El violinista celest

París ha estat durant molt de temps la capital de l’art. A través dels segles, pintors de tot el món no se sentien complets si no hi passaven una llarga temporada. Però sens dubte va ser el segle XIX i començaments del XX l’època daurada de la tendència a prendre aquesta ciutat com a capital ineludible del magisteri artístic. Primer amb la convivència de classicistes i impressionistes i, més tard, animada pels canvis de rumb que van impulsar els Cezanne, Renoir, Sisley i Monet entre molts altres. La ciutat articulada a l’entorn del Sena, va ser també el destí somiat dels pintors catalans que concentraven la seva ambició a reformar la nostra pintura introduint en ella la llum i les tècniques que, des del començament, sorprenien tant com el rebuig que provocaven entre els més immobilistes…

Tret de casos aïllats, com ara el dels germans Vayreda, va ser la generació de pintors modernistes qui es va plantejar d’una manera més decidida la residència a París com a única solució a les seves esperances artístiques. D’aquest episodi neix un llibre tan admirable com Viatge a París, publicat per primera vegada en la mateixa editorial l’any 1980, però que a hores d’ara esdevenia introbable. Les cròniques de Rusiñol, Utrillo i Casas ens donen notícia d’una aventura singular, sobreviure vitalment i artística –que tampoc no era fàcil entre la xarxa de pintors vinguts de tot arreu del món- a la ciutat fetitxe on s’acomplien els somnis.

Si bé ho mirem, el mèrit del llibre és senzill. Tret del gustós pròleg de Francesc Fontbona, Viatge a París, és una recopilació d’escrits dels tres pintors esmentats. Els textos provenen del llibre de Santiago Rusiñol Des del molí i Impressions d’art, i de les cròniques de París de Miquel Utrillo i Ramon Casas publicades a la revista Pèl&Ploma al llarg de l’any 1900. D’altra banda, les il·lustracions de Casas, Rusiñol i Zuloaga hi fan la resta.

El conjunt ens dóna una idea global de les vicissituds d’aquests pintors a París, mostrant-nos també les característiques de la prosa modernista, molt més propera de la nota periodística que la feta servir pocs anys després pels escriptors noucentistes. Viatge a París és una bona eina de treball per estudiosos i investigadors, però no per això deixa de ser encara una lectura amena, plena de detalls que faran gaudir la nostra curiositat per l’art català de l’època. I tot en un moment feliç per aquest moviment, després de l’any Rusiñol i la gran exposició d’aquest autor que vam poder veure a Sitges. _______________________

(Publicat al Serra d’Or)

Fotografia: Quadre de Ramon Casas.

Rusiñol, Casas, Utrillo, Viatge a París, Barcelona, La Magrana, 2007. (Pròleg de Francesc Fontbona)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!