant la seva obra, i que ha fet exposicions a Alemanya, França o Estats Units, a més de a Catalunya.

Un descobriment, doncs, que ens retorna la passió per l’experimental en pintura i que recordarem durant molt de temps.

X. R. Trigo 

A la fotografia: “Notre Dame”, 1999. Aquarel·la de Gerard Rosés.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!